Tot i que la crisi està frenant el consumisme extrem, les festes nadalenques solen portar als excessos.
Es pot apel·lar a la moderació en unes festes en què mana la il·lusió?
Naturalment que qualsevol festa implica fer coses diferents que generin il·lusió. Abans per Nadal es menjaven coses exclusives d'aquests dies o es tenia l'expectativa de rebre regals que no hi havia la possibilitat de tenir la resta de l'any. El problema és que avui dia tenim de tot i sempre a l'abast, de manera que la il·lusió no es pot mantenir si no és acumulant més i més coses, situació que pot portar a l'excés.
En aquest "Nadal d'abans" hi havia menys materialisme?
Sense voler idealitzar el passat, és cert que temps enrere hi havia un ambient més de celebració afectiva i familiar que d'un consumisme tan exuberant. No se sentia el desig imperiós de tenir tantes coses perquè aquest desig el genera, en bona part, la publicitat constant, que acaba creant necessitats que no són reals.
El consum d'aquests dies és motiu d'estrès o de relaxació?
Moltes persones entren, en aquestes dates, en una dinàmica en què han de trobar-se amb tothom i complir tots els tòpics (comprar desenfrenadament, anar a molts dinars i sopars). Qualsevol acaba estressat amb aquest ritme. El fet de comprar sabem que pot ser estressant, però també que proporciona la sensació de no haver de prescindir de res i la sensació que, consumint, es poden compensar les frustracions acumulades.
Per què no tenim la intel·ligència per discernir entre un consum raonable i un consum desmesurat?
No és una qüestió d'intel·ligència. Tenir coses bones i maques agrada a tothom, el problema ve quan el procés es converteix en un pou sense fons perquè, en el moment d'aconseguir una cosa, perd automàticament el seu valor i se'n necessita una altra de nova per alimentar l'autoestima. És un funcionament conflictiu basat en una manca de valors personals i orientat cap a les possessions materials.
Aquests dies sentim l'argument que més llums al carrer i atraccions com una pista de gel ens animaran a consumir. Quina relació hi ha entre una cosa i l'altra?
És molt probable que, com més animació hi hagi, més predisposada estigui la gent a consumir. Els llums i els mitjans de divertiment són al·licients per disposar d'un ànim molt més optimista, que ens estimula a voler tenir allò que ens crida l'atenció i a comprar-ho.
