Publicitat
Publicitat

JUSTÍCIA

El nou Codi Penal inclou també la possibilitat d'allargar 10 anys la condemna a agressors sexuals

Cadena perpètua per a terroristes i assassins de menors

El govern central ha aprovat el primer pas de la reforma del Codi Penal. Inclou la cadena perpètua per a terroristes i assassins de menors i la possibilitat d'allargar 10 anys la condemna a agressors sexuals.

Fa mesos que en parla, però fins ahir el govern espanyol no va concretar una de les seves promeses electorals: la reforma del Codi Penal, que inclou, com a mesura més polèmica, la cadena perpètua -que l'executiu del PP insisteix a anomenar presó permanent revisable-. El consell de ministres va fer ahir el primer pas aprovant un informe previ a l'avantprojecte de la reforma, que, segons el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, busca "adaptar el Codi a la realitat", a les noves formes de delinqüència i donar resposta als delictes "que més repugnen".

Cadena perpètua
La pena es podrà revisar passats entre 25 i 35 anys

És la gran novetat del Codi Penal i és una mesura inèdita a l'ordenament judicial espanyol. Aquesta pena de durada indefinida, que es revisarà al cap d'uns anys -entre 25 i 35- i sempre que es compleixin algunes condicions, s'aplicarà als homicidis terroristes, a casos de genocidi i a alguns tipus d'assassinats agreujats. Podran castigar-se amb presó permanent revisable els assassinats a menors o persones especialment vulnerables, els assassinats després d'una agressió sexual i els assassinats múltiples. Segons Gallardón, aquesta mesura compleix els requisits constitucionals i està avalada pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

Custòdia de seguretat
Pot suposar 10 anys més de presó després de la condemna

També per primer cop, el nou Codi Penal inclourà la custòdia de seguretat, una mesura privativa de llibertat que permet que, en casos excepcionals i un cop complerta la pena, si s'acredita que el pres "té moltes possibilitats de reincidir", se'l pugui mantenir a presó fins a un màxim de 10 anys més. Només s'aplicarà a les persones que hagin estat condemnades per delictes contra la vida o contra la llibertat sexual. Un tribunal establirà la mesura en funció de la perillositat del condemnat en la mateixa sentència en què es fixi la pena de presó, i es podrà suspendre si un jutge considera que ja no és perillós.

Llibertat condicional
En cas de tornar a delinquir, es complirà la resta de la pena

La llibertat condicional passa a ser regulada com una suspensió de la pena. A la pràctica això suposa que si, un cop en llibertat, el condemnat torna a delinquir, tornarà a la presó per seguir complint la condemna des del moment en què va quedar en suspens i, per tant, va sortir en llibertat. També s'amplia la possibilitat d'accedir a la llibertat condicional per als que siguin empresonats per primer cop.

Detencions il·legals
Si la víctima no apareix, la pena serà com la d'un homicidi

La regulació del delicte de detenció il·legal es modifica en el cas de desaparició de la víctima. La pena en aquests casos serà la mateixa que la d'un homicidi. A més, es regulen dos supòsits agreujats: si la víctima és menor d'edat i si hi ha un mòbil sexual.

Supressió de les faltes
Apareix una "llarga llista de delictes lleus"

La supressió de les faltes obeeix a una necessitat de reduir els assumptes menors que sobrecarreguen els jutjats. D'una banda, segons va explicar el ministre de Justícia, aquesta supressió suposarà l'aparició d'una "llarga llista de delictes lleus", castigats amb penes de multa. De l'altra, implicarà que la resta de faltes no incloses se segueixin perseguint exclusivament de manera administrativa. La falta de furt queda, doncs, suprimida i se substitueix per un delicte lleu de furt que castigarà els casos en què els béns robats no superin els 1.000 euros i, per primer cop, es tindrà en compte la capacitat econòmica de la víctima. Per respondre a la multireincidència, en el cas de delinqüència professional i organitzada -com la majoria de furts, per exemple, a joiers-, es podran condemnar els acusats al tipus agreujat, amb penes d'un a tres anys de presó i, fins i tot, de dos a quatre.

Atemptat i desobediència
Es clarifica la definició d'atemptat i d'alteració de l'ordre públic

El delicte d'atemptat inclourà nous supòsits, però no s'equipararà a la resistència passiva, que, junt amb la desobediència, es manté castigada a penes d'entre sis mesos i un any de presó. En la definició d'alteració de l'ordre públic s'hi inclou una referència al subjecte plural i a la realització d'actes de violència sobre les coses o persones, i queden protegits no només els agents de l'autoritat sinó també els equips d'assistència i rescat que es desplacin al lloc. A més, es castigarà la difusió de missatges que inciten a la comissió d'algun delicte d'alteració de l'ordre públic, però no la convocatòria de mobilitzacions.

Incendis forestals
S'endureixen les penes als autors d'incendis forestals greus

Com ja s'havia anunciat, el nou Codi Penal endureix les penes als autors d'incendis forestals considerats especialment greus. La pena prevista actualment és de tres a cinc anys i la reforma l'elevarà a sis. A més, deixaran de ser jutjats per tribunals populars.

Delictes econòmics
Es tipifiquen l'obstaculització i l'ocultació de béns

Per perseguir els delictes econòmics de manera eficaç, el Codi Penal inclourà les conductes d'obstaculització de l'execució i d'ocultació de béns per reforçar així la protecció dels creditors. També s'agreujarà la pena dels delictes contra la propietat industrial.

Més continguts de