Publicitat
Publicitat

Breu història de la cadira: De les elits Al poble

Tot i haver-se convertit en un element cultural, a partir del qual es pot relatar la història d'Occident, la cadira va necessitar que passessin uns quants segles per convertir-se en un objecte d'ús massiu. Ho explica detalladament Isabel Campí, historiadora del disseny, en un relat acurat de l'evolució d'aquest objecte tan integrat en el nostre imaginari. La cadira, recull Campí, no va començar a introduir-se en la rutina de totes les classes socials fins al Renaixement i la seva popularització va necessitar un anys més per substituir els bancs i els tamborets com a seient. Fins llavors, la cadira estava en mans dels poderosos. El protocol establia que era un objecte reservat per a les més altes instàncies socials i religioses. Amb el temps, la burgesia en va estendre el seu ús. Juli Capella, arquitecte i divulgador del disseny, descriu aquest elitisme: "Les primeres cadires no eren per a tothom. Això va passar a Occident, però també a les dinasties orientals, com la xinesa o la japonesa, en què aquest objecte era un símbol de poder". Hajo Eickhoff, intel·lectual alemany autor d'una obra original sobre la postura de romandre assegut, descriu en els seus assajos que "la cadira segueix la piràmide del poder", perquè les classes més baixes van conquerir el dret a estar asseguts amb el temps.

Els déus i reis de l'antiguitat es representaven asseguts, en un tron, davant del poble, que es mantenia dret. A les excavacions egípcies s'han recuperat les cadires més antigues, que haurien servit als faraons i que estaven decorades amb materials selectes. A la societat persa, per exemple, la funció honorífica de la cadira encara era més accentuada. Més enllà de les aportacions gregues -que han passat a la posteritat gràcies a l'escultura- i de les romanes -la postura reclinada era d'una distinció més elevada que la posició asseguda-, la cadira no va començar a perdre la categoria d'objecte d'ús exclusiu dels poderosos fins a finals del segle XV. Les innovacions constructives i les transformacions socials van popularitzar-la. Al segle XX es va produir la gran revolució estètica.

Més continguts de