Paul Poiret va reclamar un nou mestre que alliberés la dona a partir de creacions amb estil propi, i guiat per la comoditat. I després va arribar Balenciaga, l'home discret, treballador i experimental que va reformular la moda del segle XX. Admirava Madeleine Vionnet i Coco Chanel, i va ser admirat pels seus successors, Christian Dior i Hubert de Givenchy. Ara el modista torna a Guetaria, el poble on va néixer i el poble que avui obre les portes del Museu Balenciaga.
"Hi ha un abans i un després" del modista, apunta Amalia Descalzo, doctora en història de l'art i responsable de la catalogació i la selecció de peces del museu. La Fundació Cristóbal Balenciaga és propietària de més d'un miler de peces del modista -entre vestits i complements-, provinents de donacions, com la que va fer Givenchy el 2000. Se n'exposen una vuitantena, seguint el plantejament que Balenciaga utilitzava per presentar les creacions davant d'un nombre reduït i privilegiat de clientes: els vestits de dia, seguits dels de còctel, els de nit i les creacions per a núvia. "Per al dia, Balenciaga concebia vestits molt moderns i que per sobre de tot eren funcionals", diu Descalzo.
Una de les grans fites del modista va ser alliberar el cos de la dona, des del coneixement profund dels teixits, la geometria (també la del cos femení) i les tècniques de tall i costura. Miguel Elola, modista que va treballar a la casa Balenciaga de Sant Sebastià, l'anomena arquitecte de la moda. "Feia passar les col·leccions abans de presentar-les en públic per eliminar elements superflus; aconseguia marcar els volums encara que la peça no fos entallada". "Una dona no ha de ser perfecta ni bella per portar els meus vestits, el vestit ho fa per ella", afirmava Balenciaga. Ho demostren peces minimalistes com la faldilla globus i el vestit sac (allunyades del Segle d'Or i la indumentària popular que també el van influir).
Reconegut, per fi
Marie-Andrée Jouve, responsable dels Arxius Balenciaga, assenyalava ahir la importància de l'obertura del museu a Guetaria, "una gran retrospectiva". I expressava la grandesa del modista en les paraules de Dior: "Balenciaga era el mestre de tots". Jouve afegia que "era un home tan modest que potser ni es creia la seva importància.
