Cops de colze per fer de pagès al Parc Agrari del Baix Llobregat
Amb la crisi hi ha més persones interessades a conrear terres, però no hi ha prou sòl disponible
Sant Boi De LlobregatLa crisi ha obligat moltes persones a reinventar-se i a buscar noves oportunitats laborals en oficis tradicionals o en retrocés. En una comarca densament poblada i industrialitzada com el Baix Llobregat, trinxada per un munt d’infraestructures viàries i ferroviàries i on el totxo era la principal font d’ingressos de moltes famílies, la pagesia es resisteix a morir. I tot gràcies al Parc Agrari, una zona protegida de 3.352,56 hectàrees distribuïdes en 14 municipis, que s’ha convertit en el gran rebost de Barcelona i l’àrea metropolitana.
Al contrari del que es pot pensar “quan un pagès es jubila les terres no es perden” perquè “les agafa un veí de parcel·la, passa als familiars més directes o s’incorporen noves persones a fer de pagès”, indica el gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, Raimon Roda, que assegura que “hi ha més demanda de sòl que oferta”. Els nous agricultors acostumen a ser “persones amb pocs recursos i sense experiència, i ho hem de controlar”. Per exemple, mitjançant els cursos de formació que ja fa mesos que es fan des del Parc o bé intentant regular el preu de compravenda i de lloguer dels terrenys. “Els preus han baixat arran de la crisi i això fa que el mercat sigui més dinàmic”, adverteix Roda.
Malgrat que el futur de la pagesia sembla garantit, els agricultors no se n’acaben de refiar. Encara amb l’ai al cor per tota la polèmica originada per Eurovegas, el responsable de política territorial d’Unió de Pagesos (UP), Lluís Parés, considera que “els polítics no creuen en el Parc Agrari perquè dóna més vots atendre la gent que viu a les ciutats que no pas al camp”.
Per mantenir el Parc Agrari demanen, entre altres mesures, “que s’ofereixin més terres per conrear, com les que estan abandonades”, que es racionalitzi i modernitzi la xarxa de reg, que s’arrangi la xarxa de drenatge, que es doni més suport a les explotacions agràries i que “es faci complir la legalitat urbanística, perquè hi ha persones que fan negoci arrendant i subarrendant terrenys dedicats al conreu”.
El primer productor de bledes
Des del Consorci es té molt clar que el Parc Agrari s’ha de preservar i que “ha de ser un gran polígon que produeixi aliments” a través de petits i mitjans agricultors “que conreen una mica de tot i amb productes ideals per a la venda de proximitat”, diu Roda.
Segons el sindicat Unió de Pagesos, del Parc Agrari s’obté entre un 15% i un 20% de la producció agrícola total de Catalunya i és el primer productor del país de bledes, el segon de carxofes i cogombres i el tercer de faves. Si bé encara la major part de gènere va a Mercabarna, cada cop se’n deriva més a la venda directa als mercats municipals o a botigues especialitzades, que segons Roda “comporta més beneficis”.
Segons dades del Consorci, actualment hi ha 621 explotacions agrícoles, que donen feina a 1.200 persones entre titulars, familiars i assalariats fixos. De les 1.892 hectàrees de terres conreades del Parc, un 44% són de propietat i un 56% d’arrendament. Es considera que per treure’n benefici i que una família pugui viure del camp cal conrear com a mínim 3,5 hectàrees.
Regular l’ús massiu de l’espai
Roda té molt clar que el Parc Agrari “no ha de ser ni un museu a l’aire lliure, ni una reserva de sòl, ni un espai natural, ni un parc metropolità”, sinó “un indret on es fa una activitat econòmica amb unes condicions determinades i que genera beneficis”. A diferència dels polígons industrials, el camp “no té parets de formigó sinó de vidre”, adverteix.
Per aquest motiu està exposat a múltiples perills, com l’especulació urbanística, els considerats horts il·legals, els robatoris -el Parc disposa d’un servei privat de vigilància- o els animals que es mengen les collites, com conills, cotorres, ànecs i porcs senglars -ja n’hi ha poblacions a la llera del Llobregat-. També es vol regular l’ús cada cop més massiu d’aquest espai per a finalitats lúdiques i que entorpeix l’activitat econòmica. “Si per exemple un pagès es creua amb ciclistes o cavalls en un dels camins i s’ha d’esperar per deixar-los passar és un temps que es converteix diners que perd”, adverteix Roda.
Un altre dels temors és la intenció de convertir les masies del Parc en allotjaments rurals i en establiments de restauració, cosa que suposaria “massificar encara més aquest indret”.
