Climent Picornell: “Un matí en un forn et dóna més informació que un assaig de sociologia”

És un observador que està tan interessat en els fets i les dades que contribueixen a definir qualsevol fenomen sociològic com a escoltar les converses d’uns veïns al cafè d’un petit poble. Climent Picornell (Palma, 1949) és professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears en l’àrea de geografia humana i un expert en l’anàlisi de les transformacions socials. Autor de Jardins d’altri i de Palma, crònica sentimental, la seva última obra, Mallorca profunda? (El Gall Editor) conté 40 relats que, tot i que provenen de l’interior de l’illa, fruit de l’anar i venir de l’autor de Palma a Sant Joan, li serveixen per fer una comparativa entre la vida en un petit poble sense costa i la de la ciutat. Amb freqüència parla de Sant Joan, però tanmateix, ens diu, els costums de qualsevol poble de l’interior de Mallorca no són tan diferents als de tot arreu.

Per què posa el títol, Mallorca profunda?, amb interrogant?

Perquè mantenc que es tracta d’un concepte inventat per guies turístiques i ciutadanetxos. Si avui vius en un poble, sigui quin sigui, te n’adones que socialment passen més o menys les mateixes coses que a la ciutat: la gent es divorcia, tenen fills drogoaddictes, a casa es compra un llit de matrimoni perquè els joves puguin dormir amb la seva parella, els pagesos fan servir smartphones i, si vas a la carnisseria, escoltes la madona recriminar a una clienta que l’ha esborrada del Facebook. Això de la Mallorca profunda és una visió imposada o importada. I qui diu Mallorca pot dir qualsevol altre lloc. El fenomen és generalitzat.

¿No diria que als pobles de l’interior es conserven maneres que ja s’han perdut a les ciutats grans?

En certs moments sí que pots sentir la diferència amb la ciutat. Els informants del cafè, sempre gent gran, i quan dic gran vull dir vella, conten històries passades i també actuals que només poden succeir a l’interior, en aquest cas a la Mallorca profunda. Però després fas una volta per foravila i veus immenses bales de palla plastificades i saps que tot ha canviat. Amb això vull dir que als pobles d’interior hi conviuen dos mons. A mi m’agrada escoltar la gent que seu a la fresca, i fa un temps, no gaire, unes dones velles parlaven del maquillatge per als morts. “Jo vull que em maquillin”, deia una. Llavors una noia que era per allà els mostrà un pírcing que portava a la guixa. Aquests són els dos mons que conviuen.

¿L’ofici del professor de geografia humana també és badar?

Badocar és importantíssim. Passar un matí en un forn et dóna o et pot donar més informació que un bon assaig de sociologia.

Què creu que hi ha hagut, evolució o trencament, en el model de vida dels pobles de l’interior?

S’ha donat una evolució de caràcter social. En el cas de Mallorca, absolutament lligada al desenvolupament del turisme. Recordem que, en un moment donat, els pobles es buidaven de gent que anava a fer feina a la costa, al turisme, o a les ciutats. També cal recordar la percepció que tenien del desenvolupament. Es veia quan, després d’un passeig per la costa, la gent de l’interior tornava al poble dient: “No ho coneixeríeu, saps que ho fan de guapo!” Per veure tot aquest desenvolupament com a amenaça han hagut de passar 50 anys.

¿Molta gent ha tornat als pobles o cerca anar-hi?

Sí, els pobles ara són pols d’atenció. Que els habitatges siguin més barats, l’arribada d’immigrants per treballar al camp i a la construcció o, fins i tot, la necessitat de tenir cura de la gent gran ha estat definitiu per al canvi social i urbanístic dels pobles. Si fins i tot s’hi feren finques amb ascensor. En l’aspecte social, l’evolució que ha propiciat el turisme, la immigració i també la revolució tecnològica es percep en qualsevol lloc. Sense anar més enfora, les primeres lesbianes que es casaren a Mallorca ho feren en un poble, i les casà un batle del Partit Popular. A la vegada, al meu poble veus un home gran que en veure un cartell de “wifi gratis” es dirigeix al cambrer i li diu “posa’m una copa de wifi, ja que és de franc”.

Els pobles també han estat els primers i els que amb més força han tornat a posar en valor les festes populars i els signes identitaris.

Cert. Fa tan sols unes dècades, les festes populars eren menyspreades i només veies els balls populars per a turistes que portaven amb autocars. Ara això seria del tot rebutjat. En canvi, s’han recuperat aquests valors identitaris i es vol que qualsevol manifestació popular sigui autèntica i sentida. S’ha fet una tasca important de reeducació. A l’inici o al darrere d’aquesta recuperació hi ha la gent més formada.

Quan li he demanat que em digués un llibre, no s’ho ha pensat a l’hora d’esmentar Els carnissers, de Guillem Frontera, ara reeditat.

L’estic llegint i no ha perdut vigència, tot i que han passat al voltant de 50 anys de la primera edició. Amb aquesta novel·la, Frontera retrata magistralment el canvi social amb la irrupció del turisme: la irrupció d’una nova classe social que Josep Melià va anomenar “burgesia turística”, que amb el temps s’ha consolidat i s’ha convertit en dominant. I a la vegada descriu la irrupció de nous usos i costums, que dinamitaren la societat tradicional amb una doble moral absoluta.