Publicitat
Publicitat

Advocats creuen inadmissible rebaixar el preu o l'abast del torn d'ofici

Preocupació en els col·legis professionals per les retallades en l'assistència jurídica gratuïta anunciades per la Generalitat

Les retallades en l'assistència jurídica gratuïta anunciades per la Generalitat han suscitat inquietud en els col·legis d'advocats, que aposten per la mediació o un major control de l'accés al torn d'ofici per estalviar costos, però veuen inadmissible una rebaixa en la retribució o l'abast del servei.

A l'espera de la reunió que la setmana que ve mantindran els col·legis d'advocats catalans amb el departament de Justícia, la preocupació s'ha estès entre els lletrats del torn d'ofici després que la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, anunciés dimecres passat que la crisi obligarà a reduir les despeses de l'assistència jurídica gratuïta.

Portaveus dels col·legis d'advocats catalans consultats per Efe coincideixen a rebutjar de ple qualsevol rebaixa en la retribució del torn d'ofici, un sector que històricament ha denunciat les seves precàries condicions econòmiques, o en l'abast del servei gratuït, actualment limitat a persones amb escassos recursos.

L'any passat, les arques públiques van gastar 60 milions d'euros en justícia gratuïta, un servei al qual tenen dret -d'acord amb la legislació estatal- les persones la unitat familiar de les quals reuneixi un nivell d'ingressos de fins a 1.065 euros bruts mensuals.

La retribució dels advocats del servei d'assistència jurídica gratuïta -uns 6.000 a tot Catalunya- oscil·la entre els 100 i els 400 euros de mitjana per un procés judicial complet, fet que inclou des dels tràmits inicials fins a la vista oral: per una separació es cobren 435 euros, 461 per una causa penal i 367 per un desnonament.

"Aquestes quotes no es poden abaixar, estan bastant per sota dels preus de mercat", considera Miquel Puiggalí, coordinador tècnic del torn d'ofici del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya, que apunta que un advocat podria cobrar de 3.000 a 4.000 euros per una reclamació judicial de 30.000 euros però només 435 si és del servei gratuït.

De la seva banda, el degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Pedro Yúfera, coincideix amb la consellera en què és "important" reduir el cost del torn d'ofici, però creu que aquest estalvi ha de fer-se per la via de fomentar la mediació i els serveis d'orientació jurídica gratuïta.

Més labor de mediació, en la qual un advocat pot facilitar l'acord particular entre les parts, contribuiria segons Yúfera a reduir els casos que arriben als tribunals, un efecte similar que segons la seva opinió tindria la potenciació dels serveis d'orientació jurídica gratuïts, que sovint dissuadeixen els ciutadans d'acudir a la justícia per causes que ja estan perdudes.

Una altra de les propostes de Yúfera és reforçar el control sobre els beneficiaris de la justícia gratuïta, per evitar que "es colin" clients amb recursos, cosa que és habitual en les assistències per alcoholèmia: una vegada conclòs el judici ràpid a les hores de la detenció, l'arrestat perd contacte amb el lletrat d'ofici sense que l'administració pugui comprovar si tenia mitjans per pagar-ho.

Amb aquestes mesures coincideix amb Yúfera el president de la Comissió de Torn d'Ofici del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya, Miguel Rodríguez, que insisteix que la comissió encarregada de supervisar la justícia gratuïta -integrada per representants del departament, la fiscalia i els col·legis- hauria de fer una revisió "precisa" per comprovar si un beneficiari ha amagat, per exemple, el seu patrimoni per accedir a un advocat d'ofici.

Per nodrir els fons de l'assistència jurídica gratuïta, Rodríguez insta la conselleria a reclamar al govern central el 25% de les fiances que els ciutadans han d'aportar en alguns casos per pledejar, una quantitat que, assegura, el ministeri de Justícia es va comprometre en el seu moment a lliurar a les comunitats autònomes per gestionar el torn d'ofici.

Rodríguez tampoc no veuria amb mals ulls que s'imposés als ciutadans que fan servir la justícia gratuïta el pagament d'una quota "simbòlica" perquè valorin aquest servei ja que, segons la seva opinió, a vegades "hi ha persones que porten demandes que són indefensables" i que no assumeixen cap risc ja que la justícia gratuïta eximeix de pagar les costes judicials en cas de perdre un plet.

Més continguts de