Cada any es fabriquen a Europa 700 milions de metres quadrats de catifes i als Estats Units aquesta xifra es multiplica per 10. Les catifes tenen més impacte ambiental del que podria semblar. Un cop acaba la seva vida, el làtex que contenen per mantenir juntes les fibres s'ha de cremar i genera gasos d'efecte hivernacle. De fet, només es recicla una cinquena part del producte.
El Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial, ubicat al campus de la UPC a Terrassa, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Graz (Àustria), ha desenvolupat amb èxit un procés innovador de fabricació de catifes que permet convertir-les en biodegradables al 100%. Aquest grup, format per un equip de químics, biòlegs i enginyers químics, ha aconseguit que una catifa, convenientment triturada, es converteixi en un substrat per cultivar-hi vegetals i fongs.
La clau del nou mètode és substituir el làtex per un tractament d'enzims que s'aplica a la llana. Primer es fila la llana i es col·loca a la base de la catifa. Després s'impregna amb una pasta a base de compostos fenòlics naturals i els enzims s'encarreguen de transformar la pasta en un potent adhesiu que servirà per subjectar les fibres. La llana queda perfectament enganxada amb aquest adhesiu, que té una funció equivalent al làtex. "En sis mesos vam aconseguir, després de diverses proves, el mateix grau de resistència", explica Tzanko Tzanov, director del grup de recerca.
Tot va començar quan tres empreses holandeses del sector tèxtil van contactar amb aquest grup per veure si era possible trobar un mètode que permetés tancar el cicle de vida de les catifes sense produir residus. "Sobretot els va moure l'interès econòmic, perquè el làtex representa un 70% del pes de les catifes; no és precisament un material barat i a més s'ha d'aplicar en grans quantitats", diu Tzanov. La supressió del làtex també redueix costos, ja que en el procés cal sotmetre'l un tractament de vulcanització per endurir-lo. Aquest mètode demana escalfar-lo a 150 graus. "El tractament amb enzims es fa a una temperatura tres vegades inferior; això estalvia energia i per tant diners durant la producció", apunta Tzanov.
Llana de Nova Zelanda
La llana que s'utilitza prové de Nova Zelanda, de ramats d'ovelles que s'alimenten en prats on no es fan servir pesticides. La neteja i pretractament d'aquesta llana es fa a la Universitat de Graz. És cert que en portar la matèria primera de tant lluny la petjada ecològica del producte augmenta, però cal tenir en compte que ara s'està en una fase de recerca. "En realitat no cal que vingui de Nova Zelanda, es podria fer amb llana del Pirineu perfectament, sempre que reunís les mateixes condicions que la que ara fem servir", segons Tzanko Tzanov.
En aquest moment les empreses holandeses que van fer l'encàrrec estan en condicions d'engegar la producció. Són propietàries de les quatre patents en què es basa el nou procediment. També podrien vendre el know-how a altres companyies. L'empresa líder del sector de les catifes als EUA s'hi ha interessat, però el més probable és que els holandesos l'acabin fabricant ells mateixos. Recentment han posat en marxa una planta pilot adaptada al nou mètode. Abans de passar a la comercialització, l'avenç es presentarà oficialment al mes d'abril a Floriade, la fira més important del sector a escala global. Paral·lelament, una altra multinacional holandesa està provant, amb bons resultats, el cultiu de xampinyons en un sòl on s'han degradat les catifes experimentals.
