Bryan Ferry no va deixar gaire bon gust de boca a Barcelona quan la reunió de Roxy Music va passar pel Sónar 2010. Va ser una actuació que va acabar sobtadament, sense bisos, deixant algunes de les cançons més conegudes de l'influent grup britànic al tinter.
El concert de Ferry dimecres al Festival de la Porta Ferrada, l'única parada en tot l'Estat de la gira de presentació del seu últim disc, Olympia , editat a finals de l'any passat, era l'oportunitat perfecta per treure's aquella espina clavada. I en part va ser així. Però va caler que Ferry tingués ganes de veritat de fer-ho, i fins al tram final del xou va semblar massa interessat a ficar-se el públic a la butxaca.
Envoltat de belleses
La posada en escena va ser un dels punts forts del concert. Presidia l'escenari del port de Sant Feliu de Guíxols una pantalla que alternava els primers plans de Ferry i la banda (saxo, dues guitarres, teclats, baix, bateria i tres coristes), en una elegant fotografia en blanc i negre amb efectes visuals de colors, i seductores projeccions de belleses femenines.
No van ser les úniques dones guapes de la vetllada. També feien goig tant l'eficient saxofonista Jorja Chalmers com les tres coristes, tres belleses d'eben de veu prodigiosa -com van demostrar amb els aguts d' Avalon -, uniformades amb minifaldilla de lluentons negres. I a banda i banda de la pantalla, dues ballarines van acompanyar les cançons movent els seus cossos esvelts, enfundats al llarg del concert en tres mallots diferents. Tot plegat com en la portada d'un disc de Bryan Ferry, que ha posat la top model Kate Moss a la coberta d' Olympia , o en la d'un de Roxy Music, que van fer que la també model Amanda Lear passegés una pantera per la de For your pleasure (1973).
Però tot i l'ambientació adequada i el repertori exquisit -amb la meitat del concert dedicat a recuperar joies del catàl·leg de Roxy Music-, tot i la competència de la banda i un so correcte, alguna cosa no va acabar de rutllar durant la primera meitat del directe. L'engranatge que grinyolava era un Ferry massa discret i sense fer gala del carisma d'una estrella de la seva talla.
Tot just començar, el cantant i compositor es va ventilar dues de les joies de la seva carrera en solitari, Slave to love i Don't stop the dance -les dues de Boys and girls (1985)-, sense pena ni glòria, abans de detenir-se en un parell de temes d' Olympia i en un parell de Dylanesque , el seu anterior treball, un disc de versions de Bob Dylan que va editar el 2007. En diverses cançons es va asseure per tocar uns teclats amagats al fons de l'escenari, i tan discret va ser que va costar adonar-se que havia marxat quan es va retirar al back stage perquè la banda toqués la instrumental Tara .
Per sort, Ferry va tornar del breu descans amb camisa neta -va canviar la blanca que duia per una de blau marí- i les piles carregades, i va brillar quan va defensar mitja dotzena de temes de Roxy Music, l'un darrere l'altre, entre ells Avalon , i sobretot Love is the drug i Editions of you , amb els quals va perdre la tibantor de dandi i va començar a moure l'esquelet. En va tenir prou amb un gest per fer aixecar el públic, que ja no es va asseure ni amb Jealous guy . Però, ah, per què no ho va fer abans?
