Publicitat
Publicitat

TEMPORADA DE CASAMENTS

Els enllaços civils superen els religiosos i cada vegada són festes més econòmiques

Bodes fastuoses, però no tant

Una església, una núvia vestida de blanc, cent setanta comensals i una festa amb familiars, amics i música en directe són sinònims d'un gran casament. La crisi econòmica ha modificat els hàbits i la tendència a tirar la casa per la finestra; els proveïdors han adaptat les ofertes a les circumstàncies econòmiques, i entre els actors d'aquest ritual carregat de fantasia i romanticisme s'ha imposat una certa racionalitat. Però hi ha qui opta per no prescindir d'una gran festa, sempre que s'adapti a un pressupost moderat: les bodes amb fast encara són possibles.

Per quart any consecutiu, la Federació d'Usuaris-Consumidors Independents (FUCI) ha detectat un descens en la despesa del casament: ara se situa en 14.390 euros de mitjana (un valor que té molt poc a veure amb els 25.054 euros que es gastaven el 2005) i Catalunya és la segona comunitat que més gasta per darrere de Madrid. La reducció s'explica per la conjuntura econòmica, que també ha influït en la disminució del nombre de bodes. Les parelles s'hi miren, busquen amb temps, comparen preus i s'ajusten al pressupost (fins i tot poden arribar a estalviar ) sense perdre de vista l'objectiu de realitzar la boda que un imagina.

Anna Valldeperas i el seu company van decidir casar-se i abans de prendre cap decisió van reflexionar sobre les seves possibilitats econòmiques, com recomanen les associacions de consumidors. "Tenim diners per fer la festa que volem? Doncs tirem-la endavant". Han optat per celebrar la boda en divendres -que juntament amb diumenge són els dies més econòmics- i han triat la data a consciència. Han concebut una festa, més que un casament. "Serà gairebé com si fóssim a casa: rebrem la gent, soparem junts i després ballarem". A la pregunta obligada de la llargada de la llista de convidats, la resposta és raonada: "Serem cent setanta persones, perquè sortia més barat llogar una sala que fer diferents celebracions amb la família i els amics. I a més vivim a fora i quan venim ens és impossible veure tothom". El volum de convidats és potser un dels factors que més ha canviat arran de la crisi, com explica Nando Jubany, cuiner i responsable de Can Jubany: ara les bodes de nivell mitjà no reserven tants coberts i s'ha prescindit dels extres i guarniments que feien la festa espectacular per garantir-ne l'essència, l'àpat. Valldeperas i la seva parella han prioritzat el banquet, que sovint representa la despesa principal d'un casament, per sobre dels vestits.

Tenir vestit tranquil·litza

"La situació s'ha estabilitzat. Tinc la sensació que la gent no s'hipoteca sinó que assumeix el menú que pot pagar", reflexiona Jubany. Els clients es deixen aconsellar i els proveïdors s'han flexibilitzat gràcies a la crisi. Hi ha hagut una reeducació del sector: abans estava marcat pels monopolis i les imposicions i actualment toca més de peus a terra perquè el consumidor és cada vegada més crític i previsor, segons Agustina Laguna, presidenta de FUCI.

Els vestits i els complements són un altre dels pics del pressupost i poden arribar a representar 1.500 euros de mitjana. La modista Natàlia Maragall creu que cada vegada més núvies i mares opten per fer-se en vestit en modistes i cases petites en lloc de recórrer a les supermarques "perquè el preu que s'ofereix és moderat i la relació amb la qualitat i l'atenció és ideal". La núvia busca un vestit especial i "quan troba on fer-se'l respira tranquil·la", apunta Maragall. La modista també destaca que darrere de la protagonista, la segona que busca més espectacularitat és la mare del nuvi: "És tradició que ella triï el color... Després ho fa la mare de la núvia". Explica que les dues valoren el teixit per sobre de les floritures.

La diferència més marcada en la indumentària respon al tipus de casament: una boda religiosa tradicional generalment és sinònim de gala -es va d'etiqueta, de llarg- mentre que a les civils els convidats tenen carta blanca per triar vestit. Quin públic guanya? "Estan al cinquanta cinquanta", conclou Maragall.

Grans casaments civils

El 2009 es van celebrar 27.504 matrimonis a Catalunya. L'edat mitjana dels contraents era de 31 i 32 anys. Malgrat que disminueixen el nombre d'enllaços i cada vegada s'hi arriba més tard, els professionals coincideixen que casar-se torna a estar de moda. Per Maragall, "es vol seguir fent un dels últims rituals que ens queden", sigui casant-se civilment o per l'Església.

Les estadístiques evidencien que els primers superen els segons (només un 25% són matrimonis religiosos, segons l'informe de nupcialitat a Catalunya l'any 2009, de l'Idescat). Pau Miret, sociòleg i investigador del Centre d'Estudis Demogràfics, destaca que la millora del matrimoni civil -amb una pompa que iguala el religiós- i el fet que per l'Església un només s'hi pot casar una vegada són algunes de les raons que ho expliquen. "Es plantegen els matrimonis religiosos els que es casen per primer cop, però casar-se seguint un ritual ha passat a segon terme". Valldeperas té clara la seva opció: "Hem decidit de fer-ho públic així, teníem la sensació que era un compromís més fort si ens casàvem per l'Església. La gent es va sorprendre que optéssim per una festa com aquesta... però és el nostre dia".

Més continguts de