El Consell de la Joventut impulsa un procés participatiu per recollir i actualitzar les preocupacions dels joves

Barcelona"Els i les joves creiem que amb la redacció del nou Estatut podrem aconseguir que part de les necessitats i dels reptes que se'ns presenten es puguin resoldre. I ho farem a través de la major capacitat d'autogovern adreçat a garantir un millor progrés, benestar i igualtat entre els i les joves catalanes". Aquest paràgraf forma part de la tercera Carta Catalana de la Joventut, que les entitats que formaven part del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) -la plataforma que agrupa 90 associacions juvenils catalanes- va aprovar el 2003 i que ha quedat obsoleta. Per renovar el text i actualitzar les línies estratègiques, el CNJC ha engegat el procés participatiu per redactar la 4a Carta Catalana de la Joventut, que s'aprovarà just d'aquí un any.

El procés participatiu, amb el lema '(Re)pensem-ho tot, construïm col·lectivament", vol involucrar més de 600 joves de tot el país, que des d'ara fins la tardor debatran quines són les seves prioritats i presentaran propostes concretes al voltant de 12 eixos temàtics (educació, cultura, treball, habitatge, salut, participació i associacionisme, territori i mobilitat, diversitat i drets de la ciutadania, gènere, comunicació i TIC, sostenibilitat i justícia global). Segons el president de l'entitat, Oriol Recasens, la carta servirà per definir les línies polítiques que ha de seguir la plataforma "en els propers deu o quinze anys".

Amb aquesta iniciativa, el CNJC vol incloure entre les seves prioritats les noves maneres de participar dels joves, reflectir els models de societat que han sorgit arran de la crisi econòmica i el "canvi nacional" que hi ha hagut a Catalunya i definir les polítiques públiques que reclamen a favor del jovent. En aquest punt, Recasens ha explicat que la dificultat per emancipar-se i la precarietat laboral són dels problemes més greus que tenen ara els joves, i també ha citat altres aspectes com la diversitat, la no discriminació i la mobilitat.

Per facilitar el debat, des del CNJC han dissenyat un procés participatiu en diverses fases. La primera, serà convocar quinze tallers sectorials i territorials a tot Catalunya i també difondre un qüestionari digital que tots els joves podran respondre, siguin o no membres d'una entitat adherida al CNJC. Les idees que sorgeixin d'aquí, es posaran en comú en un congrés que se celebrarà els dies 13 i 14 de maig, i que servirà per extreure les primeres conclusions de la 4a Carta Catalana. El debat tornarà aleshores al territori, i s'acabarà de perfilar el redactat final del text.

Per a arribar al màxim nombre de joves, el CNJC ha comptat amb el departament de Joventut de la Generalitat, que ha difós la informació a través dels canals habituals. "Ens sentim escoltats? Sí. Aquests espais de debat acaben sempre en polítiques reals? No sempre", ha dit Recasens.