La sanitat catalana (també) s’emmiralla en Finlàndia
Les polítiques de tots els departaments del Govern hauran d’incorporar millores per a la salut
BarcelonaQuè té a veure el desdoblament de carreteres amb la salut? ¿I tenir feina? ¿I que la justícia sigui àgil? ¿I viure en un entorn lliure de contaminació i soroll? Quan pensem en actuacions sanitàries pensem en hospitals, però es calcula que el 80% dels determinants de salut estan fora del sistema sanitari. “El pitjor problema de salut és l’atur”, diu a l’ARA el conseller de Salut, Boi Ruiz. Un diagnòstic compartit per metges de família que treballen a primera línia i veuen les repercussions que té sobre la salut mental -angoixa, depressions...- el fet de no tenir feina. La família, el lloc on vius, el nivell educatiu o la xarxa personal també determinen l’estat de salut de la persona. “Tenir una xarxa estable de grup, de relacions socials, de família, de barri i d’amics que et donen suport millora la salut”, deia en una entrevista a aquest diari la metge de família Maria Martínez.
Sota la premissa que la salut es crea en el context de la vida quotidiana, el Govern va impulsar l’any passat el Pla Interdepartamental de Salut Pública (Pinsap), que involucra tots els departaments. La idea és que totes les conselleries facin polítiques orientades a generar salut: des d’actuacions per millorar la qualitat de l’aire fins a obrir els patis de les escoles perquè els nens hi puguin jugar fora de l’horari escolar passant per les beques menjador o la promoció de l’exercici físic. “Això també és salut”, defensen des de la conselleria. Una estratègia que ja es du a terme a Finlàndia, Califòrnia i al sud d’Austràlia, i a la qual ara se suma Catalunya.
“Si volem que el sistema sanitari sigui sostenible en el futur, hem d’actuar sobre altres factors i no només atendre les persones quan estan malaltes”, sosté Ruiz. L’aposta passa per un sistema sanitari “proactiu” i no tant “reactiu” i responsabilitzar el ciutadà. Passar del model clàssic centrat en la malaltia per posar l’accent en la salut. El Govern sosté que cada euro invertit en salut pública equival a 50 euros invertits en salut reparadora.
Un any després de la seva implantació, el Govern presenta el seu primer informe anual, un balanç al qual l’ARA ha tingut accés, i que s’enviarà a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) perquè hi doni el vistiplau. Entre el 2014 i el primer quadrimestre del 2015 s’han dut a terme 566 actuacions en l’àmbit de la mobilitat, l’alimentació, l’educació, l’ocupació o l’habitatge encaminades a millorar la salut dels ciutadans. S’han establert cinc àrees d’actuació prioritàries: l’excés de pes, les infeccions de transmissió sexual, la salut mental, les addiccions i la millora de l’entorn. Pel que fa a l’obesitat, es calcula que un de cada dos catalans té excés de pes i només el 12% dels adults i el 5% dels nens mengen la dosi de fruita i verdura recomanable. Una de les actuacions del Pinsap és, per exemple, que bars, restaurants i fruiteries ofereixin fruita pelada i trossejada per promoure’n el consum.
Flotador del sistema
“És una nova manera de fer política sanitària. Una estratègia a llarg termini i permanent aplicable als països desenvolupats i subdesenvolupats”, indica a l’ARA el conseller, que afegeix que aquesta és una “política de país” que “s’ha de defensar de totes totes”. “A l’Estat no els interessa perquè entenen la sanitat pública només com a sistema sanitari”, assenyala Boi Ruiz, que esgrimeix aquest pla com a flotador del sistema sanitari. “Els recursos sempre seran finits”, afegeix. Els metges de família tenen molt a dir sobre aquest nou model. De fet, un grup de treball de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) està acabant de perfilar el seu posicionament sobre el Pinsap. Defensen que cal un canvi de model. “En l’actual crisi del sistema sanitari, el model comunitari és una alternativa sostenible i viable, fins i tot necessària”, reivindiquen.
El Pinsap implica tots els departaments en la salut dels ciutadans però l’àmbit de la mobilitat és el que acapara més actuacions, amb una reducció de la mortalitat per accident de trànsit a les carreteres del 16,7%.
El pla també inclou el Test Salut, un examen que hauran de passar totes les polítiques públiques del Govern que poden impactar en l’estat de salut de la població. Ara mateix amb la legislatura esgotada, el Test Salut no ha passat, però, de la fase pilot. Aquesta és, segons el conseller, “la política sanitària del segle XXI”, però calen més recursos i més marge per desenvolupar-la. “En un país amb sobirania plena aquesta seria la seva política de salut”, reivindica en clau de futur el conseller, que dóna la política de retallades per tancada amb aquest pla.
