Publicitat
Publicitat

Carles Pedrós-Alió: "Els humans som impacients, però les coses canvien en dècades o en segles"

Optimista Carles Pedrós-Alió (Barcelona, 1953) és professor d'investigació de biologia marina i oceanografia del CSIC. Està especialitzat en l'estudi de microorganismes i és autor del llibre 'Desert d'aigua', sobre la seva recerca a l'Àrtic

El despatx de Carles Pedrós-Alió és a la seu de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), davant la platja de la Barceloneta. A l'ICM tot es comparteix, en un ambient de germanor entre científics de diferents àmbits.

Com explicaries l'efecte dels teus estudis en la nostra vida diària?

Els microorganismes són per tot arreu, a la nostra pell, al nostre interior. Constantment fan coses que si no fessin, nosaltres no podríem viure. La meitat de l'oxigen que respirem està produït per microorganismes marins, i l'altra meitat per plantes terrestres.

Com ens ajuda conèixer millor la vida marina?

Em molesta molt quan els familiars i els amics em pregunten: "Això, per a què serveix?" Hi ha una part de la ciència que t'ajuda a entendre millor el teu entorn i a gaudir millor de les coses. I hi ha l'altra, que és el munt d'aplicacions que tenen els microorganismes marins. De fet, Craig Venter, després d'ajudar a seqüenciar el genoma humà, va decidir que volia seqüenciar la vida del mar. Amb els milions d'un dels fundadors d'Intel va donar la volta al món i ara seqüencia tot el que ha filtrat amb les proves d'aigua obtingudes. Només amb les proves que va fer, va obtenir milers de famílies noves de proteïnes, milions de gens nous. Venter pensa que alguns d'aquests gens poden ser la solució al problema de l'energia. Va descobrir que la majoria de bacteris que viuen a la superfície del mar tenen la proteorodopsina, una proteïna parent dels pigments que tenim a la retina. Aquesta proteïna obté energia de la llum.

¿Estem davant d'una revolució de l'energia fotovoltaica?

Hi ha la possibilitat de fer servir un sistema d'obtenció d'energia de la llum que només utilitza una proteïna. La fotosíntesi, per exemple, utilitza 100 proteïnes diferents. Hi ha algunes proteïnes molt semblants que s'utilitzen per fer targetes d'identitat perquè permeten emmagatzemar dades.

¿Tens enveja de gent com Venter i James Cameron, que pot finançar-se grans aventures submarines?

No crec que del muntatge de Cameron en surtin grans avantatges científics, però sí que té un abast de divulgació i de captar recursos. Venter és un geni, un geni amb un gran ego. Tenir gent amb idees brillants i que a més trobin recursos per dur-los a la pràctica, això és dificilíssim. I ell ho ha fet diverses vegades. Nosaltres col·laborem amb el seu institut perquè va agafar mostres del Mediterrani.

Recentment científics de prestigi com Frank Fenner i James Lovelock han advertit que l'extinció humana és un risc imminent: Fenner diu que en 100 anys haurem desaparegut i Lovelock avisa que aviat només quedarem entre 500 i 1.000 milions d'humans. ¿Comparteixes aquest pessimisme?

Lovelock és un altre geni. Arriba a conclusions que et poden sobtar però que t'has de prendre molt seriosament. Ha tingut idees que han provocat canvis de pensament. Si Lovelock diu una cosa, ho tinc en compte. Però fer prediccions sobre el futur és molt delicat i, com en tot, hi ha models optimistes i n'hi ha de pessimistes. Jo sóc més optimista.

¿Cal una revolució mediambiental per salvar-nos? Ho veus probable?

Les coses han de ser rendibles econòmicament perquè es materialitzin. Un cas és el dels gasos CFC. Es va identificar que els CFC de les neveres causaven el forat a la capa d'ozó. En un parell d'anys es van prohibir i es van deixar de fabricar. Per què? Perquè hi havia alternatives que ja estaven en marxa i eren rendibles. El petroli, per exemple, sembla que està en declivi. Doncs les seves variants seran més cares i l'economia farà rendible aquest canvi.

Com es detecta la destrucció del planeta a partir dels microorganismes?

Els microorganismes és pràcticament impossible que s'extingeixin perquè es poden reproduir a partir d'una sola cèl·lula, no els cal parella per reproduir-se, podrien omplir la mar en pocs dies. En un mil·lilitre d'aigua hi ha un milió de bacteris i deu milions de virus. Si nosaltres ens extingim la vida seguirà tranquil·lament basada en els microorganismes.

Però hi ha microorganismes en animals. Si desapareixen els animals, també ho fa el microorganisme.

Si hi ha bacteris específics d'una espècie de peix, i aquest peix desapareix, el bacteri també desapareix. Però no ho sabem del tot cert, perquè la diversitat microbiana és un tema molt recent. Fa només 20 anys que tenim tècniques per estudiar-ho.

Com milloraries l'educació mediambiental a les escoles?

Jo crec que els mestres fan molta feina. A les criatures les estan conscienciant contínuament sobre la necessitat de reciclar. Els humans som impacients, però les coses canvien en dècades o en segles.

El govern espanyol vol retallar un 25% en R+D. Ho consideres greu?

És molt greu. La ciència és com una planta: requereix un flux i cuidar-la constantment. Si no ho fas, es mor. El problema són els investigadors joves que tenen edat de tenir una plaça fixa i no la reben perquè no hi ha convocatòries. O deixen la feina o marxen a l'estranger. És molt preocupant que un país inverteixi 15, 20 anys en la formació d'aquests científics i després llenci la inversió.

Més continguts de