Deures d’estiu: necessaris o una pèrdua de temps?

BarcelonaS’ha guanyat el sobrenom del Professor més Enrotllat del Món pels deures que ha posat als seus alumnes per a aquest estiu. Cesare Catà, un docent de secundària de l’Institut de Ciències Humanes Don Bosco, a les Marques (Itàlia), els ha encarregat -entre altres activitats- que caminin a la vora del mar, que ballin, que siguin feliços i bons i que coneguin gent fascinant. La llista, formada per quinze punts que va penjar al seu Facebook a finals de curs, ha revolucionat les xarxes socials (s’ha compartit més de 9.000 cops). Alguns fins i tot l’han comparat amb el mític professor Mr. Keating -interpretat per Robin Williams- a El club dels poetes morts. Sigui com sigui, el que és ben clar és que ha posat sobre la taula l’etern debat: ¿l’alumnat ha de tenir deures a l’estiu? Com han de ser aquestes tasques? ¿Han de ser els tradicionals quaderns o s’ha d’optar per propostes més imaginatives?

S’han fet pocs estudis sobre si té alguna mena de benefici o perjudici fer deures a l’estiu. Un dels més coneguts el va dur a terme el nord-americà Harris Cooper l’any 1996. L’autor assegurava que la pèrdua d’aprenentatge durant l’estiu d’un alumne mitjà dels Estats Units era d’un mes, un període que augmentava entre els estudiants de baix nivell adquisitiu. Els partidaris dels deures corroboren la teoria de Cooper i asseguren que a l’inici de curs es nota si un alumne ha treballat a l’estiu o no. “Quan n’hi ha molts que no ho han fet s’alenteix el ritme de la classe”, explica Anna Prat, professora de secundària de matemàtiques. Aquest retrocés és més evident en els estudiants immigrants, que passen totes les vacances al seu país d’origen. “Molts fan un pas enrere en català o castellà”, puntualitza la docent.

Per a Prat, la fórmula que haurien de seguir els alumnes -sobretot els de primària i ESO- durant les vacances és dedicar-ne una “petita part” al vessant acadèmic i la resta al lúdic. “Just a la inversa del que fan durant el curs, perquè permet que consolidin l’hàbit i agafin seguretat”, especifica. Tant Prat com Joan Fontdeglòria, professor de secundària de català, coincideixen que aquest reforç hauria de ser diari de dilluns a divendres i d’una durada d’una hora. “Es poden pactar quinze dies de descans perquè desconnectin”, puntualitzen. En el que divergeixen és en la tipologia de deures. Prat és partidària de les “tasques fetes a taula” i no veu amb mals ulls els tradicionals quadernets. Manté, però, que només s’han de treballar les assignatures instrumentals: matemàtiques, català, castellà i anglès. “És millor dedicar 15 minuts diaris a cada matèria que una hora sencera seguida. El mètode de la goteta de cada dia funciona”, diu.

Fontdeglòria, en canvi, aposta per “fugir” del quadernet. “Han de ser uns deures més personalitzats, com escriure un diari de les vacances o fer exercicis de matemàtiques a través d’alguna aplicació de mòbil”, exemplifica. Per evitar que els nens facin els deures “ràpid” i “malament” cadascú utilitza un mètode diferent: Prat els hi fa entregar l’1 o el 2 de setembre, mentre que Fontdeglòria els fa servir com a fil conductor entre un curs i l’altre. En alguna ocasió, per exemple, ha fet que els exposessin a classe. “Si es posen deures d’estiu el primer que ha de passar és que els professors se’ls mirin. Si no, no els faran perquè el concepte deures per si sol implica obligació”, argumenta.

Els crítics amb els deures asseguren que és més important que els alumnes comencin amb ganes l’escola que “la suposada” pèrdua de ritme que puguin patir per haver estat dos mesos desconnectats dels estudis. “De seguida agafen el ritme”, replica la professora de secundària de llengua i literatura Francina Martí. Tant Martí com la mestra d’infantil i primària Maria Vinuesa defensen que l’estiu ha de servir perquè els nens s’ho passin bé, estiguin amb els amics, amb la família o vagin al teatre o al cinema. “Això no vol dir que si tenen ganes de llegir un llibre, escriure una carta o ajudar a fer la llista de la compra no ho facin, però en cap cas s’ha de convertir en una obligació diària”, deixa clar Vinuesa, que també forma part de l’executiva de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Les dues són molt crítiques amb la funcionalitat dels quaderns: “Només serveixen per mortificar els nens i, de retruc, les seves famílies”, sentencia Martí.

Deures sí, però no per a tothom

El Col·legi de Pedagogs de Catalunya, en canvi, defuig del plantejament a favor o en contra dels deures. El punt de partida, asseguren, hauria de ser que els pares i els professors es preguntessin qui necessita fer algun tipus de tasca durant les vacances. Els pedagogs mantenen que uns deures ben pensats i personalitzats poden contribuir “a tenir alguna cosa positiva a fer durant una estona”. Ara bé, també deixen clar que qui els ha de personalitzar i planificar són les famílies -amb la col·laboració del professorat- perquè són els que estan amb els nens durant l’estiu. Sobre la tipologia dels deures, recomanen que als nens a qui els agraden els quaderns en facin. “No cal frustrar aquesta inquietud, si existeix”, diuen. “No és que apostem per ells però tampoc els menystenim sense més ni més”, especifiquen en un comunicat. Per als nens reticents a aquestes fitxes, els pedagogs proposen activitats alternatives, moltes de les quals van en sintonia amb les del professor italià: cuinar o ajudar a fer-ho, fer un hort, programar algunes visites culturals en família, fer les tasques de casa perquè ningú la confongui amb un hotel, badar, fer encàrrecs o mirar una bona pel·lícula. “Totes són també una manera de fer matemàtiques, llengües, reforçar competències i habilitats”, argumenten.

En el cas dels alumnes de secundària que han de recuperar algun examen al setembre, els docents i pedagogs no són tan flexibles: “Si volen aprovar no els queda més remei que treballar”, asseguren.