El Canadà podria ser la propera Aràbia Saudita. Almenys així ho desitja el país nord-americà i també el seu veí. La regió d'Alberta, situada a la zona central del país, conté una gran quantitat de reserves de petroli que, si s'exploten, podrien convertir el país en la primera zona del món en quantitat de cru. Les operacions per produir-ne ja han començat, com la construcció d'un gran oleoducte que durà el cru fins als EUA. La zona d'Alberta té petroli no convencional, que es troba en sorres asfàltiques o bituminoses, una mena d'asfalt que barreja sorra i petroli. Les xifres posen en perspectiva per què l'extracció de cru a la zona és estratègica.
Les reserves provades -és a dir, que tenen quasi total probabilitat de ser comercialment viables en el futur pròxim- d'aquest tipus de petroli a Alberta sumen ja 175.200 milions de barrils, només per sota de l'Aràbia Saudita, que en té 262.600 milions -en aquest cas, és petroli convencional-, i Veneçuela, amb 211.200 milions, segons dades l'Agència Internacional de l'Energia. Però, com explica Mariano Marzo, catedràtic i professor de recursos energètics i geologia del petroli a la UB, a Alberta "sabem que se'n poden recuperar, amb el temps, uns 800.000 milions de barrils, i que la quantitat total de petroli que hi ha és de més de 2 bilions de barrils". El petroli extret d'arenes asfàltiques té, no obstant, problemes econòmics i mediambientals importants.
Obres titàniques i més emissions
Aquestes sorres són a una gran extensió boscosa d'uns 140.000 quilòmetres quadrats, al nord i a l'est d'Alberta. L'explotació d'aquest recurs és "molt contaminant des del punt de vista del CO", apunta Marzo: per produir un barril a l'Aràbia Saudita s'emeten uns 550 quilos de diòxid de carboni, mentre que amb el petroli no convencional se n'emeten 100 quilos més per barril. A més, per separar l'asfalt del petroli, s'ha d'injectar aigua calenta: per produir un barril calen entre 2 i 3 barrils d'aigua, "que es treuen de rius de la zona", diu Marzo, i per escalfar-la cal gas.
Tant energèticament com econòmicament, produir un barril d'aquest petroli és molt més costós que un del convencional. L'explotació d'aquest tipus de recursos "comença a ser rendible quan el barril de petroli val entre 50 i 80 dòlars", aclareix l'expert. Al preu actual -als volts dels 100 dòlars- ho seria, però no si caigués.
Tot i això, els plans per explotar Alberta estan en marxa, i es preveu que la producció del Canadà, actualment d'1,2 milions de barrils al dia -relativament baixa-, es dispari. Una de les empreses que ja treballa a la zona és la noruega Statoil, que planeja una expansió de les seves operacions que els dugui a produir 60.000 barrils per dia el 2016. Si una cosa queda clara és que el consum mundial de petroli segueix augmentant: entre el 2009 i el 2010 ho va fer en un 3,2%. Alhora, la producció del convencional va assolir el seu pic el 2006, i "no s'espera que superi la xifra", diu Marzo, de manera els no convencionals seran necessaris per cobrir la demanda mundial.
I qui més els utilitzarà seran els EUA, que volen construir un oleoducte de 2.700 quilòmetres que durà el cru fins als estats d'Oklahoma i Illinois, amb una expansió posterior que el durà fins a Texas. Aquest novembre, Obama va posposar per al 2013 la decisió sobre si s'engegava el projecte, que ha generat un fort debat. Els republicans al Congrés el volen forçar a comprometre-s'hi aviat.
"L'impacte ambiental -emissions de CO, mineria, destrucció del paisatge, ús d'aigua i gas- no el compten. El paguem tots. Quan el Canadà va sortir del Protocol de Kyoto [dilluns passat], és perquè no el pensa assumir", afirma Marzo. "El Canadà ha prioritzat l'economia i assegurar l'abastament del seu veí als interessos del món", lamenta. Rafael Sardà, professor de socioecologia a Esade, sosté que en clau internacional aquesta actitud és del tot "irresponsable".
Marzo afegeix que "Kyoto no és una qüestió de més o menys sensibilitat ambiental, sinó d'un model socioeconòmic que externalitza les seves disfuncions en l'espai -la contaminació s'estén pel planeta- i en el temps -afectarà les generacions futures-". Per als EUA es tracta, a més, d'un projecte geoestratègic clau: alguns lobis parlen de "petroli ètic", que els permetria deixar de dependre dels països àrabs.
