Descoberta una molècula que frena el càncer
Investigadors de l'Idibell de Bellvitge han descobert una substància que frena el creixement dels tumors: l'enoxacina. S'obre una porta a nous fàrmacs de cara als tractaments oncològics.
Barcelona.Bones notícies per als pacients amb càncer. L'investigador Manel Esteller, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), ha identificat una substància anomenada enoxacina que inhibeix el creixement dels tumors i que podria donar lloc a nous tractaments per a aquesta malaltia.
Esteller fa dos anys i mig que es dedica a aquesta investigació, que ahir es va donar a conèixer i que aquesta setmana es publica a la revista científica Proceedings of the National Academy of Science (PNAS).
La troballa obre la porta a noves vies de lluita contra el càncer, ja que la substància identificada per Esteller i el seu equip a l'Idibell activa el que es coneix com a "genoma fosc", així com els micro-ARN. El genoma fosc suposa gairebé el 95% de l'ADN que hi ha al nostre cos i se'n saben ben poques coses. Els científics han explicat que és un tipus d'ADN que no codifica proteïnes, però una part produeix unes petites molècules, anomenades micro-ARN, que són les encarregades d'activar o desactivar els gens. És precisament amb aquestes molècules que han treballat des de l'Idibell i han demostrat que tenen un gran protagonisme en la formació de tumors, ja que les alteracions que pateixen estan relacionades amb la formació del càncer.
Una via més
"Hem fet una troballa molt important", va resumir ahir Esteller, satisfet. L'investigador va explicar que el descobriment suposa una "esperança per als pacients". "Els tumors actuen a través de moltes vies i se'ls ha d'atacar des de múltiples fronts perquè tenen moltes defenses. Això que presentem avui és un nou front, una nova manera de lluitar", va dir l'investigador de l'Idibell.
Esteller va explicar el funcionament de l'enoxacina amb un símil automobilístic: "És com si a un cotxe de segona mà hi posem un motor acabat de sortir de fàbrica". Per arribar a aquesta conclusió, l'equip ha fet tot tipus de proves i anàlisis en cèl·lules de laboratori i en models experimentals animals. "Sabem que funciona al laboratori -va destacar-, però ara hem de veure com funciona amb éssers humans". Per això, caldrà fer assajos clínics i veure quina és la resposta del cos humà. "Nosaltres intentarem animar i encoratjar oncòlegs d'arreu del món perquè comencin a fer assajos clínics amb pacients tan aviat com es pugui", va dir. Esteller es va mostrar optimista perquè amb les dades de la investigació sap que la toxicitat d'aquesta molècula "és molt baixa en humans", i creu que podria ser efectiva per lluitar contra tot tipus de càncers.
Ara cal que els metges i la indústria farmacèutica recullin el testimoni de la feina feta a l'Idibell: "Nosaltres només hem obert una via a desenvolupar nous fàrmacs contra el càncer en el futur -va dir Esteller-. Aquesta descoberta potser no tindrà mai un ús clínic però les molècules derivades de l'enoxacina potser sí que en tindran, potser el fàrmac arribarà a través d'un derivat d'un derivat".
El procés que ara s'obre acabarà el dia que es presenti un nou fàrmac que potser revolucionarà els tractaments actuals, i segons Esteller pot durar uns cinc anys: "Nosaltres hem mostrat a la indústria farmacèutica una nova direcció, la del disseny de nous fàrmacs que tinguin els micro-ARN com a diana terapèutica".
