Publicitat
Publicitat

TRASPLANTAMENTS

Els òrgans dels nens tenen la mida d'una nou i falten donacions

Cors petits que es trenquen

A la Nuna, que té cinc anys, li encanta pintar i, en general, fer treballs manuals. Avui, dibuixa un cor. No vol parlar del dibuix, però és ben simbòlic. Fa tres mesos li van trasplantar un nou petit cor a l'Hospital de la Vall d'Hebron, després de sis mesos ingressada a l'UCI, entre la vida i la mort. El seu estava trencat per una miocarditis. Només podien substituir-lo amb el d'una altra criatura. En general, hi ha falta d'òrgans per trasplantar a nens. I el més difícil és el cor, i els dels més petits, els que tenen una mida entre una nou i una mandarina. L'any 2010, dels 23 nens en llista d'espera urgent a Espanya, 13 van poder ser trasplantats i 3 van morir, la resta van haver de continuar esperant, segons dades de l'Organización Nacional de Trasplantes (ONT). Els nens passen més temps en llista d'espera que els adults. Més de mig any. Sovint són lactants, nens de menys d'un any.

Reptes i dificultats

I és que per als infants, el cor és l'òrgan més difícil a l'hora de trobar un donant adequat. Quan cal un fetge o un ronyó es pot recórrer a donants més grans. Però en el pit infantil tan sols hi pot encaixar un altre cor petit. "Com a màxim pots trasplantar el d'un altre nen que pesi tres cops més", explica Joan Sánchez, de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Per exemple, a un nadó de tres quilos, com a màxim, se li pot trasplantar el cor d'una altra criatura de nou quilos, és a dir, d'uns dos anys.

El problema per trobar donants el causa una molt bona notícia: els avenços mèdics han fet que morin molt pocs nens. Però també s'hi suma el fet que, davant del gran dolor que provoca la mort d'un nadó, els pares tenen conflictes a l'hora de donar. També hi contribueix que les causes de mort més freqüents en nens fan que els òrgans més sensibles a la falta d'oxigen i de reg sanguini, com és el cas del cor, quedin danyats i, per tant, no serveixin per a possibles receptors. "Es poden fer servir quan la mort és encefàlica [quan és per hemorràgia cerebral o cop] i això passa en menys d'un 10% de les morts infantils, ja que a aquesta edat la majoria de morts són per infeccions o problemes cardiorespiratoris", explica Antoni Palomeque, cap de l'UCI de l'Hospital Infantil de Sant Joan de Déu.

Un recurs per a aquests cors minúsculs és portar-los de fora. Entre el 2006 i el 2008, tres dels cors que es van trasplantar es van haver de portar d'Alemanya i Portugal. De fet, és l'òrgan amb què hi ha més intercanvis internacionals.

Una espera massa llarga

En els casos greus, als nens se'ls connecta a un cor artificial perquè els bombegi la sang. Però el sistema té límits, perquè es poden formar coàguls i el risc de trombosi és alt. La Nuna hi va estar connectada mig any, a l'UCI. Els seus pares només la podien veure algunes hores. "Ella era conscient de tot, però mai no en va voler parlar. Ara tampoc. La capacitat dels nens davant d'una situació així és increïble, un adult no ho portaria tan bé", explica Eduard Melo, el seu pare. Per a la Nuna, un dels moments més feliços del dia era a la tarda, quan la mare entrava per fer amb ella treballs manuals. Una de les precioses obres de la Nuna és un ninot que representa el doctor Joan Balcells, que cada dia anava a veure-la i inspeccionava els tubs que bombejaven la sang al seu cor amb una llanterna per veure, a contrallum, si hi havia algun coàgul que pogués obstruir la circulació. Ell també va ser qui va trucar als seus pares un bon dia, a les set del matí, per dir-los que havia arribat un cor petit que altres pares havien decidit donar generosament malgrat el seu immens dolor.

Més continguts de