Bricolatge marcial
Veig en Chuck Norris a la pel·lícula Els bons van de negre que fan a 8TV. En sóc seguidora des que va crear l'art marcial anomenada Chuk Kun Do, que té un decàleg de bones pràctiques emocionant. Per exemple, "mantindré el respecte a les autoritats i el demostraré sempre" o "oblidaré els errors del passat i em concentraré en els grans triomfs del present". Com veuen, en Chuck Norris té en comú amb Gaspar Hernández un cert amor pel creixement personal.
El cas és que, en aquesta pel·lícula, en Norris convida a sopar una periodista de Washington. "Passi a recollir-me a les set", li contesta ella. "A les set és massa tard. I a dos quarts de sis?", replica ell. "A dos quarts de sis a Washington encara no han tornat de dinar", fa ella. "A Washington no han tornat mai de dinar", ironitza ell. I afegeix: "A més a més, estic segur que serà un vespre molt interessant".
És reconfortant que un home com en Chuck Norris vulgui sopar tan d'hora. Que diferent que és de segons quin ésser, que diu: "Quedem entre les deu i dos quarts d'onze?", cosa que vol dir que arribarà quan nostre senyor li doni a entendre.
Amb en Chuck Norris una ja sap que s'acabarà de sopar com a molt tard a dos quarts de nou. Les primeres copes es produiran, doncs, sobre les nou, i les segones, en un altre bar, cap a les onze o les dotze.
I això, com ja haurà endevinat el lector més perspicaç, significa que l'activitat sexual també s'iniciarà molt d'hora. Comptem mitja hora per anar a casa d'en Norris o la teva (o a una pensió, si vius amb els pares) i tindrem que a dos quarts d'una ja podríeu ser tots dos al llit.
