Societat 26/10/2016

Cau el número de jihadistes europeus que marxen per combatre a Síria i a l’Iraq

L'Europol té dades de 65.000 sospitosos d'estar vinculats amb el terrorisme religiós i ha verificat informació de 5.875 combatents estrangers

Enric Borràs
4 min
La Guàrdia Civil ha detingut dos homes a Barcelona i una dona a Granollers en l'operació antijihadista. CÈLIA ATSET

BarcelonaAquest any no hi ha hagut cap combatent que, sortint de Bèlgica, s’hagi afegit a les línies jihadistes a Síria i a l’Iraq. Ho ha afirmat aquest matí el director de l’òrgan de coordinació de l’amenaça terrorista a Bèlgica (OCAM), Paul van Tigchelt, al congrés sobre terrorisme que ha fet avui a Barcelona la confederació de sindicats policials EuroCop, de la qual forma part el Sindicat de Policies de Catalunya. Segons Tigchelt aquesta tendència és general a tota Europa, tot i que a altres països com ara França -d’on aquest any han sortit 15 combatents- continuen sortint alguns lluitadors jihadistes i el flux encara no s’ha frenat del tot.

Dels 25.000 voluntaris estrangers que han anat a lluitar amb els jihadistes a Síria i a l’Iraq es calcula que n’hi ha més de 5.000 que vénen d’Europa. Segons ha explicat el director del Centre Europeu Contra el Terrorisme de l’Europol, Manuel Navarrete Paniagua, han verificat informació de 5.875 persones que, tot i que no són dels països implicats, s'han afegit a les files jihadistes, encara que alguns ja haurien pogut tornar o morir. L'Europol té fitxers amb dades de 33.911 persones amb alguna mena de vinculació amb combatents o retornats, i de 65.000 sospitosos d'estar vinculats al terrorisme d'arrel religiosa, sobretot el jihadista. A més, ha aplegat informació de 5.500 persones vinculades a grups terroristes no religiosos. Aquestes dades surten dels 28 estats membres de l'Europol, a més de països cooperadors com Albània, Austràlia, Islàndia, Noruega, Sèrbia i Suïssa.

Anar a fer la jihad "ja no és atractiu", sobretot a causa d’un conflicte bèl·lic en què l’Estat Islàmic ha anat perdent posicions, ha explicat Tigchelt. També ha recordat que el portaveu de l’EI Mohammed al-Adnani -teòricament mort a l’agost- va fer públic un missatge al mes de maig demanant als partidaris de la jihad a Europa que es quedessin als seus països.

De les 630 persones que les autoritats belgues tenen sota el seu radar per implicació amb el terrorisme jihadista, 280 han anat a lluitar a Síria i a l’Iraq, on n’han mort 110, segons Tigchelt. Ha assegurat que ara mateix molts dels que havien marxat per afegir-se a les files jihadistes volen tornar però que l’EI no els ho permet i persegueix la deserció amb la pena de mort. Molts s’haurien desencantat del jihadisme però la possible tornada també implicaria perills com la infiltració de terroristes encara convençuts preparats per atemptar.

Per la seva banda l’oficial d’enllaç de l’ambaixada de França a Madrid sobre terrorisme, Pierre-Philippe Labelle, ha explicat que França té censades 2.027 persones per la seva implicació amb la jihad a Síria i a l’Iraq. D’aquestes, 683 han anat als territoris de lluita, 217 hi han mort en combat i 203 n’han tornat. Un 70% dels que han marxat a lluitar s’han afegit a les files de l’EI.

El fiscal de l’Audiència Nacional espanyola Carlos Miguel Bautista Samaniego ha recordat que viatjar a Síria i a l’Iraq per afegir-se a les files jihadistes és un delicte i ha explicat que ara mateix l’Audiència Nacional té 331 procediments oberts sobre terrorisme, gairebé tots de terrorisme jihadista, que ja signifiquen un 40% de la feina del tribunal. Bautista ha admès que "la ideologia radical no és perseguible" però ha sit que sí que justifica, quan es detecta, mesures com ara punxar un telèfon.

Intervenció del conseller d'Interior, Jordi Jané, al congrés EuroCop

Bautista també ha defensat la creació d'una fiscalia antiterrorista europea i ha parlat dels problemes que pot implicar basar algun cas judicial en confidents i ha citat casos en què han fugit abans del judici o han declarat el contrari del que deien abans del procés. Per això ha valorat positivament els últims canvis de la llei d’enjudiciament criminal que regula eines com els micròfons d’ambient, en zones obertes on poden captar tota mena de converses, i l’ús de virus troians per intervenir els telèfons dels objectius.

Per la seva banda el conseller d’Interior, Jordi Jané, ha reclamat la presència directa dels Mossos d’Esquadra als fòrums policials antiterroristes internacionals. "És urgent que totes les policies col·laborin, no ens calen comunicacions amb tercers", ha dit, "és necessari que la informació ens arribi directament". Ha recordat que l’Estatut ho preveu i que el 40% de les hores de patrullatge dels Mossos es dediquen a la lluita antiterrorista. També ha declarat que tindran "la mà estesa" al nou govern espanyol, sobretot per acabar de tancar, per exemple, la integració dels Mossos al Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco). Manuel Navarrete Paniagua ha agraït les paraules de Jané i ha parlat de la importància de la circulació fluïda d’informació entre policies, però no ha contestat les reivindicacions del conseller.

Entre els participants al congrés també ha parlat el comissionat de la policia federal de Bèlgica, Jean Pierre Devos, que ha explicat que era a l’aeroport de Brussel·les el 22 de març passat quan hi va haver els atemptats a l’aeroport i a l’estació de Maelbeek en què van morir 35 persones. Ha parlat de les sensacions que hi va viure, del xoc, l’olor del fum i els sons que encara recorda, de les primeres persones que va veure -un americà trucant a la dona per dir-li que estava bé i una noia amb la samarreta en flames- i ha volgut posar en valor el paper de la policia de proximitat per combatre el terrorisme.

stats