Publicitat
Publicitat

LA PRIVACITAT I LES NOVES TECNOLOGIES

Deixar de ser un dels 500 milions d'amics de la xarxa social és gairebé impossible

Presoners a Facebook

A en Carlos el neguitejava que el que publicava al Mur de Facebook se li escapés de les mans: "No m'agrada que algú que no em coneix gaire tingui accés a dades meves". Fins a quin punt és possible esborrar-les?

En Carlos Vergé, de 23 anys, estudiant de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, va entrar a Facebook el 2007. Tres anys després, se'n va voler donar de baixa, preocupat per qui podia accedir a les seves dades. Ho ha provat de moltes maneres, però la seva informació personal continua penjada allà, als ordinadors de Facebook, per si mai vol tornar a recuperar el compte. La història del Carlos és ben corrent. Són molts els ciutadans que intenten esborrar el seu rastre digital i pocs els qui ho aconsegueixen.

Fa uns mesos, Eric Schmidt, un alt càrrec de Google, preocupat per la falta de privacitat, va arribar a plantejar la possibilitat que els joves del futur es canviïn de nom quan arribin a la majoria d'edat, per evitar que els esdeveniments del passat els persegueixin de per vida. "No crec que la societat entengui el que passa quan tot està disponible, accessible i registrat", va assegurar al diari The Wall Street Journal . El màxim responsable de Facebook, Mark Zuckerberg, no sembla preocupat per la qüestió. Creu que la privadesa és "una norma social" que ha "evolucionat al llarg del temps". Argumenta que cada vegada se li dóna menys importància i que la seva xarxa social l'únic que fa és reflectir aquesta nova sensibilitat.

En Carlos ha fet tot el que ha pogut per donar per acabada la seva relació amb Facebook. Va fer clic sobre Compte, Configuració del compte, Desactiva el compte. Però sap perfectament que amb això no ha esborrat la seva informació, sinó que roman allà per quan hi vulgui tornar: "No vaig veure cap opció per esborrar totes les dades. No la vaig veure. Si hagués vist aquesta opció, segurament hi hagués fet clic." Desfer-se de Facebook no és una tasca fàcil.

1. Com desactivar un compte?
L'opció més visible és desactivar el compte, com va fer en Carlos. Aquesta opció fa que altres persones no puguin trobar el nostre perfil a Facebook a través del cercador. Però les nostres dades romanen al servidor, de manera que és l'opció adequada per qui busca un mètode reversible. Tal com comenta en Carlos, no són pocs els usuaris a qui el seu perfil els ha comportat problemes amb la feina: "Segons quines fotos o comentaris hi hagi, la persona de recursos humans pot pensar: «Caram! Aquest candidat fa aquestes coses?». Potser aleshores l'usuari de Facebook s'adona que el que havia penjat l'està perjudicant".

2. Es pot esborrar un compte?
Hi ha una altra opció, però està realment amagada, per això en Carlos no la va poder trobar. És mitjançant un formulari que hi ha a Ajuda, Privacitat, Deactivating, deleting and memorializing accounts i How do I permanently delete my account?. Un cop allà, cal fer clic a Submit your request here. L'últim tràmit del procés no està traduït al català, només és en anglès, fet que encara complica més les coses a l'hora de donar-se de baixa. Facebook promet que, un cop omplert aquest formulari, el compte de la xarxa social passa a estar "esborrat definitivament" després de 15 dies d'espera. Durant aquest termini, es pot reactivar el perfil a demanda de l'usuari.

3. Encara queden dades guardades als servidors?
Sí, les fotos, les notes i la informació sobre amistats i interessos. "Apropiar-se de dades d'una persona trobo que no està bé", diu en Carlos. "Cal respectar-ne la privadesa". Els experts recomanen tenir cura del rastre que deixem a internet. "Ens ha de preocupar no poder esborrar les dades", sentencia Benjamí Villoslada, programador i col·laborador habitual en mitjans de comunicació. "Cada cop en deixam més, i no només a internet. Al supermercat saben què comprem si fem servir la tarja de fidelització. Si algun dia caiem perquè el trespol rellisca ens poden dir que no tenim dret a reclamació perquè sovint comprem esperit i potser anàvem gats", conclou.

4. Qui pot accedir a les dades?
Depenent de la configuració de privadesa que hagi triat l'usuari, diverses empreses i particulars o només Facebook. De fet, queda advertit a la política de privadesa del web que els jocs i aplicacions que funcionen sobre Facebook recullen dades: "Si has donat accés a la teva informació a aplicacions de tercers, poden retenir-la", fins i tot un cop eliminat el perfil. En Carlos és conscient d'aquest risc: "Ets jove, no saps com serà la teva vida demà... i et diverteixes, fas alguna cosa en la teva esfera privada, del dia a dia. I el dia de demà pot transcendir a l'esfera pública i et pot desprestigiar".

