Publicitat
Publicitat

JUSTÍCIA

La dificultat per detectar-ne el rastre en les víctimes de violacions perjudica els processos penals

Burundanga, la droga fantasma

La burundanga és una droga pràcticament desconeguda a Catalunya. S'associa a casos de violació. La dificultat per detectar-la en les víctimes d'agressions sexuals perjudica els processos penals.

"Et sumeix en un estat de deliri, t'anul·la la voluntat i, quan en baixa l'efecte, no recordes res". Així defineix els efectes de l'escopolamina -coneguda com a burundanga - Ivan Fornís, tècnic del laboratori d'anàlisi d'Energy Control. Aquesta droga, a més, és incolora i insípida, per la qual cosa és impossible de detectar si s'ha barrejat amb begudes o menjar. Tots aquests factors han portat a relacionar la burundangaamb casos d'agressions sexuals o, més concretament, de l'anomenada submissió química : persones que han estat agredides sexualment mentre, presumptament, patien els efectes d'aquesta substància i que, després, no recorden res. Són casos que de vegades no es denuncien, però que si arriben als tribunals són molt difícils de provar. És la història de l'Andrea -nom fictici de la víctima-, que ha lluitat als jutjats durant dos anys, com s'explica en el reportatge que acompanya aquesta notícia.

"La submissió química és un tema molt complex", avisa el doctor Manuel López-Rivadulla, catedràtic de toxicologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Aquesta droga desapareix del cos ràpidament i només una anàlisi curosa amb tecnologies específiques realitzada poques hores després de la ingesta pot arribar a detectar-la. A Catalunya no hi ha casos en què s'hagi pogut provar policialment la utilització d'aquesta droga en una violació, segons expliquen els Mossos d'Esquadra, en part per la dificultat de detectar-la mèdicament en el cos de les suposades víctimes. De fet, un dels pocs casos detectats a Espanya va ser al maig, quan es va detenir a Madrid un home que simulava ser xaman i que, presumptament, subministrava burundanga a les víctimes per abusar-ne sexualment.

Droga lligada als rituals

Les lectures que en fan els especialistes, però, són contraposades. Mentre que alguns investigadors defensen que la droga és "un mite" pràcticament inexistent a Catalunya, d'altres insisteixen en el fet que, malgrat que no s'aconsegueixi trobar en el cos de la víctima, això no vol dir que no existeixi. "La burundanga té un ús xamànic lligat a rituals històrics, no la veiem al nostre entorn", diu el doctor Joan Colom, subdirector general de Drogodependències del departament de Salut. Colom explica que hi ha centres que tenen un protocol per analitzar els casos en què una víctima de violació al·lega que li han donat la droga, i que sempre ha donat negatiu. A més, destaca que els efectes són molt semblants als de l'èxtasi líquid o a la barreja d'alcohol amb altres substàncies.

"L'absència de la substància en la víctima no exclou que no hagi estat administrada", diu, per contra, López-Rivadulla, que destaca que el problema principal és que s'administra en dosis úniques que desapareixen del cos al cap de poques hores. Això, sumat al fet que les víctimes que arriben a denunciar el cas ho fan tard, fa difícil demostrar la presència de la droga al cos. Casos com el de l'Andrea, però, mostren com un cop als tribunals les poques víctimes que s'atreveixen a arribar tan lluny tenen totes les de perdre.

Més continguts de