Descobreixen a Etiòpia un nou ancestre de l'espècie humana

BarcelonaLa revista 'Nature' ha publicat aquest dimecres un estudi que fa encara més complexa la investigació sobre l'origen dels humans. En base a una troballa que es va fer l'any 2011 a Etiòpia i, després de quatre anys de treball al laboratori, els científics asseguren que l''Australopithecus afarensis' no va ser l'única espècie d'homínids que va habitar l'Àfrica fa 3,5 milions d'anys i, per tant, obre el ventall de quins podrien ser els avantpassats dels 'Homo sapiens' actuals.

Tot i que d'altres troballes fetes a Kènia i el Txad ja suggerien aquesta diversitat, la investigació publicada ara ratifica l'existència d'una nova espècie d''Australopithecus', batejada com a 'deyiremeda' -nom que prové de dia-ihreme-dah, que en la llengua del poble àfar que viu a la zona vol dir "parent pròxim"-. Els investigadors han trobat 15 fragments fòssils diferents, que corresponen a més d'un individu, i que inclouen prou diferències morfològiques respecte als 'afarensis' com per ratificar que es tracta d'una espècie diferent.

El professor Lluís Gisbert, geòleg Ramón y Cajal del departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB) i encarregat de la contextualització cronoestratigràfica i sedimentològica dels fòssils, ha explicat a l'ARA que la història de l'antropologia pot viure una sacsejada definitiva amb aquest descobriment, perquè demostra que l''Homo sapiens' no tindria perquè descendir directament de l''Australopithecus afarensis', una teoria que fa dècades que es defensa. "Això és un trencaclosques molt gran, amb poques peces. Sempre que apareix una nova peça trontolla tot", ha resumit, i per això caldria abordar els arbres genealògics coneguts fins ara amb una "mentalitat oberta".

El equip científic, liderat pel professor Yohannes Haile-Selassie, de la Universitat de la Reserva Case Western dels EUA, ha trobat sobretot restes de mandíbules i una col·lecció de dents, no un esquelet força complet com és el cas de la 'Lucy', que l'any 1974 va permetre establir com eren els 'Australopithecus afarensis'. Els fòssils, però, sí que demostren unes diferències notables en la morfologia facial, dental i mandibular. Per exemple, el gruix de l'esmalt de les dents és més gran i això apunta a un patró de dieta més ric i variat, i per tant més proper al gènere 'Homo'.

La troballa s'ha fet als jaciments de Burtele i Waytaleyta, a Woranso-Mille, la regió central d'Àfar, ubicats a uns 50 quilòmetres al nord de Hadar i a 520 quilòmetres al nord-est de la capital d'Etiòpia, Addis Abeba. Els fòssils corresponen a uns individus que vivien a les extenses planures de la zona, a finals del Miocè, en un moment climàtic en què predominava la desaparició de boscos i la formació de grans extensions d'espais oberts. Presumiblement, va ser en aquest moment quan els primers homínids 'Australopithecus' van començar a caminar drets per poder tenir una millor visió del paisatge.