Publicitat
Publicitat

La Nit de la Memòria culmina amb un ultimàtum a l'Estat

La Comissió de la Dignitat reclama els arxius de Salamanca

La Comissió de la Dignitat aprofita la seva entrega de premis anual per exigir al govern espanyol el retorn de tot el gruix dels documents de Salamanca i amenaça de denunciar la situació a l'ONU a finals d'any.

Tot i que ja fa cinc anys que la llei va aprovar el retorn dels arxius de Salamanca a Catalunya, no va ser fins al desembre del 2010 que el ministeri de Cultura va enviar el primer contingent significatiu de documents. Però no tots. Ahir al vespre, a les instal·lacions de l'Orfeó Martinenc, la Comissió de la Dignitat va convocar la 4a Nit de la Memòria, una trobada en nom de la història i, sobretot, una crida a reclamar els famosos papers que van ser espoliats al principi de la dictadura franquista i es van quedar a Salamanca com a botí de guerra. Amb aquest fi, l'historiador Agustí Barrera va llegir un manifest redactat per la Comissió i signat per una llarga llista d'advocats, polítics i empresaris, així com per les grans institucions catalanes, que exigeix que el famós fons torni a mans dels seus propietaris immediatament.

"Amb cinc anys d'escarni ja en tenim prou", començava Barrera, fent recompte dels diferents episodis que s'han esdevingut d'ençà que la llei va ser aprovada, i donant un ultimàtum al govern espanyol. "Aquest procés no pot anar més enllà del tercer trimestre d'aquest any, i per aquest motiu hem demanat una reunió amb la ministra. Si un cop superat el termini la situació no s'ha resolt, presentarem una denúncia a l'ONU". Per coses de l'atzar, segurament, el ministeri va anunciar ahir mateix que unes 200 caixes dels arxius abandonaran Salamanca d'aquí a poc. Potser aquesta és una primera passa per enterrar la destral.

Premis als espoliats

Però no tot van ser crits fervents de lluita per la causa. La Nit de la Memòria també va ser motiu d'uns quants aplaudiments, especialment destinats als quatre homenatjats de la vetllada. La Comissió de la Dignitat va premiar Josep Pàmies, Teresa Rovira -filla de Rovira i Virgili- i Odina Capo, tres dels noms que més s'han sentit en els processos de reclamació dels documents. Les seves respectives famílies van perdre milers i milers de volums, cartes personals i molts altres escrits durant la Guerra Civil, que trenta-sis anys després de la mort de Franco encara no els han arribat a casa. El quart i últim premi de la nit va ser per a la revista Sàpiens , per haver vetllat per la memòria històrica i haver pres part en les reivindicacions dels papers de Salamanca.

Més continguts de