31/08/2011

Disturbis

3 min
Disturbis

Torna a veure passar el noi que empeny el contenidor. Agafa embranzida i el deixa anar. El contenidor xoca contra un cotxe i un altre noi, que duu el cap tapat amb la samarreta, l'agafa i el torna a empènyer fins que un altre contenidor l'atura.

El veí del quart llança un cubell d'aigua i els increpa. La resta de veïns li diuen que calli, que l'altra vegada es van pixar a la porta de l'entrada. Els nois li demanen més aigua, s'abaixen els pantalons i ensenyen el cul als veïns. Se senten sirenes però els Mossos encara són lluny i aquí els brètols se senten segurs. Tenen a tocar un munt de bars i discoteques i poden refugiar-s'hi i confondre's.

La major part són francesos, però també n'hi ha d'anglesos que s'hi barregen. A la tele, a la premsa, no paren de sortir les imatges dels barris de Londres, cases que cremen i nois amb caputxes que roben tot el que poden a les botigues.

Els veïns del costat, anglesos, els escridassen, els diuen que si no els fa vergonya, però els francesos els envien a pastar fang. Bé, a pastar fang no, és la traducció que ella li fa a la seva mare. Criden que Lloret és francès i dos que van ben torrats intenten cantar estrofes de La marsellesa .

-Això no pot acabar bé de cap de les maneres, Helena -diu la seva mare-. Mira això que surt de Londres. I la borsa, que no para de baixar... Sembla que s'hagi d'acabar el món.

A la tele també hi ha aldarulls. Els policies de Londres miren d'aturar la revolta però no se n'acaben de sortir. L'Helena ha apagat els llums del menjador, no li agrada pensar que els brètols puguin comptar els pisos i trucar al timbre o qualsevol altra bestiesa. Els reflexos dels llums rotatoris de les furgonetes de la policia es barregen amb la claror de la tele.

-Qualsevol diria que s'ha d'acabar el món -sent que diu la seva mare-, ni a Lloret estarem tranquils, que ja em diràs si és el melic del món. I ara, mira, els anglesos allà, els francesos aquí, i que no hi ha feina, i que els bancs estan tan malament...

-Va, mare, deixa-ho estar.

A la tele surt tot de gent que es queixa a la policia anglesa i del carrer arriben els crits dels turistes que intenten fugir del mig de la batussa.

El veí del quart perd els nervis. L'Helena surt al balcó una altra vegada a veure què passa. Hi ha un noi que salta per damunt dels cotxes que hi ha aparcats al carrer. Del capó puja al sostre i salta al maleter, cada salt és un bony. Els altres veïns també li diuen de tot. N'hi ha dos que fan fotografies i un que ho està gravant tot amb una videocàmera.

El del quart llança una ampolla que es trenca en mil bocins. La porta de casa també peta, un dels nois s'hi ha tornat. Lluny, es veu córrer dos homes amb els farcells plens de bosses, mocadors, ulleres de sol o qualsevol altra cosa. I una família que s'ha arraconat al portal de la casa de l'altre costat del carrer, deuen ser alemanys, suecs o russos. L'home es posa davant dels nens i de la dona i escridassa els brètols.

El veí de dalt ha engegat la mànega de la terrassa i ruixa el carrer.

L'Helena tanca la finestra i després apaga la tele. Ja en té prou. La seva mare està molt nerviosa, ha engegat l'aire condicionat i ha tancat la resta de finestres que donen al carrer. Vidre triple, pensa l'Helena, potser haurien d'haver posat vidre blindat.

Busca el corrent de l'aire, sota l'aparell. La remor de les sirenes de la policia arriba entre xiscles i accelerades somortes.

-Bona nit, filla, me'n vaig a dormir, si puc, que per avui ja n'hi ha prou.

Engega el llum del racó i mira el reflex dels mobles del menjador als vidres. Envia alguns missatges des del portàtil. Una amiga que treballa a Edimburg diu que allà on viu ella tot està en calma i l'Helena no pot evitar comentar que a Lloret hi ha una batalla campal.

Quan ja està tot en calma, toquen el timbre de casa. Cinc o sis vegades, per l'intèrfon. Estava tan capficada amb els missatges que no ha estat al cas de si havien tocat els altres timbres. La seva mare surt al passadís. El cor els va a cent per hora. S'esperen un minut. S'esperen al costat de la porta.

No s'atreveixen a despenjar l'intèrfon.

stats