Fins fa dues setmanes, l'Hèlia Fernández no sabia com s'ho faria aquest estiu amb els seus tres fills. Des de fa cinc anys, en David, de 10 anys, i l'Hèctor, de 8, passen el juliol en un casal d'estiu, fins que els pares agafen vacances a l'agost. La Paula, que només en té 4, s'hi ha sumat més tard. "Però aquest any, amb tot l'atur que hi ha i els preus que tenen els casals, semblava que no arribaríem a omplir les places mínimes necessàries per obrir. Fins a l'últim dia del termini, el 6 de juny, no vam saber que tindríem casal", explica l'Hèlia.
Però l'ombra de atur amenaça també l'economia familiar dels Díaz Fernández i els ha forçat a retallar les activitats d'estiu dels nens. L'Hèlia treballa com a interina a l'administració catalana i té clar que a l'octubre, quan s'incorporin els nous funcionaris sorgits de les oposicions del setembre, ella anirà al carrer. "Sempre fèiem cinc setmanes de casal però aquest any en seran dues. Aviat em quedaré a l'atur i ens sortia massa car", explica.
Per cobrir la resta de dies, l'Hèlia i el seu marit, Rafa, han hagut de fer mans i mànigues amb el calendari. S'han dividit les vacances perquè sempre n'hi hagi un dels dos amb els nens i, tot i així, alguns dies hauran de demanar ajuda als pares d'ell. "Són tantes vacances que és matemàticament impossible combinar-s'ho del tot", es queixa l'Hèlia.
"Surt més a compte no treballar"
Els avis s'estan convertint en la solució màgica de molts pares que des d'avui, que s'acaba el curs escolar, han de combinar la feina amb les vacances dels nens. En Toni i la Marta, de 5 i 7 anys, veuran els seus avis més que mai aquest estiu. La seva mare, Blanca Rodero, ha decidit "tirar" d'aquest recurs per primer cop, per estalviar-se diners de casal.
Els nens faran de nou cinc setmanes al casal, però en lloc de tot el dia només hi aniran al matí. "El meu sogre es va jubilar i aquest estiu podré tenir una mica d'ajuda", diu. La Blanca recorda que el primer any va pagar 600 euros per la Marta al casal de l'escola. "Tots dos junts serien 1.200 euros, més del que cobro en un mes!", diu. Per això, de seguida va haver de buscar un casal més barat. Enguany, amb l'ajuda dels avis, ha pogut tornar al casal de l'escola. Però sense ells, apunta, li surt més a compte demanar una excedència al juliol, si tot el sou se'n va igualment a pagar el casal.
Colònies subvencionades
És ben cert que la desgràcia d'estar a l'atur dóna algun avantatge -probablement l'únic- a l'hora de trobar temps per als nens durant les vacances d'estiu. És el cas de la Merche Cabrero, que fa gairebé dos anys que busca feina i podrà passar el juliol amb en Jan, de 7 anys, i l'Aina, de 2. Però el nen vol anar de colònies, perquè "hi va des que tenia 4 anys i perquè hi van tots els seus amics". Però és que, a més, la Merche és una convençuda de les colònies: "És molt important en l'educació dels nens, per tot el que aprenen de la convivència i pels valors que els donen".
Aquest any, però, en Jan no hauria pogut fer cap sortida si no hagués rebut una beca de la Fundació Catalana de l'Esplai. Aquesta entitat ofereix ajudes econòmiques per a les seves activitats a les famílies que tenen algun membre a l'atur. A en Jan li han pagat la meitat del cost de l'estada (190 euros per cinc dies).
La Merche havia demanat també una ajuda a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, on viu, però diu que "demanaven que la unitat familiar no cobrés més de 400 euros". "S'han passat molt, no han becat a ningú", es queixa. Amb dos nens i un sou potser tenen més temps, però han de "retallar de tot arreu".
