Publicitat
Publicitat

Onze sales de Barcelona programen vint espectacles de dansa

El Dansalona es consolida com la gran oferta teatral de l'estiu

Després del festival Grec, el Dansalona. Per segon estiu, aquest cicle de dansa ocuparà onze teatres de Barcelona fins al setembre. Una oportunitat per popularitzar la dansa i caçar públic turista.

No és un festival, però s'hi acosta. El Dansalona va néixer l'any passat amb la voluntat de promocionar, sota un mateix títol, tota la programació de dansa de l'estiu a Barcelona. Va aconseguir 27.000 espectadors i un 55% d'ocupació -"una xifra comparable a qualsevol altre mes de l'any", com recordava Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors i impulsor del projecte juntament amb Focus-, i la bona acollida ha propiciat que aquest any el cicle s'engreixi una mica més.

Des de les Festes de Gràcia fins a les Festes de la Mercè, el Dansalona omplirà el buit de la programació dels teatres i brindarà una oportunitat d'or a la dansa feta a Catalunya: "Demostra que la dansa té públic si se li dóna l'oportunitat de ser a la cartellera -explica Casadesús-. Es tracta de normalitzar la presència de la dansa en l'oferta de la ciutat, com a mínim durant un mes, perquè durant la resta de l'any té problemes per trobar espai als teatres, sobretot privats".

El Dansalona no té ni un pressupost ni una direcció artística, sinó que és fruit del treball conjunt entre els teatres públics i els privats (a través d'Adetca) i compta amb l'aportació de 60.000 euros que vénen de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Tot i que cada teatre hi aporta l'obra que vol i que encaixa amb la seva línia, "la programació que n'ha sortit és coherent, i demostra que a Barcelona hi ha un ecosistema ric, que cadascú té el seu camp i el joc està repartit", diu Casadesús.

De flamenc a l''undeground'

L'oferta no pot ser més eclèctica. Hi ha una única estrena absoluta, Aquí amanece de noche, de Mar Gómez, a La Villarroel -companyia que va endur-se el premi Ciutat de Barcelona el 2010 per Dios menguante , estrenada l'any passat dins la mostra-, però la majoria d'obres s'han vist molt poc, o gens, a Barcelona. És el cas de les propostes de la Beckett; Sola, de la companyia Búbulus; del Happy Ha-Ha , del Teatre Gaudí, i de la companyia irlandesa de dansa integrada Croi Glan, que visitarà el Sant Andreu Teatre.

Alguns dels espectacles, com el flamenc Somorrostro, que es reposarà al Goya, i fins i tot El llac dels cignes, del Ballet de Cuba, tenen certa vocació d'atreure turistes. D'altres són propostes de sales més petites, com La Caldera, L'Antic Teatre, l'Almeria i el Tantarantana, que aprofiten l'altaveu que suposa el Dansalona per donar a conèixer la seva programació. La singularitat i l'atractiu del cicle és que no es decanta només per un tipus de públic, sinó que el ventall de l'oferta i la universalitat del llenguatge de la dansa fan que pugui arribar a tothom.

Primeres produccions

Aquest any el Dansalona ha muntat dues iniciatives originals i gratuïtes fora dels teatres -a banda de l'espectacle inaugural, a La Caldera, i el de clausura, a la Ciutadella, inclosos en les festes majors-, que es faran al setembre: un cicle de cinema a la plaça de Margarida Xirgu i quatre recorreguts per espais d'ebullició de dansa.

L'objectiu del cicle, a llarg termini, és consolidar Barcelona com un referent de la dansa a l'Estat espanyol i que això serveixi per "vigoritzar" la creació catalana, "dinamitzar l'oferta dels teatres" i, de passada, instigar el turisme cultural, va explicar Julio Álvarez, d'Adetca. No s'hi han posat per poc.

Més continguts de