¿Els controls dels aeroports són un problema per als viatgers?
Els inconvenients els afecten directament, especialment amb la crisi. A la T2 del Prat i als aeroports regionals s'ha detectat un problema de pèrdua d'avions per culpa dels controls. Tenim moltes queixes de gent que perd l'avió perquè ha estat dues hores al control i no ha pogut passar. És, sobretot, un problema de recursos.
¿Molèsties com la d'haver de descalçar-se estan establertes per llei?
No, el reglament europeu no diu enlloc que t'hagis de descalçar. En tot cas ho hauries de fer després que es disparés l'arc detector de metalls, però molts cops t'obliguen a fer-ho abans. En nom de la seguretat, tot s'hi val. Al Prat, l'aerolínia israeliana El Al et pregunta coses personals, et fa obrir correus electrònics i altres excessos que van contra les lleis.
¿Regulant els escàners corporals, la Unió Europea està actuant de manera contradictòria?
El president de torn ha dit que s'han de tornar a revisar les normes per intentar posar-hi sentit comú. Ho ha fet per les queixes dels aeroports que pateixen col·lapses. Però fa molt poc es va aprovar la regulació dels escàners corporals sense que estigués clar si garanteixen la salut, la intimitat i l'eficiència.
¿Establir sistemes més còmodes per als viatgers freqüents, com ja es fa als EUA, és una bona solució?
Fa anys que dic que cal diferenciar-los, perquè per a la gent que vola cada dia això dels controls és horrorós. A més, hi ha bases de dades molt completes que garanteixen la seguretat. Per considerar-te viatger freqüent et demanen una fitxa amb els antecedents penals i tota mena de dades. Calen sistemes per agilitzar els controls, i Europa també anirà en aquesta línia.
