Publicitat
Publicitat

Consuelo Crespo: "Als països rics ens ofeguem en un got d'aigua"

Defensant la infància Els drets dels nens i nenes són la prioritat de Consuelo Crespo, una dona culta i lluitadora que exigeix als governs que no utilitzin la crisi per empitjorar la situació dels més vulnerables. Reclama que la infància sigui un tema d'estat

Consuelo Crespo (Barcelona, 1953) és presidenta del comitè espanyol de l'Unicef des de fa 7 anys però està vinculada a aquesta agència de les Nacions Unides des del 1993. La seva feina és lluitar per eradicar al màxim la mortalitat infantil, la pobresa i les desigualtats, unes fites que per a molts són utòpiques. Per a ella són responsabilitats diàries.

L'Unicef va començar sent un fons d'emergència de l'ONU per als nens després de la Segona Guerra Mundial. Què és avui dia?

Es va transformar en una organització de desenvolupament, de lluita contra la pobresa, de creació d'oportunitats, especialment per a la infància. L'aportació més important que ha fet l'Unicef al món és dir que no hem de parlar només del PIB o del creixement econòmic dels països, sinó que hem de posar una cara a aquest desenvolupament.

Quines són les prioritats ara?

Des de fa uns anys els indicadors generals han millorat: ara parlem de 7,9 milions de nens que moren a l'any per causes evitables i a finals dels noranta parlàvem de 12,5 milions. Segueix sent un escàndol inacceptable però és la primera vegada que s'ha reduït, i és una bona notícia. Però el que no disminueix és la bretxa entre els que tenen oportunitats i els que no, continua creixent la diferència entre països rics i pobres, entre col·lectius rics i pobres dins dels països... Aquest desequilibri mundial és negatiu per a tots.

En quin sentit?

No és sostenible: hi ha països amb una mortalitat de menors de cinc anys que és d'un 3 per mil i n'hi ha que tenen una mortalitat del 300 per mil. Les rendes per càpita van de 40.000 dòlars a l'any a 300 dòlars a l'any. Això és insostenible, èticament i pràcticament.

¿És frustrant lluitar contra problemes tan greus com la pobresa infantil i la mortalitat infantil?

Recordo que poc després d'entrar a l'organització una persona em va dir: "Mentalitza't que tu no pots solucionar el món, perquè si no et tornaràs boja". I és així. Has de fer el que pots però també t'has d'esforçar per trobar respostes als problemes. I penso que si hi hagués hagut un sol nen beneficiat per aquesta tasca, ja hauria pagat la pena. Si fos pessimista no treballaria en aquest camp. Les organitzacions hem de ser incòmodes, no només recaptem diners, cal dir les coses clares, cal treballar perquè les coses canviïn, no podem ser conformistes.

¿Sempre et va interessar la cooperació?

Sempre m'havia preocupat perquè el fet de néixer en un lloc o en un altre suposava tenir més oportunitats. Quan vivia a Barcelona, els caps de setmana feia tasques de cooperació i gaudia molt fent-ho perquè tenia la sensació que donava un sentit a la meva vida, era una manera de donar les gràcies per tot el que havia tingut.

En l'informe que vau presentar la setmana passada dieu que la pobresa infantil a Catalunya ha crescut un 30%. Què s'hi pot fer?

Abans de res cal ser-ne conscients. La infància és un sector de la societat que no té veu i hem de donar-n'hi, per això hem fet aquest informe. És un problema molt seriós perquè estem parlant de la gent que construirà el futur. Després, cal prioritzar les inversions tenint en compte aquest problema.

Què han de fer els governs?

Els governs han de prendre decisions, acords i dissenyar polítiques adequades per pal·liar aquest problema. La infància ha de ser un tema d'estat, no pot estar en mans de les ideologies i dels diferents governs.

Què has après després de set anys al capdavant de l'Unicef?

He après moltíssim. A valorar què és important i què no. He après a respectar, valorar, entendre altres cultures, hàbits i formes de vida... Et fa molt més obert, molt més ric i alhora aprens que ets un més en un món immens. He après a no ofegar-me en un got d'aigua, perquè als països rics tenim tendència a ofegar-nos en un got d'aigua.

Ets la primera presidenta de l'entitat a l'Estat. Per què hi ha tan poques dones en càrrecs importants?

És un tema cultural, però a més crec que les dones hem de lluitar per a això, hem de ser més ambicioses, creure que podem arribar a dalt. Podem aportar coses diferents als homes. Crec que tenim una mentalitat més oberta, toquem molts fronts alhora, i això és una riquesa que cal aprofitar. La nostra visió és necessària en qualsevol institució.

¿És fàcil conciliar amb un càrrec de responsabilitat?

Jo ho he aconseguit gràcies al suport de la família. I també és cert que he anat assumint més responsabilitats a mesura que els meus fills s'han fet grans.

¿La solidaritat està disminuint amb la crisi?

No, està augmentant. S'estan multiplicant els exemples de solidaritat. Per exemple, quan hi va haver l'emergència de la Banya d'Àfrica, a l'Unicef vam tenir moltíssims donants que aportaven 5 euros o 10 euros. Era gent que potser no tenia gaires diners però que igualment ajudava. Caldria donar valor a aquestes coses, que passen tot i la crisi econòmica.

Més continguts de