Publicitat
Publicitat

AUTORETRAT DE CATALUNYA

Virtuts i defectes de Catalunya, vistos des de fora

Catalans al món

Victimistes? Somiadors? Introvertits? Treballadors? Els catalans som viatgers per naturalesa, i això ajuda a mirar-nos el país en perspectiva. 10 catalans perduts pel món han compartit amb l'ARA com veuen Catalunya i els catalans des de la distància. Virtuts i defectes. Els tòpics perduren, però, sovint, la percepció varia en funció del país des d'on es miri.

El seny i la rauxa
Es diu que una de les grans virtuts dels catalans és que combinem com ningú el seny i la rauxa. El seny, que segons el director general de China Consulting, Joan Dedéu, "hauríem de protegir" i que el diplomàtic de l'ONU Francesc Vendrell creu que ens ha portat a ser un país moderat. "No som extremistes, i tenim tant una dreta com una esquerra que han entrat dins del joc democràtic". La gràcia d'aquest seny, però, és que va acompanyat de l'empenta, que Jordi Raich, cooperant de Metges Sense Fronteres, destaca com una de les qualitats dels catalans. I creu que l'empenta -que podria ser la rauxa-, ens fa ser somniadors i creatius. Aquestes són les qualitats que destaca Joan Costa Font, professor de la London School of Economics, que també lloa la curiositat cap al que és desconegut. Això els catalans ho demostren en totes les arts, segons Xavi Menós, cineasta resident a Nova York. L'artista visual Ester Partegàs -que també viu a Manhattan- ho diu molt clar, citant a Gaudí: "Gent del camp, gent del llamp". Diu que això explica que tenim una "força que ve directament de la terra".

Terra d'acollida?

Catalunya ha estat sempre una terra de pas on ha arribat gent d'arreu del món. Però la convivència no sempre és fàcil. Jaume Sanllorente, fundador de Sonrisas de Bombay, creu que cada cop tendim més a tancar-nos en nosaltres mateixos. "Tot el que tanca i exclou és dolent a la llarga", diu Sanllorente.

Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu, creu que sovint ens creiem superiors als immigrants que arriben. "La conseqüència és que no sempre reconeixem o aprofitem el valor que aporta la seva presència", diu Duch. Pau Aran, ballarí de la companyia de Pina Bausch, creu que aquesta dificultat es dóna perquè ens ve de nou. "Catalunya ha de fer un llarg camí per rebre obertament i incondicionalment un nou habitant immigrant", opina Aran.

Mirar-nos el melic
Tot i això, Josep Call, primatòleg i director d'un Institut de Recerca a Leipzig (Alemanya), creu que som un país d'acollida: "Hi ha països al centre d'Europa que malgrat que tenen menys fracàs escolar i una millor posició a nivell acadèmic i industrial, tenen importants brots xenòfobs. Nosaltres estem millor en aquest aspecte. Ara, això no ens ha de fer caure en la complaença -afirma Call-. És veritat que una societat homogènia és més fàcil de conduir i administrar, però aquesta societat mai serà tan enriquidora com una societat heterogènia i oberta".

Francesc Vendrell diu que un dels reptes és donar-nos a conèixer com a país diferenciat. I aquest és un dels debats al qual no són aliens els catalans que viuen fora del país. "Discutim massa sobre la nostra identitat, sense adonar-nos que som una suma d'identitats. Ens agrada massa pensar que som diferents o especials i això no és veritat", opina Menós. Jordi Raich també creu que parlem massa de nosaltres mateixos.

Fer pinya
Això, però, ha fet que els catalans facin pinya en moments determinants, tal com recorda Jaume Duch, que posa com a exemple la defensa de la llengua. El concepte de ciutadania és important, i Menós aposta per exportar-lo: "Els americans entenen que ser ciutadà implica tenir uns drets i treballar per uns deure. I m'agrada com defensen la paraula ciutadania".

País de treballadors
Vist amb distància el tòpic que els catalans som treballadors sovint es relativitza. "Hi ha una cultura de l'espavilat com a triomfador molt arrelada a Catalunya. Treballar el mínim possible però exigir el màxim encara que no sigui just. Quan vaig anar als Estats Units em vaig adonar que no són més llestos que nosaltres sinó que tenen un mètode que funciona, amb objectius clars. Al cap del mes et poden dir què han assolit", diu Josep Call.

Joan Dedéu està d'acord que el problema és el mètode. Creu que som treballadors, però hem d'aprendre del pragmatisme dels xinesos. "Es fan plans a 30 anys i es revisen cada cinc. Mentre no toca revisar-los treballem", afirma Dedéu, que creu que el Barça és un exemple d'aquest treball en equip.

Al sud d'Europa
"Som més europeus que a la resta d'Espanya", opina Vendrell. Per això creu que hauríem de canviar els horaris dels àpats i adaptar-nos a la resta d'Europa. Ester Partegàs, en canvi, creu que els horaris catalans són un actiu que caldria exportar.

Sempre hem mirat el nord d'Europa amb admiració. Joan Costa Font aposta per fer de Catalunya "la Dinamarca del sud d'Europa". "Voldria que s'invertís més en certs programes educatius i sanitaris per millorar la mobilitat social i solucionar problemes d'exclusió", diu Costa.

No sempre mirem a fora amb admiració. Alguns dels testimonis opinen que tendim a creure'ns millors. "Ens encanta dir que som fantàstics i per argumentar-ho ens comparem amb els nostres veïns, quan crec que ens hauríem de comparar amb els millors a la resta del món. El meu pare em va ensenyar que si vols aprendre a jugar bé als escacs, has de jugar amb jugadors que són millors que tu", diu Josep Call.

Cooperar per fer país
Un dels principals defectes que apunten és la dificultat per cooperar i dur a terme grans projectes i una tendència a caure en el caïnisme. "També és cert que formar part d'un altre estat que ens pren recursos i ens colonitza culturalment i té una ètica del treball més relaxada, tampoc no ajuda gens", opina Costa. Donar-nos a conèixer és el primer repte. "Es paga més per unes sabates italianes perquè han creat una marca. Ara ho comencem a fer amb l'oli d'oliva però queda molt camí per fer", conclou Joan Dedéu.

Victimisme
El dramatisme és un dels defectes dels catalans, segons Jordi Raich. "Som uns victimistes convençuts i això no ens beneficia gens. Plorar no ajuda a arreglar res. Abans de buscar culpables, ens hem de mirar a nosaltres mateixos i pensar com ho podem fer millor", opina Josep Call. "Durant molts anys ens hem pensat que érem els reis del mambo, sempre trobant un responsable extern a les nostres mancances. Crec que hem de sortir de l'ou i acabar amb la complaença de viure a l'oasi català", explica Xavier Menós.

Qualitat de vida
Roda el món i torna al Born. "He viatjat i viatjo molt, i conec moltes ciutats, però Barcelona és, sens dubte, una de les millors ciutats que he vist mai", diu Sanllorente. Qualitat de vida. Això és el que troben a faltar sovint als països on viuen els catalans entrevistats. Vendrell traslladaria a Londres el mercat de la Boqueria i Joan Costa hi troba a faltar el vermut del diumenge. Jaume Duch recorda el luxe de viure a prop del mar i de la muntanya.

Deia Espriu que, cansat de la seva "covarda, vella i salvatge terra", volia anar-se'n nord enllà, on deien que la gent era noble, culta, rica, desvetllada i feliç. Al final, però, es quedava amb el país que estimava, malgrat tot.

Més continguts de