Societat 08/06/2017

Descobert un dels ingredients fonamentals de la vida en una estrella

Dos equips internacionals d'astrònoms han trobat molècules orgàniques al voltant de tres estrelles situades a 400 anys llum de la Terra

Toni Pou
3 min
Descobert un dels ingredients fonamentals de la vida en una estrella

BarcelonaEntendre com es van formar les primeres molècules i com es van organitzar en l'estructura bàsica de la vida, que és la cèl·lula, és un dels reptes majúsculs de la ciència. Com en l’anècdota de l’ou i la gallina, les hipòtesis que fan anar els científics plantegen la dicotomia entre un origen liderat per la formació de material genètic seguit de proteïnes i processos metabòlics, i un origen amb la formació de proteïnes i metabolisme seguit de l’emergència de material genètic. A aquesta dicotomia encara cal afegir-hi la possibilitat que, abans de res, sorgissin membranes formades per greixos, a l’interior de les quals s’haurien produït reaccions bioquímiques complexes que haurien donat lloc als diversos components cel·lulars.

Curiosament, la resposta al misteri de l’origen de la vida a la Terra potser s’amaga a les estrelles. Com que l’Univers és tan desmesuradament gran —fa pràcticament un bilió de bilions de quilòmetres—, mirar el cel és mirar enrere en el temps. Mirar bé el cel, per tant, és tenir accés a més de 13.000 milions d’anys d’història. I en tant de temps, han pogut passar moltes coses.

Seguint aquest plantejament, dos equips internacionals d’astrònoms han descobert en un conjunt d’estrelles la presència d’una molècula orgànica que està considerada un dels maons fonamentals amb què es construeix la vida tal com la coneixem: l’isocianat de metil. Un dels equips està encapçalat per Rafael Martín-Domènech, del Centre d’Astrobiologia de Madrid, i Víctor M. Rivilla, de l’Observatori Astrofísic d’Arcetri, a Florència. L’altre està liderat per Niels Ligterink, de l’Observatori de Leiden, a Holanda, i Audrey Coutens, de la University College London, a Anglaterra.

La molècula descoberta està formada per dos àtoms de carboni, tres d’hidrogen, un d’oxigen i un de nitrogen, i és altament tòxica. De fet, un núvol d’isocianat de metil alliberat com a conseqüència d’una fuita en una fàbrica a l’Índia va provocar el 1984 milers de morts en el pitjor accident industrial de la història, conegut com el desastre de Bhopal. Malgrat la toxicitat, aquest compost està involucrat en la formació de les famílies de molècules anomenades pèptids i aminoàcids, amb les quals es construeixen les proteïnes, que són la base de la vida.

Petjades digitals procedents de les estrelles

El descobriment ha estat possible gràcies a l’observatori ALMA (Atacama Large Milimiter/submilimiter Array), un conjunt de 66 antenes de 12 metres de diàmetre escampades per l’altiplà de Chajnantor, una plana de 16 quilòmetres d’amplada situada a 5.000 metres d’altura al cor del desert d’Atacama, el lloc més àrid del planeta i possiblement el lloc on la vida hi és més escassa. Aquest observatori de l’ESO (Organització Europea per a la Recerca Astronòmica a l’Hemisferi Sud), és capaç de captar la radiació infraroja i les ones de ràdio que emeten les estrelles i els planetes quan es troben en els seus estadis inicials de formació.

Com a conseqüència de les propietats quàntiques de la matèria, cada substància (àtom o molècula) emet llum visible, ones de ràdio, infraroigs o altres tipus de radiacions electromagnètiques amb unes característiques úniques i molt ben definides. Aquestes radiacions són una mena de petjada digital que permet identificar la presència de compostos concrets a les estrelles, als planetes i a qualsevol cos celeste. A partir d’aquest coneixement de les propietats microscòpiques de la matèria, els astrònoms han analitzat les ones de ràdio procedents del sistema estel·lar anomenat IRAS 16293-2422 i hi han pogut descobrir la presència d’isocianat de metil.

El sistema IRAS 16293-2422 està format per tres estrelles molt semblants al Sol que es troben en una etapa primerenca de la seva vida i estan situades a 400 anys llum de la Terra. Aquí mateix ja es va trobar el 2012 la presència d’una altra molècula bàsica per a la vida, el glicoaldehid. L’isocianat de metil s’ha detectat en el núvol de pols i gas que envolta les estrelles. Mirar aquestes estrelles és semblant a mirar el Sol al principi de la seva vida, fa més de 4.500 milions d’anys, quan encara no s’hi havien format els planetes del voltant.

El fet que hi hagi molècules orgàniques a l’entorn d’una estrella en aquesta etapa de la seva evolució indica que els blocs a partir dels quals es construeix la vida poden ser presents al lloc on es formen els planetes, fins i tot abans de la seva formació. “Aquest descobriment és una peça més en el trencaclosques per entendre com es va formar la vida al nostre planeta”, conclou l’astrobiòleg Martín-Domènech.

stats