Publicitat
Publicitat

L'ANY DE LES PROFECIES

Els maies van anunciar que d'aquí deu mesos arribaria la fi del món. Ens ho hem de creure?

Correu que el món s'acaba

Les anomenades profecies maies vaticinen que el món del materialisme i de l'odi s'extingirà definitivament el 21 de desembre del 2012. Avui, 21-02-2012 (un bonic capicua), estem a deu mesos justos del 21-12-2012 que tant temen alguns. És un bon dia per preguntar-nos sobre l'obsessiva necessitat dels humans de posar dia i hora a una fi del món que de manera inexorable, i segurament imprevisible, en un moment o altre arribarà.

Meritxell Tous està fins al capdamunt que li preguntin per les prediccions maies. "Tu també?", etziba amb veu fastiguejada al periodista que li truca per demanar-li informació. No és el primer. Doctora en història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona i una bona coneixedora de les cultures precolombianes, Tous té una resposta provocadora a un dels temes que des de fa mesos incendia internet. "Els maies es van equivocar. La fi del seu món no era el 2012, com havien predit, sinó el 12 d'octubre del 1492", quan Colom va arribar a Amèrica.

Destrucció i creació cíciliques

Un cop més posada en el seu paper de dona de ciència, Tous explica que per als maies el temps era cíclic, amb múltiples inicis i finals. Segons el que ens ha arribat de la seva cultura, ara estaríem al final de la cinquena i última era, que va començar el 3114 abans de Crist, quan es va iniciar l'última creació.

"Que el món sigui cíclic tenia un avantatge per a l'elit: els que manaven controlaven el temps, com els monestirs europeus a l'Edat Mitjana. Quan el que havien predit no arribava, sempre podien dir que havia estat gràcies a ells, amb la qual cosa justificaven davant de la societat la seva permanència en el poder".

L'antropòloga Josefina Roma explica que la convicció que hi haurà una fi del món i l'esforç per predir quan arribarà és un exercici propi de societats molt avançades, que utilitzen els seus coneixements de matemàtica o d'astronomia per intentar situar aquest moment. Les profecies apocalíptiques neixen i es reprodueixen per un condicionament religiós, assegura Roma. "Les principals religions diuen que hi haurà una fi dels temps. Al principi del cristianisme la gent estava convençuda que es vivien els últims moments del món per la interpretació que feien de les paraules de Jesús. Aquesta idea va perdurant al llarg dels segles i reapareix en moments concrets".

Segons Roma, les profecies ressorgeixen quan, per exemple, el calendari arriba a una data rodona. Va passar quan la nostra civilització s'acostava a l'any 1000. La població tenia la impressió que s'havia tancat un cicle i vivia amb pànic el seu adveniment. "Aquests missatges s'escampen més fàcilment quan hi ha guerres, crisis o desastres. Hi ha fets que alguns interpreten com a signes del que altres havien predit, i ja hi tornem a ser. És el que està passant amb les prediccions maies: una altra cultura ha dit que el nostre cicle s'acaba, els nord-americans, que ja tendeixen cap a aquestes coses, ho senten i engrandeixen el missatge". Altres profecies apocalíptiques apareixen de manera aleatòria sense motiu aparent. "Quan era joveneta, als anys seixanta, també es deia que s'acabaria el món, i als vuitanta. Al final, arriba el dia, no passa res i els profetes ho justifiquen dient que els temps de Déu són diferents".

La notícia és la predicció

L'escriptor Òscar Pàmies està tip de prediccions catastrofistes. I això que el 1996 va publicar el llibre de relats Com serà la fi del món (Edicions 62), en què s'explicava diferents maneres d'acabar amb el planeta. Després de més d'una dècada del canvi de mil·leni, Pàmies considera: "El 2012 és l'última oportunitat del sensacionalisme apocalíptic per seduir-nos o espantar-nos. Cada cop som més els que estem curats d'espants i ja no ens creiem els fabricants de notícies espantoses". Després d'haver-se anunciat per activa i per passiva l'arribada del desastre, al final "ni tan sols hi haurà morts, uns quants contusionats a tot estirar", diu. I mentre no arriba l'espectacle l'escriptor espera la caiguda del meteorit "amb unes crispetes" a les mans.

Més continguts de