La inestabilitat conjugal no respon a la irresponsabilitat de les parelles contemporànies, sinó més aviat a un doble fenomen: menys estigmatització del divorci, cosa que condueix a acabar amb unions infelices que anys enrere haurien perdurat quan el valor bàsic era el del matrimoni indissoluble, i més exigència en el cònjuge i en la seva conducta, cosa que implica el rebuig de situacions que abans es consideraven fatalitats (desamor, violència, drogodependències...) La família del 2011 està lluny d'assemblar-se a la de fa 40 anys i ha experimentat una veritable revolució: retrocés del matrimoni i augment de les unions lliures, famílies monoparentals i recompostes, famílies homosexuals, fragilitat conjugal, pocs fills i reforç dels vincles intergeneracionals. Crisi de la família? Més aviat capacitat d'adaptació d'una institució que es transforma d'acord amb noves realitats socials i valors, com la individualitat, la igualtat o la diversitat.
