19/07/2011

Dolor

2 min

S'acaba la temporada radiofònica i la majoria de professionals que comanden programes -programes que, ja se sap, són la metàfora de vaixells que fan travessies- ja saben si l'any que ve els renovaran el contracte o no. O si els canviaran d'hora (això que anomenen "la franja horària"). N'hi ha que, desgraciadament, no seran renovats. Hi ha programes que no continuaran. N'hi ha que continuaran amb menys pressupost.

Voldria, avui, demanar a tots els caps de programes de la ràdio i de la tele que siguin conscients del que aconseguiran si no renoven tots els cracs amb les mateixes condicions econòmiques. Els cracs hauran de fer el que fan tots els cracs radiofònics així que es queden a l'atur: monòlegs d'humor. Pensin en l'any que ve. Pensin en els autobusos de Barcelona que duran cartells amb la llegenda: "Nit de monòlegs al Teatreneu. Riures cent per cent garantits". I pensin en les principals estrelles radiofòniques (algunes, granadetes), dretes davant de l'auditori recitant: "La mida no importa? Això ho deuen dir els homes. La mida no importa quan és una mida descomunal!" O "Per quina raó quan dos catalans es troben al lavabo del càmping La Ballena Alegre el primer que fan és parlar de la situació de la llengua? No, no. No riguin! Ets al vàter, intentes que ningú no et vegi sortir, perquè has fet… en fi, ja m'entenen… i de cop una veu que fa: Vostè és català! I dius: I com ho sap? I et diu: Per la manera de fer caca" (Riures.) "I et diu: Vostè què en pensa de la situació del català? I tu que t'intentes cordar i intentes que no entri allà on eres tu, però és inútil!" [Riures i aplaudiments.] O "Algú ha programat mai un devedé? No, no riguin. La funció de gravar no l'hem fet servir mai. És més complicat gravar amb un devedé que trobar el punt G". [Riures.]

Facin un exercici de responsabilitat. Renovin-los a tots.

stats