Societat 25/01/2011

Consells per no caure en la trampa dels centres fraudulents

2 min
Internacional, II

La Societat Internacional per a la Recerca amb Cèl·lules Mare dóna una sèrie de recomanacions per contrarestar les falses informacions que fan servir aquests centres fraudulents a l'hora d'anunciar-se.

Les seves fites es basen en testimonis de pacients, mai en evidències científiques publicades a les revistes de referència.

Tot tractament ha de recolzar en evidències científiques. I per això han de passar tots els filtres que estableixen els assajos clínics.

Primer, es proven en cultius cel·lulars.

Després, amb animals. Si es veu que pot funcionar i no es detecten riscos, es comencen els assajos clínics amb humans, que passen per diferents fases.

En la fase I, es comprova la seguretat. En la II, es calibra l'eficàcia. En la III, i fins i tot en la IV, hi participen milers de pacients per detectar efectes secundaris i altres reaccions. Quan s'ha passat per totes aquestes fases, aleshores les autoritats competents han d'aprovar-ne l'ús (a Europa, l'Agència Europea del Medicament; i a Espanya, l'Agència Espanyola del Medicament).

Diuen que poden curar múltiples malalties amb les mateixes cèl·lules. Això és impossible. Per a trastorns tan diferents com el Parkinson, el cor o la paraplegia, s'esperen tractaments molt diferents.

Diuen que no hi ha riscos. Mentida, en el tractament sempre hi ha riscos que aquests centres oculten.

La font de les cèl·lules mare no està clarament documentada. Tampoc com es farà el tractament. Tot això se li hauria d'explicar al pacient en un document de consentiment.

Hi ha una certa confusió entre assaig clínic i tractament experimental. També hi hauria d'haver un protocol amb els detalls i informació que detallés si es tracta d'un assaig clínic o un tractament experimental (no són el mateix). En el cas que diguin que tenen un protocol, cal preguntar qui l'ha aprovat i quan caduca l'autorització. Els protocols han d'haver estat revisats per experts independents i aprovats per un comité ètic.

Pel que fa al preu i a les despeses amagades, si el tractament és un assaig clínic, cal saber que les persones que participen en un assaig clínic no paguen. Tan sols, excepcionalment, algunes despeses personals i desplaçaments.

stats