Publicitat
Publicitat

LA GESTIÓ DE LA CULTURA

Francesc Guardans: "El CoNCA no és un departament de la conselleria"

Independència "Cap partit polític veu el CoNCA com un dels seus" Competències "No hem de recomanar o tutelar, sinó decidir els ajuts a la creació" Mascarell "La voluntat és treballar plegats"

Després de mesos de silenci, Francesc Guardans, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), surt al pas de les veus que qüestionen la viabilitat i els objectius de l'organisme nascut fa dos anys d'un llarg part. Diu que el país no es pot permetre desteixir el que ha costat tant de teixir, demana temps per consolidar la institució i referma la seva doble condició, aprovada per llei, d'òrgan consultiu, sí, però també executiu.

El programa electoral de CiU, al seu punt 646, assigna al CoNCA funcions merament consultives. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, també s'ha expressat en aquests termes. Quin futur li espera al Consell de la Cultura?

Som el resultat d'un debat que va durar més de cinc anys, fruit de la iniciativa del món de la cultura, que volia un tractament específic per no estar subjecte a interferències i canvis polítics. Es va optar pel model anglosaxó i, dins d'aquest marc, es va concretar en dues coses: donar màxima transparència als ajuts de suport a la creació i emetre informes de manera independent. No s'ha creat un organisme per fer una cosa que comenci avui i acabi demà, sinó per durar. Una de les raons de ser és que estigui al marge de les alternatives polítiques. Som independents. En algun moment, davant certes crítiques, hem vist que la nostra gran força, aquesta independència, pot donar lloc, de cara a l'opinió pública, a una certa feblesa perquè cap partit ens considera dels seus. I això, que és bo, alhora vol dir que no tenim padrins. D'aquí una certa sensació de feblesa.

Ara hi ha aquesta sensació. El canvi de cicle polític sembla que ve de la mà d'una voluntat de rebaixar l'estatus del CoNCA.

Estem creats per una llei i creiem en la seriositat del sistema parlamentari d'aquest país, i en el procés que ens ha portat fins aquí. Qualsevol govern nou lògicament reorganitza els seus departaments. Nosaltres estem adscrits a la conselleria, però no som una direcció interna, sinó un organisme extern. Potser perquè som joves, hi ha hagut una certa sensació que som un departament més. No discutirem mai la capacitat de tothom de criticar-nos, suggerir i dialogar. Ni la capacitat del Parlament de modificar la llei. Però la llei hi és per complir-la.

I què diu la llei?

La del CoNCA és molt clara. Alguns debats respecte a les competències o atribucions no reflecteixen el que diu. Té dos articles, el tres i el quatre, que diuen, respecte a les funcions: elaborar informes, dur a terme la difusió cultural, afavorir el diàleg, informar el govern sobre l'estat de l'educació, concedir els premis nacionals i decidir sobre el suport a creadors. No diu recomanar ni tutelar. Diu decidir. Tenim, per tant, funcions de prescripció, funcions d'anàlisi i funcions de decisió, i aquestes darreres són una de les raons bàsiques de ser del CoNCA.

Per què creu que s'ha produït aquest qüestionament?

Molt sovint és fruit del desconeixement. En el terreny polític, ens ha perjudicat no poder comparèixer al Parlament per explicar la feina feta a causa de les eleccions. L'últim cop que hi vam anar va ser al març i des d'aleshores s'ha treballat molt. El sector ho sap, perquè hem ajudat a finançar més de 900 projectes i hem mantingut més de 500 reunions. No hi ha gaire confusió de finestreta i estem treballant per fer els ajuts encara més transparents i eficaços. Ja tenim una web molt potent en tres idiomes, hem fet l'informe anual, hem creat taules sectorials de música, escena i arts plàstiques, el codi de bones pràctiques per a la música, el pla integral del circ, estem fent el de dansa, i estem elaborant un informe sobre la creació d'un fons d'art i un sobre el sector de la fotografia. Mantenim relacions amb diversos arts councils europeus i hem firmat convenis amb la conselleria d'Ensenyament, la CCRTV i el CAC. Però tot això no ho hem pogut explicar als polítics.

Però la cantarella diu que "el model CoNCA no funciona".

Quan ho sento, responc amb ironia: "No funciona o no em funciona?" La nostra feina sempre comporta crítiques, sobretot per part d'aquells que en algun moment surten perjudicats pels ajuts. Més enllà dels interessos de l'un o de l'altre, la nostra independència no només ho és respecte als polítics, també ho és respecte als sectors de la cultura. Això comporta queixes. La gent satisfeta no surt a elogiar-te. La insatisfeta, sí. Per això hem de seguir fent l'esforç d'explicar-nos i d'integrar molts experts en el procés de concessió d'ajuts, que mentre facin la feina continuarem protegint amb l'anonimat. I després hi ha gent a qui els agradaria que anéssim més de pressa, gent que voldria que féssim més coses, però som un organisme molt jove i, contràriament al que es creu, amb recursos escassos.

Quin és el pressupost del CoNCA?

No tenim ni seu permanent i hem heretat part d'estructura de personal de la conselleria. Ara bé, en eficàcia i austeritat, som comparables als òrgans més eficaços que tingui la Generalitat. Amb un pressupost de 15,5 milions d'euros per al 2010, no hem parat. 10,5 han estat per a ajuts a la creació. Un milió per posar en marxa el Canòdrom com a centre d'art contemporani. Poc menys de dos milions són per a estructura (tenim una plantilla de 38 professionals) i els dos restants per als Premis Nacionals i per a funcionament. La nostra dimensió és molt petita davant una conselleria que té més de 300 milions de pressupost, o l'Institut d'Indústries Culturals (ICIC), que en té 80.

Avui el CoNCA es reuneix amb el conseller Mascarell. Què li diran?

Mascarell va ser el primer que va iniciar el tràmit parlamentari de creació del CoNCA i, en el moment en què ara ha pres possessió del càrrec, va voler escenificar que la primera reunió formal era amb el CoNCA. Institucionalment tenim i tindrem les millors relacions amb el departament. Això no vol dir que estiguem d'acord en tot. Però la voluntat és la de treballar plegats, i sens dubte ho estem fent i ho farem.

Demanaran diners al conseller?

Com diu el president Artur Mas, nosaltres ja fem més amb menys. Som eficients. Formem part d'aquest país i de la Generalitat i, per tant, som solidaris amb les decisions que s'han de prendre a causa de la crisi. Però ens pertoca, una vegada i una altra, explicar el valor que té la cultura com a inversió i com a referent i enriquiment de país. Andreu Mas-Colell, quan encara no era conseller d'Economia, deia fa uns mesos que en moments de crisi és important saber que desmuntar coses que han costat molt de crear acaba tenint un cost superior quan després s'han de tornar a muntar. La cultura en aquest país sempre ha tingut un pressupost molt escarransit, sempre ha estat la germana pobra. El conseller tot això ho sap i segur que sabrà defensar els recursos per a la cultura.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT