15/02/2011

Conservem les façanes i siguem feliços

2 min

Dalt de l'autobús, llegeixo al diari la crònica de l'alegria a la plaça Tahrir el dia que Egipte ja és lliure de Mubàrak i Barcelona cau morta i inútil després d'un punt i a part.

Els edificis modernistes sota l'alè daurat de la migdiada semblen el pati de col·legi d'un nen aviciat i burgès. Es converteixen les tribunes modernistes en taüts hexagonals, ningú surt a les gàbies desertes dels balcons i la mandra cobreix de formigó les finestres perquè ningú sigui molestat.

Qualsevol reivindicació és una bajanada, a aquestes hores i amb la lectura sobre la lluita egípcia per la democràcia a les mans, però l'autobús em du fins a La Rotonda, l'antic hotel modernista que deliciosament està deixant caure Núñez i Navarro.

Els veïns del bloc de pisos del davant han cobert els balcons de pancartes que criden afòniques "Salvem La Rotonda", però sembla que tot just l'administració s'acaba d'entaforar uns bons taps a les orelles i Núñez i Navarro podrà construir-hi un bloc d'oficines. L'operació suposa l'enderrocament del vuitanta per cent de l'edifici. I d'aquesta manera es portarà a terme el que agrada tant a aquest ajuntament. Està previst que es conservi només una part de la façana de l'edifici, que fa bonic i ens porta turistes. Que ningú s'atabali. La gent podrà continuar fent-se fotos dins del tramvia blau i, si es col·loquen un pèl a la dreta, potser l'objectiu enganxarà el cartell de " No escupir " amb un tros de façana de La Rotonda i tots feliços.

Fa uns dies, la plataforma Salvem La Rotonda ( www.larotondabarcelona.com ) ha presentat un recurs contra el pla urbanístic aprovat per l'Ajuntament, i potser aquest serà l'últim crit d'auxili que poden fer els veïns.

Jo no visc en aquest barri i ni tan sols seré mai de Barcelona, però veig La Rotonda i encara puc llegir en els porticons desfets de les seves finestres totes les novel·les de la Rodoreda, que és de la manera com vaig estimar Barcelona abans d'arribar-hi. Somiava una Barcelona literària i, ara que sóc aquí, em van arrencant les fulles cada dia. Ja no queda res de la meva novel·la i cada cop tinc menys raons per estimar-la.

Miro amb respecte el Caire, on han dibuixat, aquests dies, la millor novel·la que pot escriure una ciutat, la novel·la de l'orgull.

stats