Cargol poma: inquietud i indignació al Baix Empordà

Palau-satorEl temible cargol poma, que fa set anys va irrompre per primer cop als camps del delta de l’Ebre, ha arribat gairebé 300 quilòmetres més amunt i amenaça les 935 hectàrees que actualment es dediquen al cultiu de l’arròs a l’Empordà. La detecció la setmana passada de tres exemplars i desenes de postes d’ous -actualment ja s’hi han trobat 24 postes i quatre cargols- d’aquesta espècie invasora en una finca de 2,5 hectàrees de Palau-sator (Baix Empordà) ha provocat la inquietud dels arrossaires de la zona, convençuts que es tracta d’un acte intencionat. Malgrat que els agricultors confien que sigui un cas aïllat i es pugui controlar -la parcel·la afectada no connecta amb cap altra-, el departament d’Agricultura de la Generalitat no pot garantir l’eradicació de la plaga fins que s’hagi comprovat, previsiblement a finals de mes, que no afecta cap altre camp. Durant aquests dies especialistes del departament i pagesos rastregen pam a pam tots els cultius d’arròs de Castelló d’Empúries i Riumors, a l’Alt Empordà; i Pals, Torroella de Montgrí, Bellcaire d’Empordà, Fontanilles, Palau-sator i Gualta, al Baix Empordà. En total, aquests arrossars produeixen unes 4.600 tones d’aquest cereal que ara es veuen amenaçades pel voraç mol·lusc, originari de l’Amèrica del Sud.

Introducció intencionada

Agricultura, que també suposa que els exemplars s’han deixat anar intencionadament, ha denunciat els fets davant dels Mossos d’Esquadra i de la Fiscalia de Medi Ambient. Tot i que les primeres investigacions no han permès aclarir cap autoria, arrossers i tècnics sostenen que el cargol poma no ha pogut arribar tot sol a la finca de Palau-sator. L’aïllament de la parcel·la, la certesa que no hi ha treballat cap màquina externa -font habitual de propagació involuntària- i el fet que de moment no s’hagi detectat el gastròpode enlloc més tot i compartir amb els camps de la zona dotze quilòmetres de rec entubats, alimenten la hipòtesi que algú l’ha dut premeditadament a la plantació. “No hi ha cap motiu racional i sembla un fet aliè a cap causa econòmica. Podria ser un acte vandàlic o un intent de perjudicar el propietari”, apunten fonts dels Serveis Territorials d’Agricultura a Girona. No és el primer cop que se sospita que la introducció del cargol poma ha sigut deliberada. L’octubre del 2012, quan aquesta espècie invasora va aparèixer per primera vegada al marge dret de l’Ebre, Agricultura va afirmar que es tractava d’un sabotatge. Fins llavors només s’havia detectat a l’esquerre i la comunitat de regants va concloure que, forçosament, algú l’havia dut a l’altre costat del riu.

El director general del departament d’Agricultura, Alfons Vilarrasa, s’ha reunit amb alcaldes de la zona, agents rurals, representants del sector arrossaire i el secretari general d’Unió de Pagesos, Joan Caball, per consensuar les mesures per intentar eradicar el cargol poma de l’Empordà. El dijous 20 es va constituir una comissió tècnica amb representació de tots els sectors afectats. “Volem que tothom col·labori per actuar de manera contundent i que no s’estengui la plaga”, declara Vilarrasa. Amb aquest objectiu, Agricultura treballarà colze a colze amb l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de l’Arròs de Pals. “Els arrossaires no estan tranquils. Això pot afectar-los a ells, a les comunitats de regants i al parc natural. I també pot perjudicar el turisme, perquè provoca una degradació visual; és una espècie bastant fastigosa i pot perjudicar l’Empordà en tot el seu conjunt”, adverteix el president de l’ADV, Josep Pericay. Unió de Pagesos reclama la destrucció urgent de la parcel·la d’arròs on s’ha detectat la presència del mol·lusc i una actuació contundent i ràpida per evitar repetir “els mateixos errors que es van produir a l’Ebre contra aquesta plaga per manca de celeritat”. De moment, la finca afectada serà dessecada, posada en guaret almenys un any i llaurada repetidament per procurar que ous o alevins que s’hagin escapat dels controls arribin a procrear. Abans del buidatge total de la parcel·la, es farà baixar el nivell d’aigua per facilitar la detecció d’altres exemplars o postes d’ous. També es controlaran els marges perimetrals i, dues vegades a la setmana, es pentinarà l’interior de la plantació a la recerca del gastròpode invasor, que es reprodueix amb molta rapidesa. Per evitar que el cargol poma infecti altres finques, els operaris que participen en el treball de camp porten una vestimenta i unes botes especials. A més, a la maquinària se li fa un tractament de neteja amb aigua a pressió abans de passar d’una parcel·la a una altra.

El cargol poma hiberna sota terra a l’hivern i es desperta a la primavera, coincidint amb la sembra, disposat a devorar els brots d’arròs. Pot arribar a fer deu centímetres, repta per l’aigua a contracorrent i es reprodueix a gran velocitat.

Sis segles d’arròs a Pals

El conreu de l’arròs a Pals data del segle XV i alguns historiadors apunten que va ser introduït pels àrabs des de València. A finals del segle XVIII els terratinents en van limitar el conreu amb la intenció d’eliminar les malalties que comportava en aquella època i fins al 1900 no es va concedir el permís per tornar-ne a plantar. El clima de la zona produeix un arròs de gran qualitat. La maduració és més llarga que en altres indrets de latitud més baixa i això fa que, un cop cuit, el gra sigui més resistent. L’ADV de l’Arròs de Pals agrupa una vintena de productors d’arròs de l’Empordà. Actualment, a Pals, hi ha dues empreses que cultiven, envasen i elaboren arròs: Arròs Estany de Pals i Arròs Molí de Pals SL. El producte es pot adquirir en botigues especialitzades.