Publicitat
Publicitat

CÀNNABIS

Confessions i canutos amb Mr. Nice

Honorable Conseller d'Interior, Felip Puig, jo confesso que no he estat sempre un bon català. Si, com diu el president, som gent seriosa, poc amiga de la festa i els toros, confesso que els he fallat: a la vida m'he fumat més d'un porro. I per esbarjo, no per necessitat medicinal. Prometo que ara fa anys que no en consumeixo, la psiquiatra m'ho té prohibit. També confesso haver xalat d'adolescent amb la biografia de Howard Marks, Mr. Nice . Al costat de les peripècies de Marks com a narcotraficant, les presumptes accions de contraban de Jordi Ausàs són tan perilloses com una partida de Cluedo. Per demostrar que vull reformar-me, detallaré el que vaig observar ahir en la presentació de la pel·lícula sobre Marks. Molt de vici, senyor Puig, i molta marihuana.

Els assistents eren periodistes i socis destacats de La Maria Club de Barcelona. Contra el que podia imaginar, els socis i fumetes són joves de bon aspecte, guapos, sans i modernament vestits. Tot aparença: a l'entrada de l'associació hi ha penjades les fotografies del fotògraf Xavi Bartomeu de dones i homes ensenyant els òrgans sexuals. Les fotografies són bones, és art, però entendrà que és un senyal de l'escassa moralitat del lloc. La presentació de la pel·lícula va anar acompanyada d'uns discursos a favor del comerç legal del cànnabis. Entre els ponents hi havia la seva Nèmesi, l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa. Em va dir que les relacions amb vostè són cordials i que quan passi l'estiu dialogaran "amb tranquil·litat i discreció" sobre les plantacions.

Vagi amb compte amb aquesta gent, senyor conseller. Pellisa va assegurar que el cas de Rasquera "ha aconseguit treure la careta de molta gent". Més d'un periodista em va admetre que havia vingut per participar després en el tast de marihuana. Es van presentar quatre tipus de maria, en quantitat suficient per col·locar el cos de Mossos: marihuana de les varietats Black Domina, Somago, Ygrega i MrNice, una planta creada per l'empresa líder, Sensi Seeds, en homenatge a Marks.

De les quatre, la que més em va cridar l'atenció va ser Black Domina. Segons el sommelier de maria, és "de brots grans, color daurat pel tricoma i olor dolça". La Ygrega sembla que té un gust cítric únic, segons va afirmar un soci del club que tenia l'aspecte d'un d'aquests nois antisistema que denunciava vostè a la web de terrorisme urbà.

Els periodistes es van quedar amb un pam de nas, perquè només es va fer un tast visual; res de fumar, només olorar. De totes maneres, els socis del club van consumir durant les dues hores de l'acte. Era difícil mantenir la concentració. Per sort, el fotògraf Jordi Pizarro m'informava dels detalls que per ignorància o per efecte dels canutos no aconseguia entendre. El director de l'editorial Cáñamo i una cambrera es van enriure de mi perquè quan van anunciar que el menjar del càtering era lliure de THC jo vaig preguntar què era allò. Gràcies a Pizarro vaig aprendre que el THC és el principi actiu del cànnabis. Pizarro en sap molt, de la marihuana. La seva àvia de 87 anys té dues plantes al balcó per al consum de la família. "Dues plantes, i per a consum propi, és legal", em va garantir Pizarro.

Cafè filtrat amb marihuana

Orlando Sainz és un antropòleg i soci del club que va compartir amb mi un gelat boníssim d'essència de cànnabis. N'és un altre expert. Va viure a Jamaica un any i evocava que allà "des de bon matí vas col·locat perquè prenen el cafè Ghatanga, filtrat amb fulla de marihuana". Marks va dir que confiava que en 50 anys el consum de marihuana ja estaria legalitzat arreu. Si això es compleix, potser un dia els Orlando Sainz i Howard Marks del món ensenyaran als nostres nens a fer cafè Ghatanga. De vostè depèn en part, senyor conseller, que això es compleixi o bé que continuem amb tradicions més nostres com el carajillo o el trifàsic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT