CIÈNCIA
Societat 28/12/2010

Buscant l'origen dels anells de Saturn

Una investigació nord-americana publicada a Nature ajuda a treure una mica més l'entrellat dels anells de Saturn. Els anells gelats es van formar per l'acció de la gravetat del planeta sobre una gran lluna.

Mònica L. Ferrado
3 min
Mentrestant, Institute

BarcelonaL'origen dels anells de Saturn continua sent un dels grans misteris de l'univers. Els anells estan compostos essencialment de gel -cosa que els fa únics- i cap teoria ha pogut explicar com es van formar. Encara que només sigui a nivell teòric, científics nord-americans creuen que han trobat la manera com van aparèixer, segons una investigació publicada recentment per la revista Nature .

Fa uns 4,5 bilions d'anys, quan el Sistema Solar encara estava en procés de formació, un gran disc de gas i pols envoltava el Sol. El gas es va anar dispersant i la pols va anar formant petits nuclis. Van néixer així els anomenats planetes menors. Mentrestant, el gas i la pols que envoltava els planetes gegants, d'origen similar al del Sol, va servir per formar els seus satèl·lits.

Al voltant d'un d'aquests planetes, el gran Saturn, es van formar moltes llunes. Per fricció amb el gas, les llunes es van acostar a Saturn fins que van entrar a la seva àrea de marea, la zona on la força de gravetat supera la força de cohesió del mateix satèl·lit. Això va fer que es trenquessin i que el planeta engolís els grans trossos resultants. Durant molt de temps tots els satèl·lits de Saturn van seguir aquest procés. Després d'un satèl·lit n'arribava un altre, que capturava els petits trossos que hi quedaven, es disgregava i queia dins de Saturn. I altra vegada, tornar a començar.

Segons indiquen els investigadors del Southwest Research Institute, a Colorado, aquest cicle es va trencar amb l'últim satèl·lit que va migrar dins de l'àrea de marea de Saturn. Com tots els satèl·lits precedents, aquest últim estava format per una barreja de gel i silicats. Saturn va escalfar el satèl·lit abans que es trenqués. Quan el gel va arribar gairebé al punt de fusió, els silicats més pesants es van enfonsar a l'interior del satèl·lit, mentre que el gel va passar a formar l'escorça. És a dir, el satèl·lit es va convertir en un nucli de roca envoltat de gel a punt de fondre's. En trencar-se, l'escorça va alliberar petits trossos de gel i el nucli de roca es va estimbar contra Saturn. Els trossos de gel es van anar refredant de mica en mica i van formar els anells. Això explicaria per què són tan nets de silicats, una característica que els fa excepcionals dins el Sistema Solar.

Una massa de 500 quilòmetres

La massa total dels anells de Saturn es creu que podria ser equivalent a la d'un satèl·lit d'uns 500 quilòmetres de costat a costat, tot i que la massa inicial del satèl·lit que els va alliberar era molt més gran. Eduard Salvador, astrofísic de la Universitat de Barcelona, diu que l'aproximació teòrica de Nature és "molt interessant", ja que "fins ara es tenia una idea molt estàtica sobre la formació dels sistemes planetaris".

"De mica en mica, gràcies a treballs com aquest, estem comprenent que la migració dels planetes cap a les estrelles centrals, i dels satèl·lits cap als planetes, tenen un paper molt important", diu Salvador.

Els anells s'estenen per sobre de l'equador de Saturn, des dels 6.630 quilòmetres fins als 120.700. Sobretot, estan formats per blocs d'aigua gelada, amb grandàries que varien des de petites partícules tan sols visibles amb microscopi, fins a rocs amb metres de diàmetre.

Per separat

Tot i que es transformen contínuament, els anells no es poden ajuntar per formar un nou satèl·lit perquè el límit de Roche que delimita l'àrea de marea de Saturn ho impedeix. Qualsevol material situat a menys de 2,44 vegades el radi del planeta no es pot aglutinar per formar un cos gran estable. De fet, l'anell més a l'interior de Saturn és a 1,28 cops el seu radi, i el que és més a l'exterior a 2,27.

Els petits satèl·lits

Tanmateix, les partícules de gel dels anells que de mica en mica s'han allunyat de Saturn, a causa de les col·lisions que hi ha constantment entre elles, haurien donat lloc als petits satèl·lits que hi ha tot just a l'exterior dels anells que envolten el planeta.

stats