“Cal transformar l’oci nocturn de Ciutat Vella”

BarcelonaL’evolució del turisme a Barcelona permet fer un pronòstic sense gaire por a equivocar-se: aquest serà l’estiu amb més visitants. L’increment del nombre de turistes arriba enmig de cert malestar entre una part dels veïns de Barcelona, que en l’últim Baròmetre de l’Ajuntament ja situen el turisme com el principal problema de la ciutat. Ciutat Vella és una de les zones que més pateixen la massificació de visitants. La regidora del districte, Gala Pin, té assumit que aquest estiu serà difícil fer vacances i reconeix que afronta els pròxims mesos amb certa preocupació: “Em fa una mica de por el que pugui passar a la nit”, diu. Però el districte té altres reptes sobre la taula, i la regidora, durant un passeig pels carrers del Raval, el Gòtic, Santa Caterina i la Barceloneta, els explica responent a les preguntes dels periodistes del diari ARA.

Oci nocturn

“Un dels temes a millorar a tot el districte”

La nit a Ciutat Vella és especialment complicada. Tant els barcelonins com els turistes tenen aquest districte com un dels seus predilectes per sortir de festa. “Un dels temes a millorar molt a tot el districte és el de l’oci nocturn i les dinàmiques de la nit. És un dels eixos que s’han de treballar amb profunditat”, apunta la regidora. El districte té “una trama urbana de carrers estrets amb poc manteniment i que tenen menys capacitat d’absorbir el soroll”, explica Pin. L’Ajuntament ha fet recentment un estudi sobre l’impacte del soroll, i les conclusions exigeixen canvis: “Ens diu a l’administració que hem de canviar horaris de neteja, revisar el paviment en alguns carrers i també limitar l’oci nocturn del districte. Hem de caminar cap a un altre tipus d’oferta d’oci que permeti ser més curós amb la vida veïnal”, diu la regidora. Aquesta transformació encara no s’ha decidit i s’inclourà en el complicat Pla d’Usos que prepara el districte.

Illa Robador

Convivència al carrer i prostitució

El Raval és un dels pocs barris on les prostitutes són al carrer. El grup més estable de prostitutes és al carrer Robador. La seva presència incomoda una part dels nous veïns que van arribar al barri durant els processos d’esponjament i renovació. La convivència entre els dos col·lectius no és fàcil, fins al punt que les treballadores sexuals els coneixen com els nous colons. “Quan van venir es pensaven que canviarien el barri, però ara, 11 anys després, ja s’han adonat que nosaltres som més fortes”, reivindica la Janet, una portaveu del col·lectiu, consultada per aquest diari. L’anterior govern va incrementar la presència policial i va sancionar les treballadores. Però, tot i la fermesa de l’alcalde Xavier Trias, el problema es manté. El nou govern, en canvi, no ha posat ni una sola multa. “Tenim informes d’organismes europeus i de la Síndica de Barcelona que demostren que les multes no solucionen el problema i només vulneralitzen les dones”, justifica la regidora. “Això no vol dir que no s’hagi de fer res: has de fer mediació per garantir els drets sense descuidar la convivència”, afegeix. Les dues mediadores que l’Ajuntament ha destinat per recollir les demandes de prostitutes, veïns i comerciants encara no han analitzat la informació recollida, segons Pin.

La presidenta de l’associació de comerciants Fem Raval, Jordina Sangrà, que té un restaurant al mateix carrer Robador, va explicar a l’ARA que ha participat en aquestes trobades i que les considera “positives”. “Els conflictes al Raval tenen un altaveu”, va lamentar, i va defensar que, tenint en compte les diferents cultures, l’alta densitat i els carrers estrets, “al barri hi ha molta pau social i comercial”. Un altre projecte pendent és donar més ús a la plaça Salvador Seguí i a la plaça Manuel Vázquez Montalbán. Pin també destaca l’obertura de l’Oficina d’Habitatge en aquesta zona.

Via Laietana

Una reforma a mitges que no pacifica el carrer

La regidora considera que la Via Laietana és el carrer més “inhòspit” de Ciutat Vella. No en va, tots els governs han reconegut que calia pacificar el trànsit, però, juntament amb la Rambla, és l’única via que travessa el districte de mar a muntanya. Limitar el trànsit a la Via Laietana afectaria la mobilitat de tot el districte. Tant és així que cap govern s’ha atrevit mai a canviar-lo i BComú, tot i que ho portava al seu programa electoral, tampoc ho farà. L’única reforma urbanística que confien tirar endavant passa per millorar les voreres, els passos de vianants i guanyar espai a la rotonda d’Antoni Maura. “Governant comets errors i nosaltres ens vam equivocar en la manera de presentar la mesura. Hauríem d’haver explicat que l’objectiu era la millora de la connectivitat entre els barris de Sant Pere i Santa Caterina i el Born amb el Gòtic”, reconeix. El compromís és ara definir la transformació integral durant l’any que ve perquè s’apliqui durant el pròxim mandat.

La Rambla

La dificultat de canviar el model de negoci dels locals

L’Ajuntament de Barcelona no es vol rendir i intentarà “revertir la situació actual”, en què resulta molt difícil trobar algun barceloní passejant pel carrer més famós de la ciutat. “Ningú ens la sentim nostra però no ens hem de conformar”, diu. El govern és plenament conscient que els canvis no es veuran aquest mandat però confien que, guanyi qui guanyi, es mantindrà el rumb: “De fet, el Pla Especial de la Rambla va començar amb Itziar González (PSC), Mercè Homs (CiU) hi va posar fil a l’agulla i nosaltres només hem canviat dues coses i hem convocat el concurs públic”, explica Pin. “La novetat del concurs és que busca un equip multidisciplinari amb antropòlegs, historiadors, arquitectes, economistes, que proposin una metodologia sobre com intervenir a la Rambla que inclogui des de l’aspecte cultural, de la mobilitat, de la gestió del turisme, de l’habitatge... a una proposta de reurbanització”.

Però qualsevol intent de reforma passa per canviar el model comercial: “Cal que als baixos dels edificis i hagi una oferta atractiva per a tothom; els comerciants també s’hi han d’implicar”, diu. Però reconeix que és molt difícil: “Els lloguers a la Rambla són molt alts i no hi podem incidir. Al Pla d’Usos es pot establir que no s’obrin més botigues desouvenirs i que no se substitueixin les que es donin de baixa, però les polítiques de bonificacions a la Rambla no compensen”. Mercè Homs, exregidora de Ciutat Vella del PDECat, va criticar en declaracions a l’ARA que el pla de l’anterior govern “ja s’hauria d’estar aplicant” i va criticar la “inacció” del govern.