Avinyó.Boris Charmatz va entrar una nit a la Cour d'Honneur del Palau dels Papes mentre muntaven les grades per al festival d'Avinyó, i la imatge de les màquines manipulant objectes inerts va inpirar el seu nou espectacle, Enfant , que inaugurarà avui aquest espai tan emblemàtic. Des del 2006, amb Josef Nadj, un coreògraf no havia estat l'artista associat del festival, malgrat que la dansa va entrar a formar part de l'ADN d'Avinyó el 1966, quan es va convidar Maurice Béjart, com recordava ahir el codirector del certamen Vincent Baudriller.
AEnfant , Charmatz vol fer retrobar cada espectador amb la seva pròpia idea de la infantesa. El muntatge beu de la seva anterior obra, Régi , on unes màquines manipuladores dirigien els moviments dels ballarins. Ara ha traslladat "aquesta relació als ballarins, que mouen 26 nens i nenes a la seva voluntat; la seva delicadesa, imprevisibilitat i força són la base". Al cap i a la fi, Avinyó és un lloc per arriscar, no?
Potser per això Charmatz s'irrita quan el titllen d'artista conceptual. La seva vocació és obrir la dansa a tots els públics. Per això ha creat el primer Museu de la Dansa al seu Centre Coreogràfic de Rennes. "El museu està obert sempre i és per a tothom. No és un mausoleu, és un lloc viu, que improvisem. És més important la reflexió que la col·lecció", diu.
