Combatre el racisme a ritme de rap

SabadellLa Laia Aguilar té 14 anys i fa tercer d’ESO a l’Institut Joan Oliver, al barri de Sant Julià de Sabadell. Està molt orgullosa de l’educació que ha rebut a casa seva, que s’ha basat en el respecte a la diferència i en la no-discriminació. No obstant, la Laia reconeix que hi ha situacions discriminatòries que pot trobar en el seu dia a dia que li poden passar desapercebudes. “A vegades potser et trobes escenes racistes o homòfobes al carrer i no et pares a identificar-les”, admet.

Per evitar que els adolescents caiguin de forma inconscient a les urpes del feixisme i perquè tinguin eines que els permetin identificar els missatges discriminatoris, l’Ajuntament de Sabadell, juntament amb el raper Pau Llonch (cantant del grup At Versaris), organitza tallers de rap -que porten per nom Canvia el punt de vista - als instituts del municipi. “A Sabadell vam tenir un greu problema amb el feixisme l’any 2000. En aquell moment es van produir diverses agressions que van posar en alerta la societat civil”, explica Santi Plaza, tècnic de l’Ajuntament de Sabadell. Arran d’aquella situació, moviments socials i veïnals, entitats i partits polítics van lluitar per fer entendre que no es tractava d’un problema únicament policial, sinó que calia fer una gran tasca educativa i preventiva. “Els tallers de rap contra el feixisme que duem a terme a les escoles són el resultat d’això”, explica Plaza.

Aquests tallers consisteixen a fer una introducció teòrica sobre què és el racisme, la xenofòbia, l’homofòbia i el masclisme i a repassar situacions quotidianes que els adolescents puguin viure. Una vegada s’ha despertat el seu sentit crític, els alumnes han d’escriure un vers i rapejar-lo, acompanyats d’una base musical, davant dels seus companys. “Som en un moment de crisi econòmica en què les probabilitats d’exclusió i discriminació estan a l’ordre del dia i hem de prendre mesures per combatre-ho”, apunta Plaza.

Despertar el sentit crític

Quan Pau Llonch pregunta als alumnes de la classe de tercer d’ESO de l’Institut Joan Oliver com definirien el racisme i la xenofòbia les respostes són tan taxatives com sorprenents. “La por al que és desconegut”, “menysprear algú per ser diferent” o “tenir por de la diferència” en són alguns dels exemples. Els alumnes saben perfectament què és el racisme i el feixisme, però no són tan conscients del fet que ho tenen molt més a prop del que es pensen. “A la tele ho sents, però com que ets més petit, no hi pares atenció. No et pots esperar que la gent actuï de certes maneres”, reflexiona una de les alumnes, Paula García. Avançada la sessió i quan comencen a perdre la vergonya, els alumnes expliquen que han trobat pintades feixistes en algunes taules de l’institut. “Jo sempre intento esborrar-les, però a vegades estan fetes amb tisores i costa molt més”, comenta un dels alumnes. Pel que fa a agressions racistes, gairebé tots els alumnes de l’Institut Joan Oliver afirmen que no n’han vist cap. “M’imagino que m’ho fan a mi o a algun familiar i no ho puc suportar”, reivindica Óscar Domínguez, un dels alumnes. Els joves que participen al taller saben identificar clarament els símbols i els personatges feixistes del segle XX, però no són conscients que actualment poden trobar formacions xenòfobes. Quan Llonch els pregunta si saben qui és Josep Anglada i la Plataforma per Catalunya, els alumnes responen que ni els sona ni han sentit mai el nom. “Us heu d’alertar quan veieu el lema Primer els de casa. Els nostres pares i avis vénen de molts llocs d’arreu de l’Estat. Llavors, ¿això vol dir que nosaltres som de casa o no?”, reflexiona aquest raper sabadellenc.

Al final de la sessió els alumnes han d’escriure un vers sobre la discriminació -de qualsevol tipus- per rapejar-lo després davant dels seus companys. Tot i que la majoria escullen parlar sobre racisme, molts també aprofiten l’ocasió per denunciar l’homofòbia. “Un dels meus millors amics és gai i ha patit moltes situacions discriminatòries i insults”, expressa la Paula García, que apunta que sempre que ha pogut l’ha defensat dels atacs.

La discriminació quotidiana

En aquest sentit, Llonch recorda que la discriminació la tenim molt més a prop del que creiem: “Hem de ser conscients que si al pati insultem algú dient-li maricón o bollera fem molt de mal i l’estem discriminant”. Perquè els alumnes s’acostin al món del rap i es familiaritzin amb la rima, els responsables del taller projecten el videoclip Rap contra el racismo, cantat per alguns dels rapers més destacats del panorama musical espanyol, com El Chojin, El Langui o Nach, entre d’altres.

A la cançó s’hi reivindica la importància de la no-discriminació i de la igualtat i s’hi demana el respecte per l’altre. “El missatge de la cançó està molt bé, però ¿no és contradictori que no el canti cap dona?”, apunta Óscar Domínguez, un dels alumnes. Pau Llonch li dóna tota la raó. Precisament el tema que escull aquest jove fanàtic del rap per escriure un vers és el masclisme. “Què faries si tot això ho fessin a la teva mare?”, canta acompanyat d’una base de rap davant els companys.

El director de l’Institut Joan Oliver, Jesús Santiago -que observa amb ulls perplexos les respostes dels seus alumnes-, es mostra gratament sorprès per l’actitud que mostren davant del taller. “Han dit coses que jo desconeixia que sabien. Tenen una edat molt influenciable i això pot fer que s’acostin a entorns i a discursos poc recomanables”, explica. Els alumnes, presos per una barreja de vergonya i d’il·lusió, escriuen, esborren, comenten i canten els pensaments que els vénen al cap relacionats amb la discriminació. “No hi ha diferència entre el color de pell. No ho dic perquè tingui daltonisme, sinó perquè és la meva educació”, rapeja, entre aplaudiments, la Laia Aguilar. L’alumna, que no s’havia parat mai a escriure sobre el tema, celebra haver tingut un espai per expressar-se.