Branques al fons del mar perquè la sèpia es reprodueixi millor

GironaEl canvi climàtic, la sobrepesca, la contaminació de les aigües i fins i tot la globalització, que afavoreix la venda d’exemplars d’altres parts del món a preus més baixos, són les principals causes que cada cop hi hagi menys sèpies a la Costa Brava. El Projecte Sèpia, una iniciativa pionera a Europa que l’estiu passat va culminar amb èxit la prova pilot a l’Estartit, l’Escala i Roses, aspira a canviar aquesta tendència amb mètodes ancestrals i pràctiques respectuoses amb el medi ambient. A diferència dels ous dels peixos, que són planctònics, els de les sèpies necessiten substrat per enganxar-se, però cada cop ho tenen més difícil perquè el fons sorrenc està erosionat i en els últims anys l’aportació natural de branques s’ha reduït al mínim.

Per això, entre el març i el setembre es col·loquen al fons del mar, a uns vuit metres de fondària, sepieres fetes amb branques de pi, llentiscle -un arbust llenyós- i galzeran -mates liliàcies- perquè els cefalòpodes hi dipositin els ous, que posteriorment maduren i eclosionen. Les inspeccions periòdiques han permès determinar que el llentiscle és la branca preferida per les sèpies: l’any passat van pondre-hi 102.930 ous. A més, els pescadors van trobar lligats a les seves xarxes 11.400 ous de sèpia. Els van portar a un viver per després col·locar-los en una incubadora i situar-los a mar obert, perquè fessin el seu cicle de maduració de manera protegida. Quan els ous eclosionen, els juvenils surten de la incubadora i s’incorporen a la població de cefalòpodes de la badia. “Per poder rebre alguna cosa del mar, hem de tornar-li el que és seu”, afirma el biòleg Boris Weitzmann, un dels responsables del Projecte Sèpia.

Capital públic i privat

El programa -considerat un “model de referència” al primer congrés del Low Impact Fishers Europe (LIFE), celebrat al novembre a Varsòvia- l’impulsen un grup de biòlegs i pescadors amb l’ajut d’administracions i empresaris. “Volem treballar a tres anys vista per implantar aquest sistema al sector”, explica Weitz- mann. La prova pilot va ser finançada amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Confraria de Pescadors de l’Escala, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i empreses de la zona. “Busquem una amalgama de capital públic i privat”, informa Weitzmann, pendent de reunir-se amb la Diputació de Girona i amb el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat.

De moment, una campanya de micromecenatge a Verkami ha permès recaptar 5.450 euros gràcies a les contribucions de 84 persones que han aportat entre 10 i 1.000 euros. “La idea és que el projecte sigui transversal, que hi participi la població local i sigui de tots. Tothom hi guanya”, diu el biòleg.

Pescadors i peixaters estan molt engrescats amb un programa que, a més d’afavorir la reproducció de la sèpia i altres espècies, ajudarà a millorar l’economia local i promourà l’educació ambiental. “Abans hi havia famílies senceres que es dedicaven exclusivament a la sèpia; ara no hi ha ni una sola persona que pugui fer-ho”, remarca Isaac Moya, pescador de l’Escala. “Al nostre poble i a l’Estartit la sèpia, el calamar i el pop són el recurs principal de les barques d’arts menors; com que n’hi ha molts menys que abans, la davallada econòmica és notable i ens vindrà molt bé que hi hagi més sèpies”, afegeix. “Un dels nostres objectius és buscar compradors sensibilitzats amb el medi ambient que consumeixin les sèpies dels pescadors artesanals que col·laboren en el projecte. Així tancarem el cicle d’una economia circular”, assenyala Weitzmann.