"Aquesta zona no és segura. Heu de marxar, podríeu ser en la línia de foc"

Crònica en primera persona de com s'ha viscut l'atemptat a la Rambla de Barcelona

La policia desallotja un grup de gent del centre de Barcelona / CÈLIA ATSET

Falten pocs minuts per a les 17.00 h al carrer Pelai. De sobte sento una remor de crits. Instants després xoco amb un jove que corria sense mirar endavant, però segueixo caminant. Dos segons després, dos nois més m'envesteixen sense ni adonar-se'n, i després el caos: desenes de persones corren en tromba en direcció a la plaça Universitat. Enmig de la gentada, encerto a enganxar un noi pel braç: " Una furgoneta blanca acaba d'entrar per la Rambla a tota velocitat", crida amb els ulls plorosos. "Però, ho has vist tu mateix?", l'hi pregunto: "Sí, ha atropellat tothom", contesta, i ho repeteix tres vegades, com si ni ell mateix s'ho cregués.  

A la Rambla no es veu gairebé res més que la gent corrent de banda a banda i, al bell mig, alguns mossos desesperats, intentant desallotjar una de les artèries més concorregudes de la ciutat. Hi ha tants vianants que gairebé no es veuen les víctimes: només papereres, vidres trencats i molts papers al terra. "Fora d'aquí! Marxeu d'aquí!", crida un agent amb desfici, i alguns baixen Rambla avall, seguint les sirenes dels furgons policials. A l'alçada del carrer Tallers hi ha una noia estesa a terra, rodejada del que sembla la seva família. La gent es mira l'escena arrecerada dins els comerços o bars, molts encara no entenen què ha passat. "Diuen que una furgoneta blanca ha atropellat tothom", comenta una dona. "Però on és el vehicle?", respon una altra persona, "com ha arribat fins aquí i ha pogut fugir?" 

La furgoneta havia aconseguit baixar fins a la plaça del Pla de l'Os, sobre el mosaic de Joan Miró, i tan ràpid que molta gent a la zona ni tan sols ho havia vist. Al cap de cantó del carrer Tallers, la gent es mira aquella noia estesa a terra. Al final un home s'atreveix a acostar-li una ampolla d'aigua i torna a explicar a la resta que no sembla ferida de gravetat. 

Agents de la policia demanen a la gent que s'amagui: la majoria de locals han abaixat la persiana amb els clients a dins, altres persones s'han endinsat als carrers adjacents a la Rambla per poder seguir veient què passava. Al carrer Tallers, un grup d'homes plora a llàgrima viva: "Hi havia moltes víctimes, moltes, nens i famílies", explica un, i encadena una cigarreta amb l'altra. El carrer l'han desallotjat de seguida diversos agents que empunyaven pistoles, preparats per disparar si calia. 

L'atacant, diuen, ha baixat de la furgoneta i ha fugit empunyant una arma. En aquest punt comença la successió d'informacions contradictòries: que era un, que eren dos. Que un s'ha atrinxerat en un restaurant turc amb hostatges. L'altre, potser, al carrer Tallers. Que un altre corria pel centre i els Mossos no el tenien localitzat... La gent demana informació a crits i els agents només els responen que se'n vagin a casa. Ja hi havia periodistes. "Ens estem preparant per obrir foc en cas de necessitat", diu un mosso: "Heu de marxar. Aquesta zona no és segura. Si hi ha algun imprevist, podríeu ser en la línia de foc". 

Una mica més avall, al carrer Bon Succés, es viuen moments de molta tensió quan un grup de vianants es rebel·la contra un agent i li exigeixen poder creuar la Rambla al·legant motius de diversa índole. Probablement encara no saben que hi ha hagut un atemptat. "Hi ha desenes de morts i ferits a terra, com us he de dir que no podeu passar?", es lamenta el Mosso, que arriba a perdre els nervis i amenaça de confiscar el telèfon a un jove que feia fotografies: "Què fas gravant?", li reclama amb els ulls plorosos: "Aquí està morint la gent, a dues passes, i tu estàs gravant amb el mòbil!"

Aquell noi envia les fotografies als seus contactes de WhatsApp perquè la notícia de l'atemptat ja s'ha escampat i tothom està igual, rebent desenes de missatges i trucades de coneguts que els pregunten si estan bé. Tothom diu a la seva família que sí, però en realitat no se sap, encara, si la zona és segura. Guaiten les televisions d'algun bar obert per saber què diuen els telenotícies i si s'han de moure de lloc. Davant la manca d'informació, la gent improvisa teories. Un jove mallorquí, Joan, que està de vacances, està molt nerviós: "Poc abans de l'atemptat he vist un home amb una camiseta blanca al Portal de l'Àngel que cridava que ens mataria a tots i no sé què de la independència, i deia que des de Madrid ens estaven llançant bombes", assegura. El seu company mirava de tranquil·litzar-lo i la gent insistia que probablement no havia vist l'atacant.  

Finalment també tallen Pelai i l'acció es trasllada al carrer de l'Hospital, on s'ha dit que hi podia haver un terrorista amagat. Els veïns del barri són al mig del carrer, encuriosits. "Si s'amaga aquí és que és d'aquí", comenta un home. "Et refugies als llocs que coneixes", sentencia, davant la mirada atenta d'un jove que no se'n sap avenir. A la zona hi ha turistes, veïns i també els comerciants pakistanesos de la Rambla.

Falten pocs minuts per a les 19.00 h i encara hi ha molta gent al carrer esperant notícies, malgrat els esforços de la policia per fer-los fora. A aquesta hora ja hi ha grups que, en lloc d'estar atents a l'acció dels Mossos, miren vídeos de l'atemptat a través del seu telèfon i comenten la notícia, com si no hagués passat allà mateix.

Més continguts de