Classes de salut com a antídot contra la soledat de la gent gran

BarcelonaÉs dimarts al Casal de la Gent Gran Verneda Alta i, com cada dimarts des que va començar l’any i fins al juny, una trentena de persones grans es reuneixen per parlar sobre salut. Aquest és el segon any que ho fan, tot i que els assistents no són ben bé els mateixos, dins d’uns cursos que formen part del programa Barcelona Salut als Barris. El projecte, impulsat per l’Ajuntament, és un paraigua que engloba diverses iniciatives de salut comunitària, i la classe d’aquest dimarts és una mostra de l’augment de la inversió municipal a les zones més desafavorides. En concret, el consistori passarà d’invertir 436.000 euros l’any 2015 a 1,25 milions a l’any a partir d’aquest 2017, i amb això creu que milloraran els indicadors sobre l’estat de salut d’uns barris que, de mitjana, són a la cua. La Verneda és un d’aquests barris en què, per exemple, l’esperança de vida dels veïns és inferior a la del conjunt de Barcelona.

“Estan contents de venir i tot el que els facis està bé”, explica la Yolanda Robles sobre la gent gran que hi participa. Ella és infermera comunitària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i està al capdavant de les classes que es fan al casal de la Verneda, un dels barris en què s’han començat a implantar aquestes escoles de gent gran. L’objectiu, però, és que el programa sigui sostenible a llarg termini, i per això subratlla que treballen amb la comunitat perquè la presència del tècnic deixi de ser necessària en un futur i la seva figura pugui ser substituïda per altres persones establertes a la zona. La Yolanda creu que entre els punts forts del programa hi ha el fet que les persones grans que hi participen augmenten la seva xarxa social i el seu grau d’optimisme i benestar, a més de rebre consells saludables. També reconeix, però, que costa arribar a la gent gran que viu sola i no surt de casa, precisament un dels objectius que s’ha fixat el programa. Per això insisteix als participants que avisin tothom que vulguin del projecte, especialment els veïns que estan sols.

Lliçons útils

L’assistència un dia de la metge de l’ambulatori del barri, o bé de la farmacèutica, a més de sessions concretes orientades a la hipertensió, el colesterol o la correcta conservació dels medicaments, formen part dels continguts del programa. També està previst que un equip dels Mossos d’Esquadra expliqui en una altra sessió com protegir millor la llar contra robatoris o com evitar estafes, o també una sessió més burocràtica sobre la paperassa que implica la llei de la dependència o fer un document de voluntats anticipades. “Els preocupen les malalties que tenen i els problemes als quals s’hauran d’enfrontar aviat”, referma Robles, sobre un programa que també a ella li aporta “molta satisfacció” personal.

“El que no volia era quedar-me al sofà veient la televisió”, diu Estrella Rivadeneyra. Té 85 anys, 6 fills, 15 nets i 11 besnets, però sobretot té la ferma voluntat de continuar aprenent. Va assabentar-se que existia el curs perquè ja era usuària del casal, però ara sap, per exemple, que és millor guardar les catifes de casa per evitar caigudes o bé cuinar sense mànigues gaire amples que puguin ocasionar un accident amb les paelles i el foc. “He passat més son que una cabaretera -deixa anar rememorant la seva vida de sacrificis- però la cabaretera com a mínim s’ho passa bé”, afegeix. Viu amb una pensió de viudetat d’uns 600 euros mensuals, però subratlla que la seva vida està plena d’estima. “Tots estan enamorats del caldo de la iaia”, riu. Coloma Colomines, de 74 anys, i Josep Riba, de 78, són un matrimoni que també assisteix al curs. En el seu cas va ser ella la que el va estirar per anar-hi. “Reps informació molt interessant”, reconeix el Josep ara. Subratllen que cal ajudar qui ho necessiti, ja sigui agafant una bossa oblidada al carrer perquè algú no ensopegui o bé a la mateixa escala de veïns.

El programa, que parteix de la premissa que una bona percepció de la salut pròpia està relacionada amb una salut millor, també té previst recopilar informació i avaluar-ne l’eficiència, malgrat que reclutar precisament els que més ho requeririen pot ser la principal dificultat que es trobin. Sigui com sigui, pretén fer més fàcil de portar allò que el Josep li diu a la Coloma en marxar: “Ens fem grans, carinyo”.