Fa només uns mesos, Ron Bowes, un bon coneixedor de les tècniques relacionades amb la seguretat informàtica, va aconseguir compendiar i fer pública la informació de prop de 100 milions de perfils de Facebook. Ho va fer programant un petit codi, que és públic i està a disposició de qui vulgui descarregar-lo, que saltava de perfil en perfil i n'extreia diverses dades. La llista només incloïa l'adreça del perfil i el nom dels usuaris que permetien que se'ls localitzés a través del cercador, però amb un ordinador prou potent i alguns canvis al codi es poden aconseguir llistes dels amics dels usuaris.

"Llocs com Facebook cada cop tenen més serveis", explica Villoslada, "Aviat podrem fer-hi trucades telefòniques amb l'ordinador i el telèfon mòbil. S'integrarà amb la PlayStation. Sabran amb qui parlem, quant temps. A què juguem, amb quina freqüència. Els botons M'agrada repartits pel web permeten saber quins llocs visitam. Quin és l'ús que en faran? Cal llegir les condicions d'ús per saber si ens hem de preocupar". Per José Alcántara, treballador de la Sociedad de las Indias Electrónicas, una consultoria de xarxes, i autor del llibre La sociedad de control , a més de la qüestió de la privadesa, la incitació al consumisme també és un problema greu: "És cert que, posats a rebre publicitat, sembla millor idea rebre'n de relacionada amb els nostres gustos. Això depèn, no obstant, de fins a quin punt estiguem disposats a deixar-nos convèncer per gastar més diners dels que volíem. Val la pena diferenciar entre els nostres gustos i les nostres necessitats".

5. Amb les dades del perfil es poden saber els gustos dels usuaris?
Sí, i de fet és la clau del model de negoci d'aquestes pàgines web. Per a l'empresa que contracta un espai publicitari en alguna xarxa social és molt útil que el seu anunci arribi als ulls d'aquells usuaris més interessats en la marca: com que saben les seves aficions i l'edat els poden oferir publicitat segmentada. "La immensa majoria de la informació necessària per al coneixement íntim del públic es recull sense que l'usuari ho sàpiga", exposa Alcántara, "No som prou conscients de la magnitud del perfil que s'ha construït amb les nostres dades i això fa difícil valorar la privadesa que s'ha perdut". El negoci està en utilitzar les dades per dirigir la publicitat i Facebook no se n'amaga; promociona la seva plataforma amb frases com: "selecciona la teva audiència segons la ubicació, l'edat o els interessos". "La publicitat no busca res més que fer que gastem més diners dels que hauríem gastat si no hi hagués anuncis, de manera que el benefici extra compensi la despesa publicitària i deixi un marge addicional", explica José Alcántara, "Aquest marge de benefici, i la despesa, els paguem en sucumbir als encants d'uns anuncis que funcionen millor com més adaptats estiguin als nostres gustos personals".

6. Ens hem de preocupar per la privadesa?
"Les xarxes socials són bones perquè ens fan més savis, però també més vulnerables. Saber què dir on, quan i a qui és important. No és el mateix parlar amb el cap de l'empresa que amb un familiar o un amic", respon Villoslada.

En Carlos comparteix aquesta opinió: "Quan entres a Facebook penses: «està bé, mola, hi ha tots els meus amics, hi penjaré coses...» i no t'adones, o no saps, de la transcendència que pot tenir". És important saber que hi ha dades que no es poden esborrar d'uns serveis que, d'altra banda, gaudeixen de gran popularitat: "No descarto un dia o altre tornar a Facebook, perquè tothom en té. No em quedarà més remei tot i no estar-hi d'acord, perquè és una eina a l'ordre del dia. He sentit que algunes empreses consulten el teu perfil abans de contractar-te. Encara pensaran que sóc un raret si m'hi cerquen i no m'hi troben!" Per a més informació www.ara.cat/societat

Això son les coses que jo he trobat a la App de IPad, què més falta?

Errors:

  • Moltes vegades es descarrega el diari i després apareix una pàgina en blanc. És impossible veure res.

  • La font no està en format vectorial i al fer zoom apareix borrosa.


Millores:

  • L'aplicació ha de permetre la rotació. Posició horitzontal i vertical.

  • S'ha de poder forçar tornar a descarregar un número del diari.

  • S'han de poder llegir altres números mentre descarrega el diari del dia.

  • Afegir apartats vídeos i fotos

Més continguts de