Societat 31/08/2011

'Contraban' en vespa

Albert Riera I Pons / Mariona Ferrer I Fornells
5 min

Segurament hi ha pocs relats que expliquin amb tanta precisió i detalls la costa que s'estén al nord de la Costa Brava i que mor a Leucata, a la fi de la Catalunya Nord. Contraban no és res més que la narració d'un viatge en barca que va fer Josep Pla durant una setmana, des de Cadaqués fins al punt més septentrional de l'estany de Salses. Anava acompanyat de dos pescadors de Roses, Baldiri Cremat i Pau Saldet.

Ells dos tenien la intenció de fer estraperlo i, per tant, necessitaven dissimular-ho amb una persona a bord que fes de senyor: Josep Pla. Més de cinquanta anys després, sense dictadura ni fronteres vigilades i en ple lliure mercat europeu, es proposa repetir el mateix viatge, però aquesta vegada resseguint la costa des de terra ferma d'una manera més moderna: a cavall d'una vespa.

La particular vespa dels dos pescadors de Roses era el Mestral , una barca que havia tingut Pla però que va haver de vendre's de mala gana tot i constituir el centre dels records a l'Escala. Pla va escollir l'avi Vadoret de les Drassanes Sala per construir, el 1944, un llagut d'onze metres: el Mestral . En Vadoret era l'avi de l'actual mestre d'aixa, Salvador Feliu, que continua amb el mateix ofici després de sis generacions.

Com el Mestral , la vespa "és un bastiment de dimensions humanes". Si bé una barca permet contemplar, des del mar estant, cales, penya-segats i ports, el paisatge costaner que es pot apreciar circulant en vespa potser no és tant impactant però sí igual d'interessant. En tot cas, és un altre plaer aventurer descobrir el litoral arran de costa a través de petites carreteres cargolades que abracen i abandonen el mar de manera intermitent. En total: un viatge d'anada i tornada d'una setmana. Però aquesta proposta es pot fer en quatre dies i inclou una tornada diferent, que és un dels avantatges de moure's en moto i no en barca.

Cap de Creus i golf de la Selva

La ruta comença a la platja del Pianc, a Cadaqués, on Pla tenia una casa llogada. Cal fer un intent per esbrinar ben bé on és actualment, però els responsables de l'hotel que hi ha ara just al davant de la platja no ho saben indicar exactament del tot. Des del Pianc es pot admirar una bonica estampa del poble de Cadaqués i també del puig del Pení, ara sense l'antiestètic parc eòlic. Cadaqués ja no és ben bé un poble de pescadors, sinó més aviat la primera segona residència de molts barcelonins.

Seguint el relat fil per randa, el trajecte ressegueix la zona propera al cap de Creus, passant per Portlligat, la badia de Guillola, el mateix cap de Creus i el pla de Tudela. Cala Prona és el primer lloc on fondegen però per carretera no s'hi pot accedir, només a peu. Segurament és millor així, ja que, si no, aquest paratge natural no hauria suportat tan bé el pas del temps.

Una frontera, dos pobles diferents

Dia de tramuntana a Portbou, per variar. Ni una ànima pel carrer al vespre, només fulles d'arbres volant i el so somort d'un tren que marxa. Els pobles en què la història ha col·locat una frontera guarden un cert misteri. A Cervera, el primer que es veu per la carretera és el cementiri, on s'alcen panteons familiars de cara a mar, amb tombes d'estil francès.

A diferència de Portbou, Cervera s'ha amarat de l'artificialitat que els francesos li han volgut donar. De fet, l'expressió que utilitza Pla és "teló de teatre", perquè es va crear una frontera que realment no existia.

Terra de vins

No és complicat adonar-se que Banyuls continua sent una terra de vins. Mentre que, per mar, l'escriptor ens explica que la costa és negra com una gola de llop. Per terra, a banda i banda de la carretera, el conductor no pararà de veure-hi vinyes i cartells anunciant cellers i vi de Banyuls.

En comparació amb Cervera, segons Pla, un es torna a trobar com a casa perquè les construccions tornen a ser catalanes. Avui dia els rastres de catalanitat també es poden trobar en un cafè del passeig amb molta fervor per la USAP i el Barça. A partir de Banyuls, l'ús comercial de la marca Pays Catalan en gastronomia i souvenirs es fa molt present a tot el territori.

És la insígnia turística del Consell General dels Pirineus Orientals. La francesització de la societat contrasta amb el desmesurat ús comercial que es fa de tot el que és català o està relacionat d'una manera o una altra amb el país .

Els ports del Rosselló

Un cop passat l'imponent cap de Biarra, apareix Portvendres com una sorpresa. I és que l'escriptor vol destacar la bellesa de la localitat arribant-hi per mar com a port natural que és. El cert és que pel volum de la flota i el trànsit, avui en dia Portvendres és un port molt important. Pel que fa a la vila, les cases tornen a tenir un estil afrancesat.

En pocs minuts s'arriba a Cotlliure, que, segons Pla, "és el rovell de l'ou de la costa catalana francesa mentre que Cervera i Portvendres són construccions modernes i franceses". De fet, per les antigues construccions i les fortaleses que resguarden la població del mar és fàcil pensar que en èpoques pretèrites Cotlliure va ser el port del Rosselló i el símbol d'una catalanitat vinguda a menys.

En un dels carrers més transitats s'hi troba el Restaurant dels Templers. Aquí Josep Pla va fer-se molt amic de l'antic propietari arran d'unes magnífiques anxoves de Cotlliure que hi va tastar. En un acte de francesització, es poden canviar les anxoves per un pastís.

El final de la Costa Brava

Per Pla, la Costa Vermella és una continuació de la Costa Brava que finalitza a la platja del Racó, just abans que comenci la platja d'Argelers. El paisatge és ara una línia de sorra que sembla no morir mai si no fos que, a mesura que s'avança, es pot apreciar un minúscul cap de Leucata. Enrere queden les Alberes i al davant les Corberes.

Més enllà, la costa es redueix a una cinta de sorra darrere la qual hi ha l'estany de Salses. A mesura que un s'endinsa per la carretera de més de quinze quilòmetres que hi ha entre l'estany i el mar, l'albufera s'encongeix i sembla traçar una irregular forma de vuit. "En el límit de l'estany hi ha com un portet d'aigües molt somes amb estaques clavades a terra". Era precisament en aquell paratge on Baldiri s'havia de trobar amb l'individu que li havia de portar la mercaderia, però la trobada no va funcionar i una tramuntanada els va portar en una nit, de nou, a Cadaqués.

El viatge de tornada

En aquest cas, l'avantatge més gran de viatjar en moto és el de poder fer un camí de tornada diferent. El Mestral està condemnat a resseguir la mateixa costa fins a Cadaqués. La tornada en vespa escollida parteix de Leucata i fa la volta completa a l'estany. A Fitor es pot visitar el castell i les Cabanes de Fitor arran de l'estany. Després ve Salses, el primer poble de la Catalunya històrica. La ruta continua per les ciutats de Perpinyà i Elna, amb visita al claustre i al campanar.

Com a última etapa de tornada cap a l'Empordà, es proposa passar per Ceret, visitar el Museu d'Art Modern, i creuar la frontera pel pas entre les Illes i la Vajol, el mateix espai que el president Companys va travessar el 1939, però al revés .

stats