Publicitat
Publicitat

ESPAI

Els científics busquen a Catalunya un meteorit que va caure el mateix dia que el Barça va guanyar l'última Lliga

Es busca meteorit

Cinc de la matinada. Una bola de foc creua el cel mentre alguns encara celebren la victòria del Barça a la Lliga i altres fa hores que dormen. Malgrat la seva brillantor, no hi ha avisos de ciutadans meravellats com passa amb altres fenòmens que s'observen al cel. Però ho registren les cinc càmeres que té instal·lades a Catalunya la xarxa SPMN (Spanish Photographic Meteor Network), que contínuament agafa imatges del cel. També es capta des de l'aeroport de Lleida.

Això va passar el 12 de maig, i, malgrat que durant l'any es capten altres boles de foc, ara, després d'analitzar les característiques de les imatges que es van captar, investigadors de l'Institut de Ciències de l'Espai i de la Universitat Politècnica de Catalunya han determinat que segurament es tracta d'un meteorit que va venir de l'espai, que va traspassar l'atmosfera terrestre i va caure a la Catalunya Central.

Per als científics, els meteorits són objectes valuosos. Com que han passat molt de temps viatjant per l'espai i provenen d'altres objectes - com d'asteroides, de la Lluna i Mart-, en la seva composició hi ha moltes coses sobre l'origen de l'univers. Per això, davant la presumpció, els científics catalans han decidit dedicar esforços per buscar el meteorit. Quan el trobin, primer confirmaran que és un meteorit, i després intentaran esbrinar-ne l'origen i què pot aportar a l'estudi de l'univers.

Es calcula que cada any poden arribar a caure sobre la Terra 40.000 tones de matèria provinents de l'univers. Al seu pas per l'atmosfera, molts meteorits arriben fragmentats. A la península Ibèrica, cada any en cauen un parell, explica Josep Maria Trigo, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC i membre de la xarxa SPMN. Dins del calaix de l'escriptori d'aquest investigador hi ha petites capsetes amb restes de meteorits amb les quals està treballant. Són objectes de recerca molt valuosos i no els deixa tocar per evitar que es contaminin amb ADN.

Un regal de l'espai

De la mateixa manera que els arqueòlegs reconstrueixen la nostra història a partir dels objectes que troben als jaciments, els astrofísics reconstrueixen la història de l'univers a partir de restes com els meteorits. Guarden dades per poder respondre a preguntes com ara: Quan es va crear la Terra? Com va ser l'atmosfera de Mart? I altres dades que ens apropen al Big Bang. Fins i tot ens podrien dir si hi ha o hi ha hagut vida en altres planetes. Entre les mostres de meteorits que està estudiant Trigo hi ha, per exemple, un fragment de Muchison, que es va trobar el 1969 a Austràlia i que conté restes d'aigua.

Però encara falta el que pensen que ha caigut a Catalunya. Probablement prové del cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter. D'aquí provenen la majoria dels 30.000 meteorits que fins ara s'han trobat a la Terra i que recull un inventari de referència. "Han format part d'un planeta, són molt primerencs i, per això, molt interessants", explica Jordi Llorca, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya i expert en meteorits. Dels que han arribat a la Terra, tan sols n'hi ha cent que vénen de Mart i cinquanta de la Lluna, explica Llorca. "Alguns poden venir de cometes, però són minoria", afegeix Trigo. En el mateix inventari en figuren cinc de catalans que actualment es troben als museus de ciències naturals de Barcelona i Madrid.

Protegir-se dels caçadors furtius

Trigo és especialista en el càlcul de trajectòries de meteorits i, juntament amb Llorca -que va dirigir la seva tesi doctoral sobre aquest tema- i els col·laboradors de la xarxa SPMN, han trobat dos dels meteorits més importants que han caigut a Espanya, a Puerto Lápice (Ciudad Real) i a Villalbeto de la Peña (Palència), que el va acabar trobant un pastor. Quan apareix al cel una bola de foc, poden arribar a reconstruir amb força precisió on pot haver caigut. Diu que aquest últim ha caigut a la Catalunya Central, però no vol donar dades més concretes sobre el territori que han començat a explorar per trobar-lo. Explica que la informació està embargada per la xarxa perquè han hagut de patir molt de prop els caçadors de meteorits. No vol que tornin a actuar, tal com va passar en el cas de Villalbeto de la Peña. Aquest meteorit va venir de l'asteroide Vesta, molt interessant per als investigadors. Recentment, la missió Dawn de la NASA n'ha portat algunes mostres a la Terra. "Són l'equivalent a la pols que pot quedar en una ungla", precisa Trigo. Per això, per als investigadors, la caiguda del meteorit va ser com un regal del cel que va patir la intrusió d'un caçador de meteorits. Algun dels seus fragments es va vendre per uns 30.000 euros. "En van recollir la major part", lamenta Trigo. Amb molts esforços, els científics van poder ajuntar prop de mig quilo de fragments. Com passa amb el patrimoni arqueològic, des del 2007 els meteorits estan protegits per la llei com a patrimoni geològic. El problema és que als furtius no se'ls demanen explicacions, i resulta molt difícil controlar les grans extensions on cauen.

La recerca en meteorits es va intensificar el 1969. També van ser claus el paper del bioquímic Joan Oró -que treballava per a la NASA- i les anàlisis de les mostres de la Lluna de la missió Apollo. Entre altres resultats, es van trobar aminoàcids en un meteorit, imprescindibles per a la vida.

Més continguts de