Des de Zeus que els homes han confós sovint el concepte de poder amb el de domini sexual. El pare dels déus grecs utilitzava la seva màgia per abusar de qualsevol dona que desitgés, explica la professora d'història de l'art de la UB Erika Bornay. Trenta segles més tard, els experts apunten que, malgrat que el problema persisteix, s'està produint un canvi de model cultural que corregeix la impunitat que té l'home quan assumeix posicions de lideratge.
Bornay, reconeguda estudiosa del paper de la dona en l'art, comenta que un dels pocs testimonis que registra l'art clàssic d'un càstig per abús d'una dona són les reproduccions pictòriques de l'intent de violació de Susanna per part dels dos vells. És un passatge bíblic segons el qual el profeta Daniel va descobrir el xantatge sexual que dos homes van fer a la jove Susanna; gràcies a això, van ser executats. Si bé aquestes denúncies han estat excepcions -"pel risc que corria un autor, un artista, de desacreditar-se socialment", diu Bornay-, avui ja no són infreqüents els casos d'homes poderosos que són condemnats públicament per crims sexuals.
María-Milagros Rivera, catedràtica d'història medieval i membre del Centre de Recerca de Dones de la UB, considera que el presumpte assetjament sexual pel qual ha estat detingut el director del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, és un exemple del canvi de paradigma: "Un dels atractius que té el poder és la idea d'impunitat. Però el cas de Strauss-Kahn seria un símptoma de la fi del patriarcat. Els afectats no callen i els fets commouen l'opinió pública". Rivera afegeix que la conducta masculina està millorant perquè el conjunt de la societat castiga els seus representants quan cometen un abús. Tot i això, admet que l'exercici del poder implica un perill especial: "El poder genera insatisfacció perquè qui l'ostenta en vol més, i en el cas de l'assetjament sexual s'evidencia perquè deixa anar violentament la frustració".
Poder afrodisíac
"El poder és un reclam i en qualsevol de les seves variacions és un potent afrodisíac", diu Pere Font, director de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella. Però aquest suposat atractiu, diu Font, també és el que dóna a certs líders "la impressió de tenir carta blanca per fer el que vulguin". "Total -pensen- qui creurà a una cambrera d'hotel?", afegeix.
La línia que separa poder i masculinitat és molt fràgil, segons Sara Moreno, professora de sociologia de la UAB. Moreno és menys optimista que Rivera respecte a la millora de l'educació sexual. Creu que l'assetjament sexual "ni augmenta ni disminueix, és present a tota la societat". Adverteix que fa quinze anys, quan es va consolidar legalment l'assetjament moral -el mòbing-, el combat contra l'assetjament sexual va passar a un segon terme, en part perquè a les elits masculines, "que es protegeixen entre elles", ja els anava bé. Avui regular l'assetjament sexual és molt difícil, tot i que és una de les més clares demostracions d'abús de poder, de superior a inferior.
El comitè del Parlament europeu per a la igualtat de gènere és un dels òrgans encarregats a Europa de combatre legislativament aquest abús de poder. Raül Romeva, eurodiputat d'ICV i membre del comitè, distingeix tres causes diferents per a l'assetjament sexual: una educació i un context cultural precari, la vulnerabilitat de la dona respecte a l'home i la impunitat de les elits. Però Romeva assenyala que hi pot haver un conflicte per la condició natural de l'home quan exerceix el poder: "Imaginem-nos que totes aquestes entitats financeres que ens han conduït al desastre haguessin estat dirigides per dones. Hauria passat el mateix? Potser no, perquè les dones avaluen el risc i l'abús de poder de manera diferent".
