Publicitat
Publicitat

Dígits I Andròmines

Dinosaure crida bomber

Els problemes de Nokia, Microsoft, HP i Intel per aguantar el ritme que marquen Apple i Google en mòbils

"Som en una plataforma petroliera en flames i hem de triar entre cremar-nos o tirar-nos a l'aigua, per freda que estigui". Així explicava Stephen Elop, conseller delegat de Nokia, la situació de la seva empresa en un comunicat intern amb el qual preparava el seu personal per al canvi d'estratègia que faria públic al cap de pocs dies. Per al fabricant de telèfons mòbils més gran del món -en ven 1,2 milions cada dia-, cremar-se volia dir continuar amb la política de l'equip directiu anterior, aferrant-se a Symbian, un sistema operatiu propi que els clients i les telefòniques consideren passat de moda, mentre s'acaba de polir MeeGo, un nou programari per a models de gamma alta i tablets que Nokia i Intel van anunciar ara fa un any a Barcelona.

L'alternativa, saltar a l'aigua, consistia a abandonar el programari propi per adoptar el d'un proveïdor extern, amb dues opcions: Android, de Google, i Windows Phone, de Microsoft. Les dues possibilitats significaven un gir radical en la posició de Nokia, un dels cinc fabricants de mòbils que fins ara disposen d'un ecosistema complet: telèfons, programari, serveis i catàleg d'aplicacions.

Divendres, Elop va confirmar a Londres que Nokia saltava de la plataforma en flames, i ho va fer en companyia del pilot del vaixell de rescat escollit: Steve Ballmer, conseller delegat de Microsoft. Les dues empreses han formalitzat un pacte en virtut del qual Nokia adoptarà diversos productes i serveis de Microsoft: Windows Phone com a sistema operatiu de referència per als seus futurs models de smartphones , Bing com a cercador preinstal·lat, adCenter com a sistema de publicitat en mòbils i Windows Marketplace com a catàleg d'aplicacions, substituint els seus actuals serveis Ovi. Microsoft adopta Nokia Maps com a proveïdor de serveis de cartografia.

Sobre el paper, l'aliança té sentit, ja que pot resoldre els problemes dels dos gegants: Nokia té la maquinària de disseny i producció de telèfons mòbils més potent i eficient de la indústria, però Apple i Google se li mengen la quota de mercat en el lucratiu segment dels smartphones , gràcies als seus sistemes operatius moderns i els centenars de milers d'aplicacions que n'han sortit; Microsoft té entre mans per primer cop un sistema operatiu mòbil innovador i que pot plantar cara a l'iPhone i a Android, però no aconsegueix imposar-lo per la manca de dispositius i d'aplicacions.

En unir-se, Nokia disposarà d'un programari a l'altura de la qualitat dels seus terminals i Microsoft ampliarà immensament l'abast de Windows Phone, que Nokia integrarà en tota la seva gamma de productes i farà arribar a mercats on Windows no és present, ja que al món es venen més de tres mòbils per cada PC. A més, Nokia millorarà la seva posició de cara al reticent mercat nord-americà i als seus inversors, que van reclamar al consell de Nokia el canvi de rumb que va portar Stephen Elop a la cúpula de l'empresa fa només cinc mesos.

El canadenc Elop va arribar a Hèlsinki procedent precisament de Microsoft, i hi ha qui diu que ja portava Windows Phone sota el braç. Potser no, però cal recordar que l'agost del 2009 va ser Elop, en aquella ocasió representant Microsoft, qui va firmar una primera aliança amb Nokia per posar Office als seus mòbils. Segons Ballmer, amb l'acord estratègic neix un ecosistema nou amb les marques Windows, Bing, Nokia, Office i Xbox, que abasta des dels jugadors de videoconsola fins a la informàtica corporativa.

El pacte té punts febles: Nokia havia concentrat en MeeGo, que ara abandona, el seu desenvolupament per a tablets , el segment de la informàtica personal que creix més, i Microsoft no ha mostrat fins ara cap intenció de competir amb l'iPad. D'altra banda, els primers mòbils Nokia amb Windows Phone encara trigaran molts mesos a arribar, i encara que l'empresa assegura que fabricarà 150 milions d'unitats amb Symbian durant els dos anys vinents, molts consumidors optaran per desertar a l'Android de Google, el sistema que creix més. Si no se'ls ofereix una ruta de conversió clara, els desenvolupadors d'aplicacions Symbian també poden optar per abandonar Nokia.

Microsoft haurà d'explicar molt bé a LG i HTC, que ja fabriquen telèfons Windows Phone, que Nokia influirà en l'evolució d'aquest programari més profundament que un simple client. I Nokia té pendent divorciar-se d'Intel, que ja va rebre carbasses de Microsoft el mes passat quan Ballmer va anunciar a Las Vegas que les futures versions de Windows no funcionarien només amb els seus xips, sinó també amb els de la britànica ARM, que li passa la mà per la cara en el sector dels mòbils.

A partir d'ara queden al mercat quatre ecosistemes integrats de dispositius mòbils on una mateixa empresa controla tots els aspectes, des del programari fins a les aplicacions: l'iPhone d'Apple, el Blackberry de RIM, l'incipient Bada de Samsung i el WebOS que HP va adquirir amb la compra de Palm, ja ha començat a incorporar en mòbils, tablets i impressores i té previst adoptar també per als seus ordinadors, que fins ara funcionen precisament amb el Windows de Microsoft.

Sigui com sigui, aquí haurem de lamentar la desaparició de l'única plataforma de serveis i aplicacions mòbils netament europea, desplaçada per la pinça nord-americana i coreana. Si acaba arribant el fons público-privat de 6.000 milions d'euros per crear TIC a Europa que el president de Telefónica proposava fa uns dies a la cancellera alemanya Angela Merkel, potser ja serà massa tard.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT