Catalunya té 450.000 pisos buits i necessita 230.000 habitatges de lloguer social

BarcelonaCatalunya té 450.000 pisos buits, dels quals uns 100.000 estan en mans de les entitats financeres, i necessita 290.000 habitatges de lloguer social, dels quals avui només en té 60.000, de manera que en calen 230.000 més. Aquestes són les xifres més destacades de l'informe 'Un parc d'habitatges de lloguer social. Una assignatura pendent a Catalunya', presentat aquest dimarts per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social dins del cicle de debats 'Catalunya Social', que organitza en col·laboració amb el diari ARA i l'Ateneu Barcelonès.

Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, ha recordat que Catalunya continua liderant els rànquings de desnonaments, segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i ha apuntat que "cada vegada hi ha més desnonaments d'habitatges de lloguer". Guiteras ha subratllat que els 60.000 habitatges de lloguer social representen només el 2% de tot el parc d'habitatges, mentre que la mitjana europea se situa en el 15%. "Caldria multiplicar gairebé per cinc el parc actual", ha destacat.

Tere Bermúdez, cap del programa Sense Llar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona i coautora de l'informe, ha explicat que les necessitats s'han calculat amb dos mètodes. Segons els estàndards europeus, es necessiten 230.000 habitatges. Amb un mètode propi que té en compte factors com el nombre de desnonaments, la xifra s'eleva lleugerament, fins als 231.000. Bermúdez ha lamentat que el reduït parc d'habitatge públic està "amenaçat de ser venut" i que no es veuen "indicadors que en el futur es podrà respondre a les necessitats".

A més de calcular el nombre d'habitatges que es necessitarien, l'informe de la Taula del Tercer Sector Social fa propostes concretes com posar els habitatges dels bancs intervinguts a preus de com a màxim 150 euros, cosa que considera que permetria fer realitat el parc de lloguer assequible. També demana més fons per a les prestacions permanents al lloguer, que en els darrers anys s'han reduït considerablement, més col·laboració entre administració i entitats o un control sobre les rendes del lloguer privat.

Pressió al sector financer i exigència a l'administració

Carme Trilla, cap del Servei de Mediació en Habitatge de Càritas, ha destacat durant el debat que "el sector financer té la capacitat de donar resposta", i ha afegit que "el sector públic té una missió importantíssima que és pressionar el sector financer". Manuel Lecha, president de la Fundació Mambré, ha definit la situació com una "tragèdia humana". Ricard Fernández, director general de Suara Cooperativa, ha defensat que les entitats socials han de concentrar-se en el que fan millor: "No oferir un sostre, sinó convertir-lo en llar".

Salvador Milà, exconseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, ha intervingut des del públic per reclamar que es faci "el salt, també des de l'àmbit del tercer sector, a l'exigència que hi ha determinades coses que no són polítiques discrecionals de foment i d'ajuda, que estan molt bé, sinó que són deures". Milà també ha recordat que s'havien plantejat instruments als quals després l'administració ha anat renunciant. Segons l'exconseller, ara caldria "exigir a l'administració pública" que utilitzi aquests instruments.